Data: 26 d’abril de 2020
Molts coneixem la narració evangèlica dels anomenats deixebles d’Emmaús, que proclamarem a les celebracions d’aquest tercer diumenge de Pasqua. Dos deixebles abandonen els altres, la comunitat, i fan camí amb un posat trist, mentre van comentant les últimes incidències i la seva gran decepció. Comenten entre ells: «Nosaltres esperàvem que ell, el qui van matar, seria el qui ens alliberaria, però ara ja no esperem res».
Ara estan ferits pel divendres sant, per la creu: fracàs, sofriment, mort, enterrament d’il·lusions… Es pensaven que hi havia solució, que arribava l’alliberament… però no: ha estat al contrari.
És cert que també havien sentit l’anunci de la Pasqua fet per les dones, però no s’ho acabaven de creure.
Aquesta narració de sant Lluc té molta importància per indicar-nos com podem fer l’experiència de Pasqua, de la presència de Jesús Ressuscitat.
Nosaltres, avui, després de dos mil anys, com podem trobar-nos amb el Senyor Ressuscitat i fer-ne experiència? Com ens ve a trobar Jesús?
Nosaltres, deixebles de Jesús avui, tenim sovint el mateix tarannà, fem el camí de la vida com aquells deixebles decebuts i desesperançats.
Nosaltres esperàvem… Certament esperàvem que després del Concili Vaticà II, que va suposar una conversió de l’Església per ser més fidel a l’Evangeli, seria molt més fàcil l’acceptació de la fe i la vinculació a l’Església. I ens hem trobat amb una onada de secularisme que fa difícil l’acollida de la fe. Nosaltres esperàvem que majoritàriament la societat escoltaria la proclamació de l’Evangeli com a Bona Nova per a la vida, i ens trobem amb una certa indiferència generalitzada. Avui també podem dir que nosaltres esperàvem que amb la ciència venceríem qualsevol epidèmia, i no és veritat. Nosaltres esperàvem… però ara no esperem. I ens preguntem: on és Jesús?
Crist, present per la seva paraula
Jesús, a partir de la vida d’aquells deixebles, de les seves decepcions, recordant la història de l’amor de Déu pel seu poble –l’Antic Testament– i amb les seves pròpies paraules, els ajuda a descobrir el sentit dels fets.
El contacte sovintejat amb la Paraula de Déu, sobretot quan escoltem l’Evangeli, provoca que els nostres cors captin la vida, els fets –fins i tot els dramàtics– d’una manera diferent.
Crist, present en l’acolliment d’aquell desconegut company de camí
Els dos deixebles no havien oblidat ser acollidors, i demanen al foraster que es quedi amb ells: «Queda’t amb nosaltres, que ja es fa tard…».
Crist també se’ns manifesta quan sabem dir «queda’t amb nosaltres», quan som acollidors, servicials, quan sabem dir a algú: «Aquí em tens».
Crist, present en l’Eucaristia
Als deixebles se’ls obren els ulls i reconeixen Jesús quan parteix el pa, quan repeteix el gest que els havia deixat com a testament el dijous sant. Precisament aquest gest els permet reconèixer la presència de Jesús. Ja no caldrà veure’l, perquè el tenen en el gest de partir el pa, en l’Eucaristia.
Des d’ara, a Jesús el trobarem i el reconeixerem en l’Eucaristia, el gran moment de la presència de Jesús entre els seus deixebles.
Crist, present en la comunitat
Els deixebles tornen a trobar els companys, refan la comunitat, i s’expliquen l’experiència de la trobada amb el Senyor.
És en la comunitat dels cristians que trobem el testimoni sobre Jesús, que fem l’experiència de trobar-nos amb ell, que rebem ajuda per continuar fidels en la fe.
