Data. 4 d’octubre de 2020
Aquest diumenge celebrem la festa de sant Francesc d’Assís, el Pobre d’Assís, un home del segle XII, però alhora un model per al nostre segle XXI.
Francesc, l’home que cerca sentit per a la seva vida
Aquell jove alegre, divertit i amant de diversions, fill d’un mercader d’Assís, tenia la vida assegurada si continuava l’ofici del pare. Va participar en la guerra entre les ciutats d’Assís i de Perusa, on fou fet captiu durant un any. Retorna malalt a la seva ciutat, viu una experiència de desorientació, sense gust per viure, i comença la seva recerca personal. Tot un seguit de fets l’ajudaran a descobrir què és el que Déu vol per a ell. Renuncia a la seva herència tot despullant-se davant del bisbe d’Assís i del seu pare, i comença una vida d’ermità. Finalment, després d’escoltar la narració evangèlica de la missió dels apòstols, que no havien de portar res, ni vestit, ni sarró, que havien de viure de caritat i oferint la pau, decideix viure radicalment d’aquesta manera.
Francesc, l’home plenament identificat amb Jesucrist
És un dels homes de la història que més ha encarnat l’Evangeli, fins a identificar-se plenament amb Jesús. Ell és l’home de la confiança en Déu, l’home de la pobresa, humiliat, senzill, servidor de tots, però sobretot dels pobres, leprosos i altres malalts.
També és l’home de la pregària intensa, de la contemplació, que passava moltes hores pregant. Tant es va identificar amb la figura del Salvador que li fou concedida la gràcia dels estigmes, les llagues de Crist.
Francesc, l’evangelitzador
Francesc vivia l’evangeli i el proclamava amb la seva vida, però també amb la seva paraula, anant per aquells poblets, però ell volia convertir els musulmans i per això s’embarcà cap a Egipte i es presentà al sultà –al Malik al Kamil– amb la intenció de convertir-lo. No ho aconseguí, però el sultà va quedar impressionat i li va donar un corn de marfil com a salconduit per viatjar per les terres musulmanes. Aconseguí del sultà de Damasc el permís per visitar Terra Santa.
Recordant la devota peregrinació de Francesc l’Església encarregà, uns anys després, la custòdia dels Sants Llocs als franciscans, missió que exerceixen actualment.
Francesc, el veritable reformador de l’Església
A la petició del Senyor, «ves i restaura la meva casa, que s’està enderrocant», ell interpretà que calia restaurar la capella de Sant Damià. Però el que calia restaurar o reformar era l’Església, i així ho va fer amb la seva vida evangèlica, i sempre en comunió, mai al marge o en contra.
Francesc, l’home de l’ecologia integral
El Càntic a les Criatures és una pregària a Déu per donar-li gràcies per les obres de la seva creació, com el «germà foc» i la «germana aigua». Sant Francesc va compondre la major part del càntic a finals de 1224 mentre es recuperava d’una malaltia a Sant Damià. El Càntic manté avui plenament viva la seva actualitat i ha de ser entès en el marc de la inquietud moderna del pensament ecològic. Francesc va aprendre a contemplar els éssers vius i les coses d’una forma ingènua, senzilla, fraterna. Va deixar de veure’ls des de l’angle del seu valor comercial, com es feia en el seu temps i es continua fent en gran part avui, per considerar-los criatures de Déu i, per tant, dignes d’interès per si mateixes.
El papa Francesc inicia la seva encíclica ecològica Lloat sigueu precisament amb el record de sant Francesc i el seu Càntic.
