Data: 22 de novembre de 2020
Avui és el darrer diumenge de l’any litúrgic. Diumenge vinent comencem el temps d’advent. És la festa de Crist Rei. Certament que Crist és Rei, ja que ell mateix ho reconegué davant Pilat en el moment dramàtic del seu judici civil. Ara bé, contemplant el moment actual del nostre món, llegint dades estadístiques d’una reflexió de Cristianisme i Justícia sobre «ser cristià a Europa», m’he fet la pregunta de si Jesús regna de veritat a casa nostra. Penso en Catalunya, Espanya, Europa…Que Jesús sigui el Rei del Regne de Déu, no en tenim cap dubte. Fins i tot Pilat ho remarca –per bé que amb ironia– amb el rètol clavat a la creu.
Jesús comença la seva predicació anunciant que el Regne de Déu «és enmig vostre» (Lc.17,21), i que el Regne de Déu és a prop (Mt 1,15). És l’anunci que demana que facin els seus deixebles quan els envia de missió als pobles. I Jesús també en parla sovint, amb paràboles.
Això significa que el Regne ja és aquí, que ja ha arribat. Però, de quin regne es tracta? En la pregària del prefaci d’aquesta festa es recorda: «Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau». També cal notar que en les paràboles es parla del Regne com un tresor i una perla fina, com una petita llavor de mostassa, com el llevat que fa fermentar la farina, com un banquet de noces al qual els primers convidats renuncien a anar.
Desitjar i realitzar tot el que desitja Déu, i desitjar-ho sempre i en totes les circumstàncies i sense limitacions, això és el Regne de Déu.
Aleshores, quan contemplem la realitat, és quan quedem perplexos. Aparentment no sembla que Déu regni, perquè la justícia, la veritat, la vida, la pau, la santedat i l’amor no són realitats prioritàries a casa nostra. Sí que trobem fets i senyals d’aquest Regne que ens fan pensar en el creixement senzill i lent anunciat en les paràboles. Però, com ha dit algú, «no sembla que Jesús Regni a casa nostra».
A més, l’Església, la comunitat dels deixebles, hauria de ser la punta de llança de la realització del Regne, i algunes dades ens interroguen. Espanya és el tercer país europeu en abandó del Cristianisme. Ocupa la setzena posició en la llista de països menys religiosos del món. Des de 2006 el nombre de catòlics practicants s’ha reduït un 27 %, i les noves generacions són cada vegada menys creients. Certament, hi ha un canvi d’una religió sociològica a una religió del convenciment, i això és positiu.
Aleshores, què podem copsar de la realització del Regne de Déu i del regnat de Crist?
En Jesucrist ha començat a ser present el Regnat de Déu en la història. Aquest Regnat de Déu no s’ha complert del tot, i no ho farà amb plenitud fins a la fi dels temps. Ara ja podem copsar alguns fets i signes de la presència d’aquest Regne, sempre des de les característiques que el mateix Jesús anuncia en les paràboles i que trobem en moltes situacions. Fets de vida, d’amor, de justícia, de pau… com petites llavors sembrades que van creixent per al bé de tothom.
En afirmar que Jesucrist és rei afirmem que, malgrat les dificultats, el Regne continua realitzant-se a casa nostra.
