Data: 20 de desembre de 2020
Veritablement estem necessitats de bones notícies. Segur que en podem trobar, però les que tenen més ressò mediàtic són les «males notícies» i, segur, les que més ens preocupen. Només a títol d’inventari: continuen els conflictes armats, es manté el greu problema dels immigrants sense propostes de solució, la pandèmia del coronavirus va afegint noves víctimes, continua el temor als contagis, les restriccions en les relacions socials ens porten tristesa, segueix la violència, la problemàtica econòmica castiga moltes famílies… Podríem continuar pensant en les males notícies en l’àmbit personal, familiar, d’amistat, de veïnatge.
En aquest ambient, per Nadal tornem a sentir la bona notícia del naixement de Jesús: «Us ha nascut un salvador. És el Messies, el Senyor: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora».Algú pot pensar que tant li fa que s’anunciï el naixement d’un salvador, perquè no canvia res, la vida segueix igual i la història continua pel mateix camí.
Però cal preguntar-se si el fet del naixement de Jesús ha canviat radicalment la història humana i la vida de cadascun de nosaltres.
Si no fos així, per què, doncs, els àngels com a missatgers de Déu anuncien i canten una Bona Nova que ho serà per a tot el poble?
Constatem que la festa de Nadal ha deixat a cada generació una experiència profunda de sentiments, de conviccions, de celebracions, d’elements culturals i artístics.
Cada Nadal ens ajuda a viure amb el convenciment que formem part d’aquest pessebre on Jesús nasqué, visqué, morí i ressuscità. El nostre món s’ha transformat en el pessebre de Déu. Aquesta és la nova que omple de joia i d’esperança cada Nadal.
Què ha canviat el fet que Jesús, el Fill de Déu, s’hagi fet home, assumint la feblesa de la condició humana en un temps concret de la nostra història?
– Ens ha mostrat el rostre misericordiós de Déu i la seva estimació per cadascun de nosaltres. Déu és tan gran que pot esdevenir també petit. Déu és tan poderós que pot fer-se del tot feble, i ens ve a trobar com a infant indefens, perquè ens sentim estimats i puguem estimar-lo.
– En Jesús, Déu ha assumit un rostre humà, i ha esdevingut el nostre germà i amic, el nostre Salvador. Ha compartit el naixement, el creixement, la pobresa, la immigració en terra estrangera, la vida amagada i senzilla en un petit poble, ha après a pregar, a conviure, a compartir. Ha experimentat l’amor i el rebuig, ha necessitat menjar i atencions. Ha necessitat amics. S’ha esgotat fent el bé i guarint les ferides del cos i de l’esperit. Ha afrontat la mort confiant en Déu i ha donat la seva vida perquè poguéssim acollir els dons que ens ofereix.
– Ha omplert la persona humana amb la dignitat més gran que es pot desitjar, perquè ha assumit la nostra carn.
En aquest Nadal, en el nostre pessebre personal, posem-hi Jesús, perquè ens acostem a la Missa per acollir-lo, adorar-lo i demanar-li els seus dons; perquè el reconeixem i el servim en el rostre dels qui més sofreixen i dels qui tenim a prop, com ell ha volgut. Perquè enmig de les foscors i dificultats de la vida sabem que ens acompanya al nostre costat.
Que el Nadal ens encoratgi a viure, a gaudir, a ajudar els altres, i a celebrar i comunicar aquesta Bona Nova: Jesús ha nascut!
Joiós Nadal!
