Data: 23 de gener de 2022
Aquest diumenge celebrem el diumenge de la Paraula de Déu, i dilluns celebrem la festa de sant Francesc de Sales, patró dels comunicadors. Per això és adient una breu reflexió sobre la Paraula de Déu i sobre la paraula entre nosaltres.
La Paraula de Déu
He sentit diverses vegades un bon professor de la Bíblia afirmant que aquesta «col·lecció de llibres» és veritablement un miracle, un senyal de la manifestació i intervenció de Déu en la història humana.
Déu mateix ha volgut revelar-se als homes per mitjà de la vida d’un poble, d’unes comunitats cristianes, i sobretot per Jesús, que és la Paraula de Déu. La vida del poble d’Israel, la vida de Jesús i la de les primeres comunitats cristianes s’ha recollit en uns escrits que formen l’Antic i el Nou Testament.
Els cristians escoltem la Paraula sobretot en les celebracions litúrgiques i en les pregàries, però cal reconèixer amb preocupació que no la coneixem, no la llegim ni la meditem suficientment.
Ens cal ser molt més acollidors de la Paraula. Heus aquí alguns suggeriments:
– Tenir a mà, com a llibre de capçalera, la Bíblia sencera o almenys el Nou Testament, per llegir, meditar i pregar.
– En les celebracions, escoltar amb atenció les lectures, perquè Déu parla, Crist anuncia l’Evangeli i es fa present en proclamar les escriptures. Calen bons lectors.
– Cal pregar amb la Paraula de Déu ja que parlem a Déu amb la seva mateixa Paraula.
– Cal accentuar com a prioritat la formació bíblica necessària perquè la Paraula de Déu esdevingui un element fonamental de la vida cristiana.
Escoltem, llegim, meditem, preguem i deixem-nos guiar per la Paraula de Déu!
La paraula entre nosaltres
Dilluns celebrem la festa de sant Francesc de Sales, patró dels comunicadors i dels periodistes.
Per aquest motiu escric aquestes notes pensant en tots els qui exerceixen l’ofici de comunicadors, però també penso en nosaltres, ja que tots, d’alguna manera, també comuniquem. Les noves possibilitats que ofereix la tecnologia faciliten que, alhora que som informats, també sovint ens convertim en informadors. Els mitjans de comunicació són un do de Déu. Aquests mitjans són factors de progrés humà: «Si són ben usats, proporcionen al llinatge humà un ajut considerable, perquè contribueixen molt a l’esbarjo i a la cultura de l’esperit, i també a la propagació i enfortiment del Regne de Déu» (Concili Vaticà II). Cal remarcar que els mitjans són imprescindibles, avui, per a l’evangelització. Per mitjà d’ells l’Evangeli de Jesús i el pensament de l’Església poden ser més coneguts.
Cal valorar la feina de tants periodistes i comunicadors. Gràcies al compromís de tants professionals, avui coneixem les difícils condicions de vida en diversos països, les innombrables injustícies contra els pobres i contra la creació, moltes guerres sovint oblidades que provoquen tants sofriments, i tants altres fets que configuren la història de la humanitat.
El dret a la informació que té la societat humana ha de ser degudament satisfet. L’exercici recte d’aquest dret demana que la informació sigui honesta, coherent, completa i exacta. Però no només «consumim informació» sinó que n’oferim amb piulades, reflexions als blogs, respostes o comentaris, i per això ens cal créixer en responsabilitat. Aquestes intervencions s’han de fer també des de la veritat i certesa de les afirmacions i informacions, des del respecte a la dignitat de les persones, i sempre amb caritat.
