Data: 27 de març de 2022
Tots coneixem persones que admirem per la seva fortalesa a l’hora d’afrontar les adversitats de la vida i d’assumir les seves responsabilitats i compromisos.
A títol d’inventari, alguns exemples: la mare amb fills petits que ha quedat viuda i que amb el seu treball i minsa pensió els ha educat per a la vida; el cardenal vietnamita Van Thuan, que essent bisbe coadjutor de Saigon fou empresonat i torturat durant 13 anys, es va mantenir ferm en la fe i aprofità retalls de paper per escriure i animar els seus cristians; els pares que han cuidat amb amor el fill amb una «malaltia rara» fins a l’esgotament; els cristians que encara són perseguits o considerats ciutadans de segona o tercera per la seva fe; els joves que sofreixen les burles dels companys perquè van a missa o es confirmen; les persones que estan donant la seva vida cuidant els seus familiars dependents durant molts anys, o acompanyant malalts greus, incurables o amb problemes mentals; els servidors socials que amb coratge cívic arrisquen la seva vida i la seva salut per protegir i ajudar els qui ho necessiten; el qui té responsabilitats de govern i no es deixa subornar per tenir més diners i poder.
Tots aquests exemples ho són de persones ben concretes amb noms i cognoms. Vosaltres podeu fer-vos la vostra llista.
Moltes, moltíssimes són les manifestacions de fortalesa, heroica amb freqüència, de les quals no s’escriu als diaris i de les quals poc se sap. Només la consciència de cadascú les coneix… i Déu ho sap!
La virtut de la fortalesa es troba en la persona que està disposada a afrontar les situacions i fets dolorosos de la seva vida; en la persona que, amb coratge, assumeix les seves responsabilitats no dimitint dels seus principis; en la persona que està disposada a suportar les adversitats per una causa justa, per la veritat, la justícia, etc.
La virtut de la fortalesa requereix sempre una certa superació de la debilitat humana i, sobretot, de la por. Perquè tots temem per naturalesa espontàniament el perill, els disgustos i patiments. La por treu de vegades el coratge cívic a persones que viuen en un clima d’amenaça, opressió o persecució. Així, doncs, tenen valentia especial les qui són capaces de traspassar l’anomenada barrera de la por, per tal de retre testimoni de la veritat i la justícia. Per arribar a una fortalesa així la persona ha de traspassar en certa manera els propis límits i superar-se a si mateixa, corrent el risc de trobar-se en una situació ignota, el risc de ser malvista, el risc d’exposar-se a conseqüències desagradables, injúries, degradacions, pèrdues materials i fins i tot la presó o les persecucions. Per assolir aquesta fortalesa s’ha d’estar sostingut per un gran amor a la veritat i al bé. La virtut de la fortalesa camina al mateix pas que la capacitat de sacrificar-se. Aquesta virtut tenia ja un perfil ben definit entre els antics. Amb Crist ha adquirit perfil evangèlic, cristià. L’Evangeli va dirigit a homes febles, pobres, mansos i humils, operadors de pau, misericordiosos; i alhora exigeix una crida constant a la fortalesa. Jesús sovint ens diu: «No tingueu por» (Mt 14, 27). Ensenya que cal saber «donar la vida» (Jn 15, 13) per una causa justa, per la veritat, per la Justícia. En definitiva, per viure amb fe, esperança i caritat.
