Data: 27 de setembre de 2020
El Papa ha designat aquest diumenge com a «jornada mundial del migrant i del refugiat». Concretament, dedica el seu missatge als anomenats «desplaçats interns» per acollir-los, protegir-los, promoure’ls i integrar-los.
Els «desplaçats interns» són persones o grups de persones que s’han vist obligades a marxar dels seus llocs de residència habitual per evitar els efectes d’un conflicte armat, de situacions de violència, de violacions dels drets humans, de catàstrofes naturals o provocades, i que no han traspassat una frontera estatal internacionalment reconeguda.
Constata el mateix Papa que és un drama sovint invisible, i més en temps de pandèmia, perquè concentra totes les preocupacions i entela totes les altres emergències humanitàries.
Per la seva importància considero que cal oferir un tast d’aquest missatge que ens mou a contemplar les persones més enllà dels nostres reduïts cercles.
El missatge proposa afrontar aquest repte, i ho fa a partir d’actituds i accions que també ens poden servir en altres situacions de la vida ordinària.
Reconèixer el rostre de Crist
Els desplaçats ens ofereixen aquesta oportunitat de trobada amb el Senyor, fins i tot si als nostres ulls ens costa reconèixer-ho: amb la roba esparracada, amb els peus bruts, amb la cara deformada, amb el cos nafrat… Cada cristià està cridat a reconèixer en els seus rostres el rostre de Crist, famolenc, assedegat, nu, malalt, foraster, empresonat… que ens interpel·la.
Cal conèixer per comprendre
El coneixement és necessari per a la comprensió de l’altre. Quan es parla de migrants i desplaçats sempre s’esmenten números, però són persones. I si coneixem les seves històries ho podem comprendre. Podem comprendre, diu el Papa, que la precarietat i sofriment que hem experimentat amb la pandèmia és un element constant en la vida dels desplaçats.
Cal fer-se proïsme per servir
Les pors i els prejudicis –sí, els prejudicis– ens fan mantenir les distàncies amb altres persones i sovint ens impedeixen acostar-nos-hi, fer-nos proïsme i servir-los. Acostar-se a l’altre significa estar disposats a córrer riscos, tal com ens han ensenyat els metges i personal sanitari des del mes de març.
Per reconciliar es requereix escoltar
Aquí el Papa proposa la manera de fer de Déu que va escoltar el gemec de la humanitat i va enviar el seu Fill al món: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna» (Jn 3,16.17). L’amor, el que reconcilia i salva, comença per una escolta activa.
Per créixer cal compartir
Una de les actituds de les primeres comunitats cristianes era el fet de compartir. El Papa assenyala que Déu no va voler que els recursos del nostre planeta beneficiessin només uns pocs. Per això hem d’aprendre a compartir per créixer junts, sense deixar ningú a fora. L’experiència de la pandèmia ens ha recordat que tots som en el mateix vaixell.
És necessari involucrar-se per promoure
El Papa posa com a exemple la narració de Jesús amb la dona samaritana. Si volem promoure les persones les hem d’involucrar i fer-les protagonistes de la seva pròpia promoció.
Cal col·laborar per construir
La construcció del Regne de Déu és un compromís comú de tots els cristians, i això requereix col·laborar allunyant les gelosies, les discòrdies i divisions.
Cal el compromís de la cooperació internacional, la solidaritat global i el compromís local, sense deixar-ne fora ningú.
