Data: 12 d’abril de 2020
Per entendre el missatge de Pasqua, imaginem que som un equip de futbol. No som gaire bons, però tot i això juguem en un torneig oficial. Anem aconseguint punts i arribem a la final, tot i que semblava impossible. Ara bé, a la final ens ha tocat jugar contra l’equip més fort i sabem, certament, que no podrem guanyar. De totes maneres ens entrenem amb moltes ganes.
El dia del partit ens presentem amb molta antelació, i ens entrenem disposats a donar guerra. Falten deu minuts per començar el partit, i l’altre equip no s’ha presentat. L’àrbitre ens avisa que si no arriba a temps firmarà l’acta i es retirarà, i això significarà que serem campions. Aleshores alguns comencem a resar perquè no arribin…
A l’hora en punt, quan ja toca començar l’encontre, arriben només dos jugadors, però l’àrbitre decideix que com que no hi ha l’equip complet no es pot jugar. Així que firma l’acta que ens fa guanyadors, i se’n va.
Mentre estem celebrant el títol, arriba la resta de l’equip contrari i ens demana jugar el partit. Nosaltres ens ho pensem i hi estem d’acord, però els diem que oficialment nosaltres ja hem guanyat, perquè l’àrbitre ja ha firmat l’acta i reconeix la nostra victòria. Aleshores comencem a jugar el partit, i ho fem amb moltes ganes i de gust, sense por que ens facin molts de gols, sense patir pel resultat, i superant tota mena de dificultats i ensurts, perquè ja sabem que hem guanyat.
Aquest és sens dubte el gran missatge de Pasqua: amb Jesús ja hem guanyat! No hem de patir per assegurar la vida. Ell, amb la seva mort i resurrecció, ja ha firmat l’acta que ens ha fet guanyar.
Certament, cal esmentar el caràcter «provocador» de l’afirmació de la resurrecció, que contradiu l’experiència humana més universal, el caràcter irreversible de la mort, l’experiència de tants mals i sofriments viscuts al llarg de la història humana, i fins i tot de la vida de cada persona.
En professar aquesta fe en la resurrecció no som cecs ni somniadors. Sabem perfectament que el dolor físic i moral assetja moltes persones, que la manca d’una ètica solidària mata tant com les guerres. No deixem de banda ni la pandèmia que estem vivint, ni el càncer, ni la sida, ni la droga, ni la fam, ni la pobresa extrema, ni la violència, ni la precarietat laboral, ni sobretot l’experiència de la pròpia mort… Com, doncs, creure en la victòria de Jesús sobre el mal i la mort?
Tenim el testimoni dels apòstols, dels primers màrtirs i dels màrtirs de totes les generacions que, sense voler morir, varen preferir ser fidels a Jesús Ressuscitat, confirmant la seva fe abans que allargar uns anys la seva vida humana.
Tenim l’existència i la missió de l’Església, de les seves comunitats i institucions, des de Jesús Ressuscitat fins avui, arreu del món. Hem superat dificultats, persecucions, limitacions humanes, pecats personals i institucionals. Moltes dificultats… Si Jesús no hagués ressuscitat faria temps que l’Església no existiria tal com ha estat i és.
Ara se’ns demana que visquem de veritat tal com ell ens va indicar i mostrar, sense por pel resultat, però amb tot l’esforç i superant totes les dificultats, amb fe, esperança i amor perquè ja hem guanyat gràcies a ell!
Per això ens desitgem una joiosa Pasqua de Resurrecció!
