Data: 21 de novembre de 2021
Si algú llegeix només aquest títol pot pensar que el bisbe s’ha equivocat: tot just estem a finals de novembre, de manera que encara no hem acabat l’any. I és veritat si només pensem en l’any civil, però no és veritat si ens fixem en l’any litúrgic.
Aquest diumenge és el darrer de l’any segons la litúrgia de l’Església, perquè el proper diumenge comença el temps d’Advent, que significa l’inici d’un nou any per a les celebracions eclesials.
A més, en aquest darrer diumenge també celebrem la festa de Crist Rei de l’univers.
Per a alguns, aquesta expressió no és gaire encertada. Cal situar-la en el temps. En realitat, equival a dir «Crist és el Senyor».
Amb aquesta expressió s’ha lloat Crist, se li ha cantat, se l’ha invocat abans de morir. Però alguns se n’han servit per colpejar i vexar els qui consideraven enemics de la seva pròpia ideologia profanant el nom de Jesucrist. Per això se’ns imposa viure el veritable significat de la festa.
Per entendre bé la festa i que ens ajudi a valorar l’any litúrgic viscut, cal canviar de diccionari i fer servir el de Jesús de Natzaret.
«Tu ets rei?», pregunta el representant de l’home més poderós de la terra, l’emperador de Roma, a un home –un tal Jesús de Natzaret– per a qui es demana pena de mort, la crucifixió. La resposta del natzarè, totalment desconcertant, és: «Sí, jo soc rei! La meva missió és ser un testimoni de la veritat, i per això he vingut al món».
Tots tenim clar que Jesús no presentava ni l’aspecte ni el tarannà ni les aspiracions que tots entenem que corresponen a un rei, tal com coneixem per la història humana. Res a veure amb palaus, escorta, luxes, aristocràcia, poder, riquesa, refinament… I malgrat això, Jesús respon: «Soc rei». Per a Jesús, ser rei és ser testimoni de la veritat, i la seva contundent afirmació ens demana recordar expressions evangèliques que manifesten per què ha vingut i què fa: el Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida. No ha vingut a condemnar, sinó a cercar i a salvar el que estava perdut: «Jo he vingut perquè tinguin vida, i vida abundant», per anar a cercar l’ovella perduda. Ha vingut per vèncer la mort, morint.
És des d’aquesta «veritat» que podem també fer balanç de l’any que hem viscut. I aquesta revisió no és per torturar-se, sinó per viure en pau i amb confiança i adquirir la «saviesa del cor»
Hem de ser conscients que aquest temps ja ha passat i que no el tornarem a viure. D’aquí la pregunta: què n’hem fet, d’aquest any?
– Hem servit sincerament els qui fan camí de vida amb nosaltres, familiars, veïns, companys de professió, germans de la comunitat cristiana i altres persones que viuen amb dèficits materials o espirituals?
– Hem estat fàcils a judicar, a condemnar, i no ens hem esforçat per oferir ajuda? Hem perdonat qui ens ha ofès?
– Hem procurat acollir la Vida que ens ofereix Jesucrist celebrant l’Eucaristia i després ajudant les persones a viure?
– Hem estat capaços de mostrar amb la vida i les paraules la nostra confiança en Déu? Hem estat testimonis de la nostra confiança en Jesucrist?
En el diccionari de Jesús, regnar és estimar i servir fins a la darrera gota de sang i fins l’últim sospir de vida.
Ho ha estat en el nostre?
