Data: 20 de març de 2022
Havent celebrat la festa de sant Josep, enviem un missatge urgent en aquest diumenge del Seminari: necessitem cristians generosos per respondre a la crida del Senyor per esdevenir capellans al servei de l’Església i de la societat.
Des de fa temps se cerquen les causes de la manca de vocacions al presbiterat, sobretot a Europa: la dificultat de fer un compromís per tota la vida, el celibat, la secularització de la societat, la pèrdua de significació social de la missió del capellà, l’escàndol de la pederàstia –que ha provocat la sospita envers la missió del capellà–, les possibles dificultats familiars quan un jove manifesta alguna inclinació cap al sacerdoci, potser també algunes actuacions de preveres… Però personalment considero que les causes més importants són la feblesa de l’experiència de la trobada amb Jesucrist, i la poca vitalitat de les comunitats parroquials.
Alhora, però, cal remarcar la fermesa dels nois que han fet el pas d’entrar al Seminari, sovint amb una certa incomprensió per part del seu entorn. Cal remarcar, també, que cada vegada hi ha més adults que senten la vocació al presbiterat i que cal cercar el millor camí per accedir-hi. També cal constatar que en el darrer any dos joves del nostre bisbat han ingressat en comunitats de vida consagrada.
Ens cal una primera convicció: que hi hagi capellans suficients o no és certament una responsabilitat del bisbe, dels preveres, dels diaques, però alhora de tot el poble fidel, de tots els qui formem l’Església diocesana, i també d’alguna manera dels ciutadans que viuen en els nostres pobles i ciutats. La presència i acció de les comunitats parroquials en els pobles, viles i barris repercuteixen d’una manera important en la vida religiosa, social, cultural i educativa dels ciutadans.
Per això, quan sovint sento la pregunta «com s’ho farà, senyor bisbe, amb tan pocs capellans?» jo rectifico immediatament: «No com m’ho faré, sinó com ens ho farem tots plegats».
La segona convicció és que el ministeri ordenat és fonamental a l’Església. Que hi hagi capellans és del tot necessari per a la missió de l’Església. Es pot parlar de les formes, condicions i requisits del ministeri o servei presbiteral, però cal disposar dels preveres necessaris per exercir la missió que els pertoca en el Poble de Déu.
El mateix Crist els necessita per fer-se present i continuar actuant avui en la nostra vida i en la nostra història; i les persones també els necessitem.
Crist els necessita per donar-se: «Preneu i mengeu, que això és el meu cos»; per inserir-nos en la vida de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant: «Jo et batejo…»; per expressar les paraules que ens ofereixen el perdó i la pau: «Jo t’absolc dels teus pecats»; per pregar i beneir els qui es comprometen a estimar-se tota la vida en el matrimoni, esdevenint sagrament o signe visible i eficaç de l’amor de Déu enmig dels seus i dels altres companys de camí. Crist, Paraula Vivent de Déu, necessita veus que es facin ressò permanent de la seva paraula, i no només veus, sinó vides que parlin, si cal, més que les mateixes paraules. A més, cal guiar el gran o petit ramat de les parròquies; cal organitzar, acompanyar i formar tots els qui serveixen els germans, especialment els més necessitats, tot reconeixent-hi el veritable rostre del Crist.
Aquest diumenge, preguem per les vocacions, valorem els seminaristes i col·laborem al sosteniment del nostre seminari.
