Data: 30 d’agost de 2020
Estem encara vivint les conseqüències del coronavirus, la pandèmia que ha trasbalsat i canviat les nostres vides durant molt de temps, i no només les nostres agendes. Tots en som conscients, i encara en patim els efectes.
S’acaba l’agost i certament comença un nou curs, ja que així ho diem quan s’inicia un nou curs escolar i es reprèn l’activitat normal després dels mesos d’estiu. Aquest nou curs està influït per les experiències viscudes fins ara i per les mesures que cal continuar guardant. La pregunta que em faig personalment –i que us convido a fer-vos– és si aquest nou curs serà nou de veritat, en el sentit d’assumir «noves actituds» per afrontar-lo.
Quines actituds, que podríem considerar innovadores per la seva importància, podem demanar-nos?
Ajudar-nos els uns als altres a tancar ferides
L’epidèmia ha obert moltes ferides. Pensem en els qui han mort sense tenir la companyia i l’afecte de familiars i amics, malgrat l’actuació sanitària adient. Pensem que durant aquest temps els difunts no han pogut tenir una celebració cristiana i un comiat digne, amarat d’afecte, d’esperança, de record pels familiars i amics. Els familiars no han viscut l’experiència del dol tal com la necessitaven. Pensem en els contagiats, sobretot els més greus,
que han viscut situacions de sofriment i d’incertesa.
Recordem també tots els professionals sanitaris i els qui han treballat per assegurar els serveis essencials a la ciutadania, perquè l’esforç i l’estrès també passen factura.
De cap manera podem oblidar les famílies i persones per a qui les setmanes de confinament han estat molt dures.
Per això ha de ser un curs en el qual estiguem més pendents els uns dels altres. Tots hem sofert i tots ens hem
d’ajudar a superar o amorosir les ferides rebudes i les contrarietats de cada dia.
Créixer en responsabilitat cívica
Hem constatat que la majoria de ciutadans heu estat responsables per afrontar la pandèmia seguint les mesures
proposades. Cal continuar i augmentar la responsabilitat de cadascú per millorar la convivència. Guardem les mesures sanitàries proposades; preocupem-nos del bé comú, interessant-nos per les qüestions que afecten el veïnat, barri, poble o ciutat; respectem les persones i els seus béns; complim amb els deures fiscals; i guardem les indicacions de la circulació.
Esdevinguem solidaris
La crisi econòmica és una de les conseqüències de l’epidèmia. Treballadors a l’atur, empreses tancades o amb
reducció de plantilla, dificultats de moltes famílies per afrontar les despeses més necessàries… En aquestes situacions l’impuls instintiu és guardar, però l’hem de superar amb l’actitud de compartir.
Humanitzem la convivència
Potser el ritme de vida estressant que portàvem ens deshumanitzava. Cal recuperar el valor de les paraules, dels
gests, de les salutacions, del silenci, de la vida més familiar, de la paciència en les dificultats.
Cuidem la salut de l’esperit
Cal cuidar la salut del cos, però també la de l’esperit. Els creients, durant temps, no ens hem pogut reunir; no hem pogut celebrar en comunitat; no hem pogut combregar i rebre altres sagraments. Aquest dejuni ens fa valorar més tot el que signifiquen «les celebracions». Aquest nou curs ha de significar viure més intensament la dimensió comunitària i de celebració de la nostra fe.
Compartim les alegries i sustentem-nos en les dificultats
Alegrem-nos amb els qui estan alegres i visquem intensament les bones notícies, però alhora donem-nos suport
quan els qui fan camí al costat nostre ho necessitin.
