Data: 5 de juliol de 2020
Aquest diumenge, dia 5 de juliol, l’Església ens proposa que visquem la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit.
Nosaltres ho viurem molt especialment en l’Eucaristia de les 7 de la tarda, a la parròquia de Sant Josep, i amb el reconeixement als alumnes del concurs escolar sobre educació vial, que enguany, a causa del confinament, no s’ha pogut realitzar. A la nostra Diòcesi, la Delegació Episcopal del Trànsit vetlla durant tot l’any per ajudar-nos a ser conscients de la nostra responsabilitat com a conductors o vianants: reuneix i acompanya les víctimes dels accidents, organitza cursos de formació per a universitaris, proposa a les escoles un concurs de redaccions, dibuixos… per conscienciar els alumnes de la necessitat d’esdevenir responsables en aquesta assignatura i de vetllar per evitar accidents i les seves conseqüències.
La responsabilitat en el trànsit, tant si som conductors de vehicles del tipus que sigui –cotxes, motos, patins, bicicletes, etc.–, com si som vianants, és una actitud necessària que per a nosaltres és concreció del nou manament de Jesús: «L’amor a Déu i l’amor als altres».
Sí, l’amor a Déu, perquè el nostre Déu és un Déu de la Vida i no de la mort.
Precisament la seva oferta de salvació és la vida per sempre i en plenitud, superant el pas de la mort, però alhora per viure amb més intensitat i sentit la vida humana de cada dia, tal com afirma Jesús: «Jo he vingut perquè tingueu vida, i vida per sempre».
Algunes vegades he sentit, tot comentant alguns accidents, la pregunta: «Per què Déu ho permet?». Cal canviar la pregunta i adreçar-nos-la a nosaltres mateixos, perquè Déu no ho vol ni ho permet. Som nosaltres que, d’una manera inconscient o sense prudència, provoquem els accidents. Som nosaltres els responsables. Déu, precisament, –si ens fixem en el que ens diu Jesucrist– ens demana que vetllem per nosaltres mateixos, estimant-nos i estimant.
Alhora, per a nosaltres la jornada és una invitació a pregar. Cal demanar a Déu el do de la prudència per no posar en perill la pròpia vida i la vida d’altres.
Redescobrir l’amor als altres i a un mateix, quan conduïm una màquina, sigui la que sigui, o quan ens movem com a vianants, exigeix les virtuts de l’obediència a les normes de circulació, la prudència i l’abstinència del consum de substàncies que impedeixen estar en bones condicions per a una conducció segura.
La jornada també ens ajuda a reconèixer i agrair el seu treball a tots els responsables d’assegurar l’organització i la seguretat del trànsit. Cal el reconeixement als Mossos, a les policies locals, als bombers i als sanitaris per la seva assistència quan malauradament hi ha accidents.
Tampoc no podem oblidar les víctimes dels accidents de trànsit, els difunts, els qui han quedat afectats en les seves facultats i les seves famílies. Cal oferir-los la nostra pregària i l’acompanyament sempre que sigui possible.
Hem d’estar atents perquè les nostres carreteres, autopistes i carrers no siguin camins de mort, causa de vides marcades per ferides de tot tipus, sinó de trànsit segur cap a les trobades familiars, llocs de treball, moments de diversió, visites, vacances…
Escoltem de nou la pregunta de Déu: «Què n’has fet, del teu germà?».
Recorda’t del germà quan condueixis o caminis, i vetlla per la seva i la teva vida!
