Data: 9 de gener de 2022
Aquesta propera setmana, del dia 9 al dia 15, un servidor, com a bisbe de Girona, seré a Roma amb els altres bisbes de les diòcesis de Catalunya per a la visita «ad limina apostolorum», que significa «la visita a les tombes dels primers apòstols».
Us preguntareu per què es fa, com es fa i com es prepara aquesta visita. Per això us n’ofereixo una breu informació, perquè és també «la vostra visita».
En la normativa de l’Església (cànons 399 i 400 del Dret Canònic) s’estableix que, «cada cinc anys, el bisbe diocesà ha de presentar al Papa, al Bisbe de Roma, una relació sobre la situació de la seva diòcesi, i alhora a Roma ha de venerar els sepulcres dels apòstols Pere i Pau».
Aquesta visita està establerta per fer-la cada cinc anys, però aquesta vegada hauran passat set anys des de la darrera, a causa de la pandèmia viscuda. La darrera visita fou l’any 2014.
L’informe que cal enviar prèviament per ser repartit també a les comissions de la Santa Seu (dicasteris, s’anomenen) ha d’incloure les dades del bisbe, la situació religiosa i moral del bisbat, el nombre de catòlics, de preveres, diaques i religiosos/es, els moviments d’apostolat, l’economia, les dades sociològiques –com per exemple d’habitants, extensió, clima, idioma prioritari, de la cúria, de les parròquies, de les delegacions, dels santuaris, de les fundacions, d’altres religions, del govern civil…– i de totes aquelles altres característiques que ajudin a conèixer millor la nostra diòcesi.
Durant els dies a Roma es visiten també les diverses comissions vaticanes, que han rebut els informes previs, per dialogar sobre les qüestions que suggereixin.
El perquè d’aquestes visites
Sant Pau, en la carta als gàlates, recorda les seves dues anades a Jerusalem: la primera per conèixer Pere, i la segona per sotmetre als apòstols, presidits per Pere, l’Evangeli que ell anunciava, com l’anunciava i a qui l’anunciava. Va ser el primer concili de la història.
Però fou a partir de 1585 i també de 1740 que es varen regular les pautes per a aquestes visites.
Aquestes visites són, alhora, una manifestació de la comunió entre els bisbes i el bisbe de Roma, és a dir, entre les Esglésies locals (diòcesis) i l’Església de Roma, i un mitjà per refermar aquesta comunió.
En la darrera visita del qui aleshores era l’arquebisbe de Buenos Aires, el cardenal Bergoglio –ara el papa Francesc– va fer a Roma l’any 2009, en la seva salutació al papa Benet, deia: «Gràcies per rebre’ns, per escoltar les nostres inquietuds i problemes, per compartir els nostres projectes pastorals, i sobretot gràcies per confirmar-nos en la fe i en la missió pastoral… Desitgem trobar en aquesta visita els ànims perquè les nostres Esglésies particulars siguin casa i escola de comunió, i promoure una espiritualitat de comunió entre nosaltres, bisbes, i els nostres fidels que ens faci créixer en el sentit de pertinença a l’Església universal».
Així entén el papa Francesc el sentit d’aquestes visites des de la identitat i fortalesa de les Esglésies locals. Les diòcesis no són «sucursals de l’Església de Roma, sinó veritables Esglésies en comunió».
Aquesta visita és una ocasió per remarcar la importància i identitat de cada diòcesi, del seu rostre, de les seves fortaleses, de les seves debilitats i dels seus grans reptes.
Compto amb la vostra pregària.
