Data: 5 de novembre de 2023

Estimats germans,

En la “Carta al Poble de Déu”, els membres de l’Assemblea del Sínode dels Bisbes hem resumit l’experiència que hem viscut a Roma durant el mes d´octubre i, a través d’aquesta Carta, ens unim en acció de gràcies a Déu per la rica experiència viscuda. Us donem també les gràcies a tots vosaltres, perquè ens heu sostingut amb la vostra pregària.

Durant un mes ens hem trobat persones de totes les llengües i cultures, de diverses maneres de pensar i amb diferents sensibilitats, per aprendre què vol dir ser Església sinodal i com créixer en la missió d’anunciar l’Evangeli. Hem pregat junts, hem compartit les nostres expectatives, dubtes i temors i, també, hem intentant discernir junts, amb l’ajuda de l’Esperit Sant, què és el que el Senyor demana avui a la nostra Església.

Després d’aquests dies som més conscients de la dignitat que ens dona la unció baptismal, que ens fa sentir poble de Déu que camina unit en la diversitat de vocacions i carismes amb què l’Esperit l’ha enriquit. Amb el pas dels dies hem anat comprenent que la clau de la vida de l’Església és el servei i l’amor a tothom, especialment als més petits. A la meitat del Sínode dels Bisbes, el papa Francesc ens va regalar una preciosa exhortació apostòlica, “C’est la confiance” (15-10-2023), sobre la confiança en l’amor misericordiós de Déu, seguint el missatge de santa Teresa de l’Infant Jesús.

En la darrera setmana del Sínode hem realitzat un treball de Síntesi de tot allò que hi hem tractat i de les experiències que hi hem viscut. En aquest document s’hi han recollit els punts d’acord als quals hem arribat, juntament amb les qüestions que han quedat obertes. El nostre desig és que, durant els mesos restants fins a la segona sessió –octubre del 2024–, el Poble de Déu aculli aquest document i pugui expressar-ne el seu parer, seguint el procediment que ja s’indicarà.

El papa Francesc va dir que “el camí de la sinodalitat és allò que Déu espera de l’Església del tercer mil·lenni” (17-10-2015). A tots ens correspon concretar com es pot viure aquest camí. Maria, Mare de l’Església, ens acompanya en aquest nostre peregrinar. Ella ens assenyala constantment a Crist, que és el camí i, alhora, el caminant que acompanya la seva Església, com va fer en altre temps amb els deixebles d’Emmaús.