Data: 8 de novembre de 2020
Aquest diumenge celebrem la Jornada de l’Església Diocesana. Recordem, agraïm i valorem que formem l’Església de Girona, i com que és la nostra Església ens cal sentir-nos-en responsables. D’aquí ve l’expressió que defineix aquesta jornada: «Germanor, amb tu som una gran família».
Principalment, cal donar gràcies a tots els fidels que ofereixen la seva vida, el seu temps, les seves qualitats i recursos materials per a la missió de l’Església. I també a altres persones que, sense considerar-se fidels, contribueixen amb la seva aportació als serveis que fa, perquè entenen que són un bé per a tota la societat.
Tanmateix, cal ser conscients que la missió que tenim com a Església requereix disposar de recursos i de mitjans econòmics. Certament que «la creueta» a la declaració de la renda és un donatiu important per a l’economia diocesana, però de cap manera és suficient. Es necessita la col·laboració econòmica de tots els fidels per a la retribució dels preveres i altres persones contractades, per al manteniment habitual i la restauració dels temples –en tenim més de 700–, de les rectories i altres dependències necessàries per a les activitats pastorals, per a les propostes de formació, per oferir els serveis que necessiten els infants, joves i adults. Per això confiem en les col·lectes de les celebracions i en els donatius, però també en la col·lecta especial d’aquest diumenge per al Fons Comú Diocesà.Com a Església, tenim la missió i el deure que la nostra generació escolti la Bona Notícia de Jesús Salvador i la pugui celebrar, viure, oferir i transformar-la en ajudes, companyia, educació i resposta a les diverses necessitats humanes. És en nom d’aquest deure que m’atreveixo a confiar en la vostra generositat.
En relació amb el tòpic de «les riqueses de l’Església», cal saber que el manteniment del patrimoni cultural –sobretot de temples, obres d’art, arxius…–, i que està al servei de tothom, té un cost que supera sovint les nostres possibilitats. Rics en patrimoni cultural, pobres en recursos per mantenir-lo.
Tots estimem les nostres parròquies, tots desitgem que estiguin en condicions per a les celebracions habituals i per a d’altres moments joiosos o difícils de la vida. Tots desitgem el servei dels preveres i diaques, que són al vostre costat, multiplicant el seu esforç.
Soc molt conscient del moment de crisi econòmica que vivim, i de l’afebliment dels recursos econòmics de moltes famílies, a causa de la pandèmia de la COVID. Tanmateix, estic convençut que la necessitat augmenta la generositat, i no l’afebleix. Que cadascú doni el que pugui, però que ho faci amb el convenciment que la seva aportació serveix perquè l’Església contribueixi a fonamentar una societat sobre els valors de la justícia, la dignitat humana i la consciència social, i no pas sobre l’enriquiment i l’especulació a qualsevol preu i sense cap consideració ètica.
Ens cal atendre, en la mesura del possible, les necessitats de les quasi 400 parròquies del Bisbat, moltes amb escassos fidels i pocs recursos per mantenir-se. L’Església és comunió en Crist, comunió entre nosaltres –els fidels– i també comunió de béns. I per això hi ha la necessitat del Fons Comú Diocesà; per això hi ha la necessitat de la contribució de les parròquies a aquests fons; per això fem l’esforç que fem –us ho asseguro– d’una gestió econòmica exigent, responsable, transparent i solidària.
Conscients del que Jesucrist ens ha donat i ens dona per mitjà de la nostra Església, oferim-li la nostra col·laboració.
