Data: 4 de juliol de 2021
Aquest diumenge, quan s’apropa la diada de sant Cristòfol, celebrem la Jornada de responsabilitat en el trànsit, organitzada per la nostra activa Delegació Episcopal de Pastoral del Trànsit.
La pastoral del trànsit té la doble funció d’ajudar a viure l’evangeli –com a acció pròpia de l’Església– i, d’altra banda, d’ajudar a afrontar la greu i alarmant realitat dels accidents de trànsit i les seves conseqüències:
– Tot anunciant la persona de Jesús i el seu missatge d’amor, de responsabilitat, de servei i d’esperança.
– Treballant perquè les persones visquem el cinquè manament en la nostra activitat com a usuaris de les vies públiques, com a conductors i com vianants.
– Ajudant a cercar l’ideal de «zero accidents» mitjançant l’educació, el testimoni i la pregària.
– Conscienciant-nos que hem de ser «bons samaritans» sempre, i sobretot quan ens trobem amb accidents i en moments de perill.
– Acompanyant el dolor dels accidentats i de les seves famílies, despertant l’esperit de solidaritat.
Aquesta Jornada de responsabilitat en el trànsit s’ha instituït per afirmar que el nostre Déu és un Déu de vida i que no estima la mort. Quan es produeix un accident m’he trobat, a vegades, que «la culpa» s’atribueix a Déu. Precisament la seva oferta de salvació és la de vida per sempre i amb plenitud. No vol l’accident, no vol la mort… És el Déu que ens fa estimar la vida, i quan la mort és irreversible ens promet la vida eterna.
La Jornada també pot ajudar-nos a escoltar la pregunta de Déu: què n’has fet del teu germà? És a dir, què n’estàs fent del teu germà que condueix, que trobes per la carretera o hi camina?
Recordem que el manament de l’amor als altres cal viure’l sempre, també quan conduïm un vehicle. No puc pensar només en el meu «jo», sinó que cal pensar també en els altres.
Per això suggereixo un «Decàleg del conductor i del vianant».
1r. No posaràs la teva vida i la dels altres en perill fent imprudències i transgredint les normes del trànsit.
2n. La ruta ha de ser per a tu un instrument de relació entre persones, de desplaçament al treball o al lleure, i no de sofriment i dany.
3r. Actua sempre amb cortesia, correcció i prudència, valors que t’ajudaran a superar els imprevistos. I tingues en compte afavorir el més feble.
4t. Sigues caritatiu i ajuda el proïsme en la necessitat, especialment si és víctima d’un accident, mentre no arribin els serveis de socors policials, sanitaris i bombers.
5è. L’automòbil i altres vehicles no han de ser per a tu expressió de poder, de domini o motiu per aparentar, posant en perill la integritat i la vida dels altres conductors o vianants.
6è. És responsabilitat de tots convèncer amb caritat els joves i els que ja no ho són que no es posin al volant quan no estan en condicions de fer-ho.
7è. Ofereix –quan s’escaigui– suport a les famílies de les víctimes dels accidents.
8è. Quan et trobis aturat a causa d’un accident, procura viure-ho amb serenor i paciència, pensant que algun dia tu t’hi pots trobar.
9è. Prega abans de començar la ruta.
10è. Sigues tu mateix responsable dels altres, sobretot fent cas dels qui fan complir les normes i dels senyals de trànsit.
Tot per ser «bons samaritans en el camí».
