Data: 7 de febrer de 2021
El dia 11 de febrer, com cada any, celebrem la Jornada Mundial del Malalt. El lema d’enguany per a tota l’Església és un verset de l’evangeli de sant Mateu 23, 8: «De mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans». Els responsables de la pastoral de la salut de les diòcesis d’Espanya hem volgut concretar aquest lema amb una expressió significativa: «Cuidem-nos mútuament».
La pandèmia del coronavirus, escampada per tot el món ja fa mesos, continua activa, i no sabem quan passarà o es controlarà gràcies a la medicació i a la desitjada vacuna. Aquesta pandèmia ha transformat i universalitzat la percepció de la malaltia. Sabíem que hi havia malalts, per proximitat familiar o per pròpia experiència, però ara tenim consciència que tots –repeteixo: tots– podem estar malalts, contagiats del virus, potser sense saber com. S’ha estès la convicció que som fràgils i vulnerables, i ens costa acceptar aquesta experiència. La immensa majoria prenem totes les mesures sanitàries perquè som conscients de la nostra fragilitat, començant per les persones de més risc, però continuant també pels joves.
Certament aquesta pandèmia ha multiplicat el sofriment i la solitud. Pensem en la solitud dels malalts sense la companyia de familiars i amics. Pensem en el sofriment de les famílies sense poder acompanyar i viure el dol necessari pels difunts estimats. Pensem en el sofriment del personal sanitari que s’ha entregat plenament al servei dels malalts, però amb el risc de ser contagiats i amb un gran desgast físic i emocional.
S’ha generalitzat el temor i la possibilitat d’estar malalt, i aquesta convicció ens ha de motivar a pensar que necessitem cuidar-nos mútuament els uns als altres.
Totes aquestes experiències, tots aquests fets, ens fan ser més conscients que ens «salvem tots o no se salva ningú». Recordem les imatges i les paraules del papa Francesc el vespre del 27 de març del 2020 a la plaça de Sant Pere, enmig d’una tempesta, pregant per l’alliberament de la pandèmia mentre abraçava la imatge del Santcrist: «Ens hem adonat que tots estem en la mateixa barca, fràgils i desorientats, convidats a remar junts, tots necessitats de confortar-nos mútuament. En aquests barca hi som tots… No pot anar cadascú pel seu compte, sinó només junts… Adonem-nos que ningú se salva sol. Davant del sofriment, quan es pot valorar el veritable desenvolupament del nostre poble, descobrim i experimentem la pregària de Jesús: “Que tots siguin un” (Jn 17,21)».Jesús, el Senyor, ens crida a curar, alleujar, consolar, acompanyar i oferir esperança als malalts, però essent conscients que això també és necessitat de cadascun de nosaltres. També cal cuidar els cuidadors.
En la seva darrera encíclica, Fratelli tutti, el papa Francesc ens convida a sortir de casa, del temple, de la sagristia, per acompanyar i sostenir l’esperança, cuidar els més fràgils, descobrir les seves necessitats i formar un comunitat de germans que s’acullen i es preocupen els uns dels altres. L’exemple que hem de seguir és el del bon samarità, que es fa proper a l’home malferit en el camí.
Concretant: se’ns demana que, seguint les nomes sanitàries de cada moment, tinguem actituds d’acompanyament i proximitat envers els malalts i els ancians, però alhora amb aquells amb els quals convivim o tenim relació d’amistat, professional, de comunitat cristiana, de veïnatge.
Acostumem-nos a cuidar-nos mútuament!
