Data: 30 de gener de 2022

La Candelera és la festa de la presentació del Senyor al temple de Jerusalem per ser consagrat a Déu com a primer fill, tal com manava la llei jueva. Precisament recordem aquells dos vellets, Simeó i Anna, que en acollir Jesús reconeixen que és la llum que es manifesta a les nacions.

Avui celebrem la jornada de la Vida Consagrada. Alhora, és també una diada assenyalada per als ancians, per a les viudes –ja que Anna era viuda–, per als pares practicants, i també per a tots nosaltres, que en el baptisme hem estat consagrats a Déu com a fills seus.

 Jesús, llum per a les persones que heu consagrat la vostra vida a Déu

La finalitat d’aquesta jornada és ajudar-nos com a Església a valorar cada vegada més el testimoni dels qui han escollit consagrar tota la vida a Jesucrist.

Que vivim en un món ferit és una realitat constatable: la fam, la pobresa, la marginació, la guerra, l’explotació, i tantes persones que estan a la cuneta de la vida. A més, experimentem noves formes d’aflicció i desesperança: els afectats per la pandèmia, les catàstrofes naturals, els immigrats i refugiats que no acaben de trobar acolliment entre nosaltres, les famílies trencades, els qui no tenen assegurats els drets humans, els qui –de totes les edats– no tenen treball…

En tots aquests rostres descartats i sofrents se senten cridats els consagrats i troben el Crist maltractat, abusat, immigrat, sofrent… Els consagrats i consagrades es fan propers a tots amb la seva pregària, la seva austeritat, la seva vida comunitària, el seu cor misericordiós… Les seves accions generen fraternitat humana, que és alhora divina.

Avui se’ns convida a valorar-los, no només pel que fan, sinó pel que són. Valorem i agraïm que s’hagin consagrat a Déu del tot, i amb la seva consagració fan present el seu amor en la nostra societat.

Som conscients dels reptes que avui teniu les diverses congregacions i instituts a causa de les poques vocacions, de l’edat i de les dificultats per exercir la missió. En aquestes situacions ens cal estar atents al que ens suggereix l’Esperit i viure-les en pau i serenor perquè tenim posada la confiança en el Senyor, que és la nostra llum.

Jesús, llum per als pares i per als ancians

L’evangelista té molt d’interès a repetir diverses vegades que els pares de Jesús són bons complidors de la llei jueva, de les pràctiques religioses jueves. Avui diríem que són complidors i educadors dels seus fills com a cristians. Certament que la fe és un do que s’accepta lliurement, però la preparació (educació) perquè sigui viscuda i acceptada és fonamental. És la primera responsabilitat dels pares. Alhora, educar en les virtuts evangèliques és la millor llavor que es pot sembrar per viure amb sentit.

Simeó i Anna, els dos ancians acollidors, són figura dels qui busquen, esperen i troben la llum i la pau; figura dels qui en Jesús han trobat llum, pau i salvació i dels qui l’ofereixen –el presenten– als altres.

La figura de Simeó i Anna és un homenatge a totes les persones grans que intenten ser bones i justes, que tenen l’Esperit, que donen gràcies perquè Jesús els porta pau i llum, i que el saben presentar i oferir a tothom, especialment als més petits.