Data: 13 de febrer de 2022
Aquest diumenge és la jornada principal de la campanya contra la fam en el món, promoguda per Mans Unides, que és l’associació de l’Església Catòlica per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupament dels països més empobrits i que vol actualitzar l’Evangeli de Jesucrist: «Vaig tenir gana i em vau donar menjar, vaig tenir set i em vau donar beure…».
Aquesta organització no governamental de desenvolupament, de voluntaris i seglars, també vol erradicar les causes estructurals que produeixen la pobresa, la fam, la manca de recursos i les malalties. Ho fa mitjançant activitats d’informació, d’educació, i amb projectes de cooperació per al desenvolupament, treballant colze a colze amb les comunitats i entitats que ajuda i acompanya. Per a aquesta missió són necessaris els diners que es recapten de donatius, activitats i de la col·lecta a totes les parròquies en aquesta jornada.
La fam i la pobresa són la pandèmia més dolorosa i més vergonyant a la qual s’enfronta l’ésser humà.
Ens cal recordar algunes dades per ser més conscients de la necessitat d’aquesta missió.
795 milions de persones passen fam en el món. D’aquestes, 780 es troben als països subdesenvolupats, i la resta, uns 15 milions, als països considerats rics (dins l’anomenat quart món). Uns 300 milions són menors d’edat. És a dir, una de cada vuit persones segueix patint fam i malalties relacionades amb l’escassa o deficient alimentació. Cal notar que en el món vivim un total de set mil milions de persones, i la nostra capacitat productiva seria capaç d’alimentar-ne gairebé el doble, dotze mil milions. (Són dades de la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura).
Hem de saber que mil tres-cents milions de persones viuen en situació de pobresa i que el coronavirus pot augmentar aquesta xifra.
Només un apunt per adonar-se de la desigualtat: les vint-i-sis persones més riques del món posseeixen tanta riquesa com la meitat de la població mundial.
La desigualtat s’ha convertit en una mena de virus capaç de provocar pobresa, fam, malalties, guerres… i és causa de l’emigració a la recerca d’una vida digna.
I tots sabem que per a la fam, la pobresa i la desigualtat no existeixen vacunes, però sí que existeix la cooperació amb el desenvolupament, amb la justícia universal i amb el destí universal del béns.
M’ha impressionat un text del segle IV de Basili de Cesarea: «El pa que tens al teu rebost pertany al famèlic; l’abric que penja sense fer servir al teu armari pertany a qui ho necessita; les sabates que s’acabaran fent malbé al teu sabater pertanyen a qui va descalç; els diners que tu acumules pertanyen als pobres».
És l’hora de cooperar, des de les nostres possibilitats, en la construcció d’un món on ningú es quedi enrere i la fam es converteixi en un trist record d’un passat marcat per la desigualtat. Ens hi convida el papa Francesc en la seva exhortació Fratelli tutti.
