Data: 24 de gener de 2021
Per voluntat del papa Francesc, el tercer diumenge de durant l’any litúrgic ha quedat instituït com a diumenge de la Paraula de Déu.
Aquest diumenge, doncs, està dedicat a la celebració, reflexió i divulgació de la Paraula de Déu.
La resolució n. 48 del Concili Tarraconense demana que cada fidel cristià escolti, llegeixi, mediti, celebri i pregui amb la paraula de Déu per viure la seva força transformadora en plena obediència de fe al Senyor, sota el guiatge de l’Esperit Sant, dins de la gran Tradició de l’Església i de la interpretació autèntica del magisteri (Resolució n. 48).
És important fer atenció i concretar aquests verbs: escoltar, llegir, meditar, celebrar i pregar.
Escoltar
Certament cal escoltar molt atentament la Paraula de Déu quan es proclama en les celebracions de l’Eucaristia, dels sagraments, en les celebracions de la Paraula, en la celebració de les exèquies, en pregàries comunitàries. Per facilitar l’escolta, cal en primer lloc una proclamació clara i entenedora, i, també, l’atenció per part dels oients.
Cal fer una crida als responsables de les celebracions i als lectors perquè prèviament hagin llegit i entès el que proclamaran. Si no és així, no es faran entendre. També cal que la Paraula sigui proclamada pausadament, com si fos el primer cop que els fidels l’escolten. A més, cal ajustar bé el so de la megafonia. Sovint, malauradament, se sent la persona que parla però no s’entén gaire bé el que diu.
És molt important la participació dels fidels en els diversos ministeris, però no tothom té prou qualitats per aconseguir una lectura entenedora. Escollir i preparar els lectors és una condició essencial per poder escoltar la Paraula de Déu.
Llegir
No n’hi ha prou d’escoltar un cop a la setmana la Paraula. Cal llegir-la, si és possible cada dia.
En moltes cases hi ha la Bíblia o el Nou Testament, però no són textos per fer bonic, sinó per ser llegits: potser cada dia un fragment, un passatge, perquè necessitem l’aliment de la Paraula, i no és suficient escoltar-la el diumenge.
Meditar
Perquè la Paraula esdevingui assimilada, entenedora i perquè parli a la nostra vida concreta cal temps per meditar-la, per assaborir-la. Deixem que il·lumini les situacions que vivim, que ens encoratgi, que ens guiï, que ens exigeixi. Però per a això cal dedicar un temps a deixar que penetri en el nostre cor.
Celebrar
En les celebracions dels sagraments sempre es proclama la Paraula de Déu i després es realitzen els signes sagramentals. La proclamació no és una introducció o salutació sinó que forma part constitutiva de la litúrgia sacramental. Cal entendre que és fonamental per viure i entendre el sagrament. No és vàlid, per exemple, pensar que a la Missa ja hi arribarem durant o després del sermó.
Des de l’inici de qualsevol celebració cal estar molt atents i participatius escoltant les lectures de la Paraula.
Pregar
La Paraula de Déu és el millor llibre de pregària que podem fer servir. Pensem en els salms, que constitueixen les pregàries de laudes i vespres, però que també són pregària per a moltes situacions de la nostra vida personal i comunitària. Pensem en el Parenostre, en el cant del Magnificat i tantes altres pregàries que tenim en l’Escriptura.
I sempre deixant-nos guiar pel mestratge de l’Església, que, sota l’auspici de l’Esperit Sant i de molts sants i especialistes, ha interpretat la Paraula de Déu.
