Data: 17 de gener de 2021
Dilluns, dia 18, començaran els vuit dies de pregària per la unitat dels cristians. La divisió dels cristians és una de les ferides més importants que desfiguren l’únic cos de Crist que hauria de ser l’única Església.
Cal distingir entre ecumenisme i diàleg interreligiós. És a dir, entre la relació i lligam entre els qui professem la mateixa fe en Crist en diverses esglésies, i el diàleg entre els membres de religions diferents. Aquesta setmana tenim presents tots els qui creiem en Crist.
En la història, a causa d’incomprensions, manca de diàleg, influències polítiques, egoismes i protagonismes personals, s’han produït les ferides de la divisió.
Aquesta divisió és un obstacle per al testimoniatge de credibilitat de totes les esglésies en la nostra societat. Avui hi ha moltes comunitats cristianes dividides, enfrontades entre si. Aquesta divisió és clarament: 1) contrària a la voluntat del Senyor, 2) és un escàndol per al món, i 3) dificulta enormement la causa de l’evangelització en el nostre temps (Vaticà II: Decret sobre l’Ecumenisme).
Cal pregar, però cal també reflexionar sobre el que ha significat la divisió dels cristians, per al moment actual del moviment ecumènic vers la unitat i per evitar, alhora, divisions en la nostra pròpia Església i en les nostres comunitats, tot valorant el do de la unitat.
Durant aquests dies ens cal fer ben nostra la pregària de Jesucrist que trobem a l’evangeli de sant Joan: «Pare Sant, amb el vostre poder, guardeu els que vós m’heu donat, perquè siguin u com ho som nosaltres… Prego pels qui creuran en mi… que tots siguin u. Que estiguin en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós. Així el món creurà que vós m’heu enviat». (Jo 17, 20.21).
Enguany les pregàries per a cada dia de l’octavari han estat preparades per les monges de Grandchamp (Suïssa), un monestir ecumènic en què la pregària –especialment per la unitat dels cristians– la vida comunitària i l’hospitalitat són els pilars fonamentals.
El lema d’aquest any recull les paraules de Jesús: «Jo soc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res» (Jo 15, 5).
Què ens cal en aquests moments? Una més gran fidelitat a Jesucrist. Sense estar units a Ell no avançarem en la unitat. Ens cal insistir a tots en aquesta adhesió a Crist. Ens cal alhora la conversió del cor per tal de viure més fidelment segons l’Evangeli, i la pregària en comú, perquè la unitat supera les forces de la nostra capacitat humana. Necessitem el diàleg permanent entre teòlegs, i també les trobades entre els cristians de diferents Esglésies i comunitats en una acció comuna per oferir l’Evangeli a les persones, per la pau, la no violència, la justícia i la fraternitat entre els pobles i en els serveis que cal oferir als més fràgils i necessitats.
També cal reconèixer que ja és més el que ens uneix que els que ens separa: la fe en Crist, l’esperança en la salvació i el compromís d’estimar i servir.
A tots, ens cal posar la nostra esperança en la pregària de Crist, en l’amor del Pare i en el poder de l’Esperit Sant.
