Data: 14 de març de 2021
Aquest diumenge de Quaresma és conegut com a diumenge «Laetare», de l’alegria, perquè s’albira ja la propera Pasqua. El fet m’ha recordat que cal creure amb alegria. Alhora, cal remarcar que l’alegria és una actitud fonamental de la vida cristiana i del testimoniatge.
He recordat una anècdota de la seva infància que l’escriptor Bruce Marshall explicava. Educat en una família protestant puritana, l’hora del culte a l’església era per a ell, d’infant, una tortura: no podia parlar, no podia quasi respirar, i si es movia la seva mare el pessigava. Si per casualitat li queia un balí de la butxaca i es posava a córrer cap al presbiteri per recuperar-lo, ja sabia que li tocaria estar castigat durant quinze dies sense sortir. Un dia va ser convidat a una primera comunió d’un amic seu catòlic, i va passar que en un moment solemne de la Missa li va caure de la butxaca una moneda que va rodolar pel passadís central fins a caure en la reixa de la calefacció. El capellà i els fidels que seguien el camí de la moneda van esclatar en una rialla i van somriure. Bruce no entenia per què allà ningú no s’havia escandalitzat. I amb la lògica pròpia dels infants es va dir a si mateix: «Aquesta ha de ser l’església veritable, perquè aquí riuen!».
Certament que una de les característiques dels catòlics hauria de ser l’alegria. Al començament de «La Joia de l’Evangeli» escriu el Papa: «L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria».Però –ens podem preguntar– com és possible viure amb alegria enmig de tantes proves i situacions difícils de la vida: malalties, violències, fam, guerres, egoismes, injustícies…? No serà l’alegria una il·lusió i una fugida de la dura realitat de la vida?
Déu és la font de la veritable alegria
Certament, totes les veritables alegries, ja siguin les petites del dia a dia o les grans de la vida, tenen el seu origen en Déu, encara que no ho sembli, perquè Déu és comunió d’amor etern, és alegria infinita que s’estén a tots aquells que estima i l’estimen. Déu ens vol fer partícips de la seva alegria perquè som acceptats, acollits i estimats per Ell. Aquest amor de Déu a cadascun de nosaltres es manifesta d’una manera plena en Jesucrist. La trobada amb Jesús sempre provoca una alegria profunda, tal com podem constatar en moltes narracions dels evangelis.
L’alegria de l’amor
Sentir-se estimat i estimar produeix alegria, i l’alegria és una manera d’estimar. Quan s’estima de veritat s’experimenta una joia profunda que té el seu fonament en el fet de donar-se. La persona es realitza plenament quan es dona.
L’alegria en les proves
També és possible l’alegria en les proves de la vida si estem arrelats en l’amor de Déu, si ens sentim acompanyats per Jesús, si no renunciem a estimar i perdonar, perquè el nostre cor està fet per a l’alegria.
Un signe clar de la vida cristiana ha de ser l’alegria en la vida de cada dia: l’alegria de viure, l’alegria davant la bellesa de la natura, l’alegria del treball ben fet, l’alegria del servei, de l’amor sincer; també, els moments bonics de la vida familiar, l’amistat compartida, l’exercici de les qualitats personals, l’estimació que ens tenen, el fet de parlar i ser escoltats, la constatació de ser útils als altres.
Ens cal ser testimonis d’alegria!
