Data: 18 d’octubre de 2020
En aquest diumenge de les Missions (Domund), m’ha semblat que ens pot ajudar transcriure reflexions d’una conversa amb el missioner Mn. Joan Soler valorant els seus nou anys de missioner al Togo (Àfrica).
Què ha significat per a la teva vida de cristià i capellà la missió al Togo?
Sincerament, crec que aquells nou anys de missió al Togo van ser una gran escola de vida cristiana, que em va fer redescobrir el veritable significat d’un baptisme que m’enviava cap als altres, i com a capellà em va ajudar a aprofundir el sentit del meu ministeri. El contacte amb una pobresa extrema, la confrontació amb la mort i el patiment dels innocents, l’enorme fe del poble on havia estat enviat, em van fer adonar que havia viscut en un cristianisme que havia quedat molt deslligat dels problemes reals de la gent del nostre món.I, com a capellà, em vaig trobar amb un món diferent. A diferència del nostre Bisbat, on la majoria de persones amb qui vivim es qüestionen quin sentit té que siguis capellà, allà tothom valorava la teva vocació i era, per a ells, un estímul per anar endavant. Era bonic estar envoltat contínuament de joves que volien ser capellans com tu.
Era cristià, en un país on la majoria no ho era, i era capellà, estimat i valorat per la meva comunitat catòlica. Valia la pena.
Com a missioner, què vas aportar a la comunitat cristiana i a la comunitat humana?
El missioner és aquell que és enviat a comunicar una bona notícia. Nosaltres, els missioners catòlics, som enviats a comunicar un evangeli que és preciós. Prediquem un Déu que s’ha fet home, que ha donat la vida per nosaltres, per salvar-nos, que ha ressuscitat i que ens ha deixat l’Esperit Sant, que ens acompanyarà fins que torni. La nostra vida, despullats de tot, lluny dels de casa, limitats per la llengua i pel desconeixement de molts costums, ens feia testimonis més verídics d’un fet que havia canviat la nostra vida per sempre.
Què necessiten avui les «Esglésies de missió»?
Una de les causes per les quals vam donar per acabada la nostra missió era perquè vam considerar que l’Església local ja estava prou organitzada per anar endavant sola. Crec que el que necessiten avui moltes d’aquestes esglésies, que abans eren de missió, és que les reconeguem veritablement com a esglésies germanes adultes, que han de poder dialogar de tu a tu amb nosaltres.
Avui, què ens ofereixen les «Esglésies de missió»?
Les esglésies de missió ens poden oferir la seva joventut i frescor. Són esglésies que no tenen cap rèmora del passat i que només tenen present i futur. Quan les mires, t’adones que el seu problema és com s’ho faran per obrir més parròquies, més llocs de formació, més centres de pregària, més seminaris i noviciats per als joves. Crec que aquestes esglésies ens ofereixen esperança, il·lusió, ganes de tornar a creure que el nostre missatge no s’ha tornat antic, sinó que continua essent vàlid per al món d’avui, que Déu vol continuar fent camí enmig del seu poble. No hem de tenir por a acceptar que ens vinguin alguns capellans, religiosos i laics d’aquests països que ens ajudin a evangelitzar.
La missió a casa nostra i més enllà de casa nostra…
La missió continua essent essencial en l’Església que neix per a la missió. Hi ha una missió dirigida a d’altres pobles, i hi ha una missió entre les persones que ens envolten, aquí a casa nostra mateix. Hi estem preparats? Ens sentim veritablement missioners? Serem capaços d’adaptar les nostres estructures d’Església diocesana per convertir-nos en una església en missió?
