Data: 5 d’abril de 2020
Si en aquell temps haguessin existit diaris, o mitjans de comunicació, o xarxes socials, segur que la primera notícia hauria estat la ressenya de la manifestació no autoritzada a la ciutat.
«A la capital del país s’ha viscut una gran manifestació provocada per l’anomenat Jesús de Natzaret i els seus seguidors. Aquest home, per a alguns un profeta i per a d’altres un heretge i un blasfem, va pujar en una somera i des de la muntanya de les Oliveres –des de Betfagé– va baixar pel torrent Cedró acompanyat pels seus col·laboradors, els seus partidaris i molta més gent que s’hi afegia. Cal notar que aquests dies molts pelegrins arribats d’arreu per celebrar la Pasqua col·lapsen Jerusalem i els seus voltants. Molts d’aquests pelegrins, en veure la manifestació, s’hi afegien, convençuts que es tractava d’una reivindicació nacionalista del seu poble. Cada cop s’afegia més gent a la manifestació, agafaven rams d’olivera i arrencaven branques dels arbres per encatifar el terra. Feien servir també els mantells. Les aclamacions eren sorprenents: “Hosanna el Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna dalt del cel”. Aquesta aclamació significa acollir Jesús com a rei dels jueus, com a “l’esperat” per alliberar el poble.
Havent entrat a la ciutat l’exaltació anava creixent, fins al punt que molts es preguntaven qui era aquell home. Cal precisar, però, que el tal Jesús no va entrar amb un cavall, com els generals victoriosos, sinó amb un pollí, animal de càrrega. Ara bé, això no significa menys dignitat, perquè, en els escrits del poble, el profeta Zacaries va deixar escrit: “Crida de goig, Jerusalem, que t’arriba el teu rei, just i victoriós, humil i muntat en un pollí”.
Fins aquí la crònica del fet. Ara caldrà estar molt atents, durant els propers dies, als moviments tant del denominat “profeta de Galilea” i dels seus seguidors com de la gentada que aquests dies col·lapsa la nostra ciutat».
Nosaltres coneixem molt bé el que va succeir i el que significa per a la nostra vida i per a la història de la humanitat. Jesús, el profeta galileu, fou detingut, jutjat religiosament i civilment, vexat, crucificat i, sorprenentment, va ressuscitar.
Aquesta és la nostra fe i, aquesta setmana, malgrat el confinament, també ho podem viure pel dolor i la preocupació, per la pregària, pel seguiment de les celebracions per TV o altres mitjans.
Certament Jesús vol entrar a les nostres ciutats, viles i pobles, a la nostra existència quotidiana, i ve en nom del Senyor per alliberar-nos del mal del pecat i de la mort i oferir-nos participar en la seva vida. Només d’aquesta manera la nostra vida esdevindrà més humana, més plena de sentit, més amarada d’amor, de pau, d’esperança, de fortalesa… Més «salvada», en definitiva. Vivim la Setmana Santa d’enguany en un moment excepcional de la nostra història, confinats a casa a causa de l’epidèmia. Tanmateix, el Dijous Sant podem unir-nos a la Missa de la Cena, sentint-nos també convidats i participant en la «comunió espiritual». El divendres, en la celebració de la mort, agenollem-nos davant Jesús clavat a la creu, per sentir-nos estimats i salvats pel qui ha donat la seva vida per nosaltres i per tota la humanitat. Només així el proper diumenge esclatarà la Pasqua en la nostra vida.
