Data: 6 de desembre de 2020
Dimarts celebrem la festa de la Concepció Immaculada de Maria en aquest temps d’advent, temps d’esperança, i per això també la contemplo com a Mare de l’Esperança.
Aquest dogma de fe fou proclamat pel papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, recollint una convicció de segles en l’Església Catòlica.
Què significa la Immaculada Concepció de Maria?
Responc amb les paraules de la pregària del prefaci del dia d’avui: «…A vós que preservàreu la Verge Maria de tota màcula de pecat original, per tal de preparar-vos en ella, enriquida amb la plenitud de la gràcia, una mare digna del vostre Fill, que prefigurés l’Església, l’esposa gloriosa del Crist, santa i immaculada».
Les paraules de salutació de l’àngel Gabriel a Maria expressen també i d’una manera entenedora el que celebrem: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu».Maria és la plena de gràcia des de la seva concepció, la Immaculada.
Per comprendre d’alguna manera –i per viure-ho– que Maria, mare de Jesús i mare nostra, és la Immaculada, cal parlar del pecat, i molt especialment del que l’Església, seguint la tradició bíblica, ha denominat el pecat original. Es tracta de reflexionar sobre «el pecat des dels orígens», malgrat que sovint hi passem de puntetes, perquè no sabem com explicar-ho, per allò de la poma i dels primers pares, pensant en quina culpa en tenim nosaltres.
Cal contemplar en conjunt la situació de pecat de la humanitat i la gràcia de Déu, el do de Déu a Maria, i a nosaltres en la mesura que l’acceptem. És a dir, contemplem l’acció de Déu en Maria, però alhora també en nosaltres.
Per què parlem de pecat original?
El pecat és el rebuig de Déu i la negativa a acceptar el seu amor. El pecat original, el dels primers pares, no indica un pecat personal sinó la condició de caiguda de la humanitat en la qual hem nascut abans de pecar lliurement. Explicava el papa Benet XVI que «tots portem un verí a dintre… Som temptats de creure que Déu és un competidor que limita la nostra llibertat i que nosaltres serem plenament éssers humans quan l’haurem arraconat… Som temptats a creure que la plenitud de la vida i de la realització no ve de Déu, sinó de la nostra capacitat, de voler ser com déus».
El missatge d’avui: constatem que l’harmonia amb Déu, amb els altres, amb el món i fins i tot amb un mateix està trencada. Però Déu va prometre la salvació, i aquesta promesa es manté i ja s’ha realitzat.
L’anunci a Maria, que serà la mare de Jesús, mostra que la promesa de Déu es compleix. Déu té la iniciativa, però vol comptar amb una dona d’aquesta humanitat que ha de ser salvada del tot, i Déu fa a Maria la plena de gràcia –immaculada– del tot apta i disponible per complir la missió que se li confia. I Maria canvia el «no» de la humanitat a Déu pel seu «sí» disposat i obedient.
Per això ens cal contemplar i encomanar-nos a Maria Immaculada, model d’esperança certa.
Ella és model d’esperança perquè, com a filla del poble d’Israel, esperava la promesa de Déu, el Messies, el Salvador.
Ella és model d’esperança perquè confià del tot en l’anunci de l’àngel –el missatger de Déu– i en el seu poder per esdevenir la mare de Jesús.
Ella és model del qui creu i espera. Déu, per enviar el seu fill –el qui havia de donar resposta a les esperances de la humanitat– ha volgut comptar amb algú d’aquesta humanitat: amb Maria, a qui va preparar com a plena de gràcia.
