Data: 2 de gener de 2022
Aquesta setmana he pensat novament en el Nadal de Jesús, però des del fet de l’inici d’un nou any i des de la festa de l’Epifania o de Reis.
Aquests dies diem i sentim a dir: «bon any!», «feliç any!». Certament és un desig, i fem bé de desitjar-nos-el, però caldria que fos també un compromís de cadascú: «Jo faré tot el possible perquè per a tu sigui un bon i feliç any».
Ara bé, per aconseguir aquest compromís no n’hi ha prou amb la bona voluntat. Cal cercar ajudes i cal –potser– renovar algunes actituds.
Podem prescindir de Déu per afrontar els reptes de l’any que hem començat?
Per això s’escau la benedicció que els sacerdots oferien al poble d’Israel en l’inici d’un nou any: «Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau».
Només comptant amb Déu, amb la seva benedicció, amb el seu amor que perdona i ens enforteix per estimar sempre amb la seva llum i pau, podem afrontar un nou any. I des de la festa de Reis o de l’Epifania.
Fa anys que em pregunto: per què tants infants que admiren la representació de la narració evangèlica dels Reis no arriben fins a Jesús i només es queden en els personatges i en els regals?
Quan jo era rector de la meva primera parròquia, els Reis, amb el seu seguici, després de passar per l’Ajuntament arribaven a l’església parroquial, hi entraven i s’acostaven a venerar la imatge del nen Jesús. Jo els dirigia una breu salutació i fèiem una pregària. En acabar i acomiadar-los, el Rei negre sempre ens dirigia unes paraules: «Fins aquí volíem arribar, fins a trobar Jesús, tal com vàrem fer la primera vegada. Si no fos així no ens calia sortir de casa». I a mi, a l’orella, em deia: «Ja ho veu: passem pels palaus… però el nostre destí és la cova. Ja m’entén».
En aquest moment cal explicar el perquè de la representació i on va acabar la primera comitiva dels Reis. No es va acabar al palau d’Herodes, no es va acabar al centre de Jerusalem, sinó al lloc on hi havia l’infant amb la seva mare per adorar-lo i reconèixer-lo amb els dons d’or, encens i mirra.
Almenys nosaltres, mossens, però també pares, avis, educadors i –per què no?– els locutors de les cavalcades dels Reis…. sí que caldria que ho expliquéssim i ho comentéssim. Cal parlar de Jesús i del seu naixement.
Almenys, cadascú a la nostra manera, hem d’explicar que Jesús va néixer perquè Déu ens estima tant que s’ha volgut fer un de nosaltres. Així el podem escoltar, el podem sentir a prop nostre, i saber què ens vol oferir si nosaltres l’acollim.
Aquesta és la gran notícia de Nadal. Aquest és el cant dels àngels, com a missatgers de Déu, anunciant la gran alegria per a tot el poble, i també per a nosaltres.
Aquesta és la causa de l’alegria de Nadal i de Reis, una alegria que és un do i que volem manifestar i compartir enmig de les preocupacions i sofriments, i per això ens fem els regals de Reis.
Serem capaços d’explicar-ho?
Una bona festa de Reis al costat de Jesús!
