Data: 23 de febrer de 2020
Dimecres vinent és Dimecres de cendra, i comença la Quaresma. Per això sorgeix la pregunta de si ho necessitem, això de la quaresma.
La pregunta no és retòrica, sinó que recull una deficient comprensió del que és aquest temps litúrgic, i les poques ganes de viure aquest període, que potser ens sembla de tristesa, de sacrificis, de no menjar carn alguns dies… En definitiva, un temps contrari al goig de viure, com a contrapunt del «carnaval». Per això se’ns fa urgent reflexionar, ni que sigui breument, sobre el temps quaresmal.
La Quaresma ens proposa un camí d’alliberament personal i social, un camí de vida. Aquest camí quaresmal, a semblança dels quaranta anys en el desert del poble d’Israel per assolir la llibertat, ens portarà a la Pasqua. I el que significa la Pasqua de vida, de llibertat, d’alliberament, de joia, d’esperança… és el que ens cal viure com a cristians cada dia. Però també és cert que la vida és dura, es fa difícil, ens fa oblidar el que Jesucrist ens ofereix, i per això cada any ens hi hem de preparar.
Aquest és un temps de creixement cristià, i per això veritablement humà, que ens permet una revisió a fons de la nostra vida tenint l’Evangeli com a referència. De fet, se’ns convida a preguntar-nos per la nostra relació amb Déu, amb els altres i amb nosaltres mateixos. D’aquí les tres actituds quaresmals: la pregària, l’almoina i el dejuni.
La pregària. Cal que sigui un temps de relació intensa amb Déu per mitjà de la pregària personal i comunitària. Llegim, acollim, meditem la Paraula de Déu. No és tan difícil llegir el fragment de l’evangeli del dia o el del diumenge: els trobareu a la pàgina web del Bisbat i al Full Parroquial, els diumenges. Busquem moments de silenci per adonar-nos novament de tot el que Déu ens ofereix i preguntar-nos què ens demana. Donem-li gràcies per tot el que vivim, i siguem capaços de demanar perdó perquè som conscients de les nostres febleses i pecats. Sobretot, participem en la Missa dels diumenges, i si és possible en altres dies de la setmana per viure el goig de la presència i acció del Senyor envers nosaltres.
L’almoina. Pensar en l’almoina significa ser conscients de la nostra relació amb els altres germans, i més concretament de la nostra donació o servei als altres. Tenim aquest temps per exercir l’amor i la solidaritat amb els altres, envers els més necessitats, però també amb els més propers. Ens podem preguntar què els oferim, com estem atents a les seves necessitats, com els ajudem. Certament que podem pensar en Càritas o en altres institucions per oferir l’almoina de diners, però pensem també en l’almoina d’una paraula agraïda, d’una mostra d’afecte, d’una actitud de perdó, d’un servei, d’una visita que ens costa…
El dejuni. Certament que com a signe de comunió eclesial i de penitència ens cal dejunar els dies prescrits. L’abstinència de carn és també un dels signes penitencials de tota l’Església, i cal ser-hi fidels. Tanmateix, a tots ens cal descobrir de què ens cal dejunar i abstenir-nos, a més dels aliments. Potser ens cal dejunar d’actituds autoritàries, d’imposar sempre els nostres criteris. Potser ens cal dejunar de comprar segons quins productes de lluïment i de satisfacció dels sentits.
Iniciem la Quaresma per viure la Pasqua!
