Data: 21 de juny de 2020
Dimarts, dia 23, havia de començar el pelegrinatge anual al santuari marià de Lourdes amb l’Hospitalitat de la mare de Déu de Lourdes del nostre Bisbat. A causa de la pandèmia del Covid-19 i de les mesures sanitàries, aquest emblemàtic pelegrinatge s’ha hagut de suspendre.
Tanmateix, n’ofereixo aquest record, pensant en els malalts, en els responsables de l’Hospitalitat, en els voluntaris, infermeres i brancardiers, joves, pelegrins i preveres.
A més, hem passat i estem passant l’experiència de l’epidèmia amb tot el que comporta de dolor, d’inseguretat, de constatació de la fragilitat de la vida, de convicció que fem camí com a veritables pelegrins en el camí de l’existència.
Fixem-nos en el nom del pelegrinatge: «Peregrinació de l’Esperança». És del tot significatiu perquè sempre hi anem amb l’esperança de la guarició del cos i de l’esperit. Estic convençut que, a cada pelegrinatge, els participants també s’han sentit guarits, potser no de totes les malalties corporals, però sí d’alguns d’aquells «mals de l’esperit» que atueixen molt la persona i els qui conviuen amb ella. Recordeu que Jesús guaria alguns malalts de malalties del cos, però també els guaria dels «mals esperits».
Penso que la majoria de nosaltres, després d’aquests mesos d’epidèmia, també necessita el guariment, potser del cos, i segur de l’esperit. Per això, no només com a record i pelegrinatge espiritual a Lourdes –no el podem realitzar materialment– sinó com a experiència que som pelegrins per la vida, m’atreveixo a oferir algunes indicacions.
– El pelegrí queda impressionat per cada instant de la vida; per cada persona que camina al seu costat i per cada fet que s’esdevé.
– El pelegrí compta amb un recull de llibres, anomenat Nou Testament, on troba la Bona Notícia de Jesús el Salvador, llum, orientació, ànims, coratge i alhora exigència.
Per entendre’l, també ha de recórrer a l’Antic Testament, col·lecció de textos que ajuda a conèixer com Déu ha preparat la vinguda de Jesús. Cal deixar-se il·luminar, animar i convertir per aquesta Paraula.
– El bon pelegrí es preocupa d’ajudar i compartir el camí amb aquells que per motius de malaltia o altres limitacions necessiten ajuda, i, quan això no pugui ser presencialment, per altres mitjans.
– El pelegrí, durant el camí, necessita menjar, però també un altre menjar molt especial que l’uneix a Jesús i li ofereix els seus dons. Per això s’atura i participa en l’Eucaristia amb els altres pelegrins.
– El pelegrí viatja i viu al costat dels altres, es fa proïsme, proper, capaç de dialogar, d’ajudar, de sacrificar-se, de generar fraternitat, de sentir-se acompanyat, perquè junts puguin aconseguir la fita.
– El pelegrí es fa preguntes sobre allò que ha viscut i desitja; i alhora és capaç de cercar respostes, confiant en Jesús de Natzaret, que morí i ressuscità per ell.
– El pelegrí és capaç d’afrontar les dificultats amb un somriure, fent així més fàcil el seu esforç.
– El pelegrí és humil i sap que necessita ajuda de Déu –i per això prega–, i dels germans, i per això demana.
– El pelegrí cerca sempre la protecció de la Mare de Jesús i la de tots els pelegrins, celebra les seves festes i, quan pot, visita algun santuari o temple dedicat.
– El pelegrí és conscient que està de pas, cap a la veritable pàtria, on la vida i l’amor del tot i per sempre seran un regal al final del camí.
