Data: 10 de gener de 2021
La pregunta s’escau, perquè aquest diumenge celebrem la festa del Baptisme de Jesús a l’inici de la seva activitat pública, com a cloenda de les festes de Nadal i Reis.
Els evangelistes, quan expliquen aquest fet, el presenten com un moment intens de «revelació», de manifestació de qui és aquell home de Natzaret que s’acosta a Joan, a la vora del riu Jordà, perquè el bategi amb aquell baptisme, que no és el que nosaltres rebem. El baptisme de Joan significava una actitud de conversió, i era un ritus de purificació per acollir el Messies.
Jesús va rebre el baptisme de Joan. Nosaltres hem rebut o podem rebre el baptisme de Jesús, el baptisme cristià.
Faig memòria d’alguns fets.
- Hi ha pares que ni es plantegen batejar els seus fills, malgrat la insistència d’alguns avis, perquè viuen molt allunyats de l’experiència cristiana. Potser ells han estat batejats, però fa més o menys temps que aquesta condició de batejats ha deixat de tenir importància en la seva vida.
- D’altres pares, fins i tot creients, dubten si cal fer-ho o no. Pensen potser que un dia el fill o filla ja decidirà, o que ells ja li ensenyaran a ser bona persona, i per això pensen que no cal el baptisme.
- També trobem pares que, certament, demanen el baptisme i bategen els fills, i fan molt bé, però després, a l’hora d’educar-los, no tenen en compte aquest fet i obliden el compromís que varen fer «d’educar el seu fill o filla en la fe, perquè compleixi el manament d’estimar Déu i el proïsme com Crist ens va ensenyar». No se senten responsables del seu baptisme perquè no els ensenyen a resar, no els inscriuen a la catequesi, no els expliquen el sentit de les festes religioses.
- Cal remarcar que molts pares que han batejat els seus fills els han educat com a cristians, i han procurat oferir-los totes les ajudes per créixer en la fe, sobretot amb el seu testimoni. Alguns palpen el fruit del seu testimoniatge mentre que d’altres, amb sofriment, veuen que els seus fills, joves o ja adults, han«aparcat» la fe.
- Recordem que cada any, després del temps de preparació anomenat catecumenat –normalment,per Pasqua–, celebrem solemnement el baptisme de joves i d’adults, que han descobert Jesucrist i demanen el Baptisme, ajudats pels mossens i per altres cristians.
Per això i per altres experiències cal preguntar-se:per què batejar?
Recordo que quan era escolà –llavors, com la missa i d’altres ritus, el sagrament del Baptisme se celebrava en llatí–, el mossèn preguntava als pares què demanaven per al seu fill o filla. La resposta de l’escolà era: «vitam æternam» (la vida eterna). Avui encara es fa la pregunta, i les respostes poden ser: la fe, la gràcia de Crist, que sigui membre de l’Església, la vida eterna… A mi, des de petit escolà fins avui, m’impressiona demanar «la vida eterna», perquè tots desitgem la vida, i la vida per sempre.
Totes aquestes expressions breus són resposta a la pregunta de perquè cal batejar:
- Per rebre la gràcia, és a dir, el do o regal que significa ser fill o filla de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, la dignitat més important de la persona.
- Per viure unit a Crist, com a cristià, amb fe, esperança i amor.
- Per esdevenir membre de la gran família de Jesús.
- I per tenir vida per sempre i amb plenitud.
La responsabilitat envers els infants és fonamental en la decisió dels pares.
Però, per a tots, és necessari viure amb goig el nostre Baptisme.
