Data: 19 de desembre de 2021
La qüestió més important aquest diumenge és la pregunta de com preparem les festes de Nadal, que celebrarem a partir del dissabte vinent. Us explico una versió d’un conte que fa temps vaig llegir, perquè ens faci estar a l’aguait.
Uns gran magatzems, per impulsar el consum i assegurar les vendes, varen organitzar la tarda de la vigília de Nadal un sorteig sorpresa. Totes les mares que s’hi presentessin amb fills de menys d’un any entrarien en un sorteig. L’afortunada podria agafar tot el que desitgés sense pagar. La sort va ser per a la Filo, que hi participà portant el seu nadó de pocs mesos. Entusiasmada per la seva sort, va deixar aparcat el seu fill dormint en el cotxet i començà a omplir carros. Pensava en tothom: marit, pares, avis, oncles, germans, amigues molt amigues… I va carregar de regals el portaequipatges del seu cotxe. Arribà l’hora de tancar els grans magatzems per als dies de festa. Ella agafà el seu cotxe i tota contenta marxà cap a casa pensant que aquest any sí que viurien de veritat les festes.
En arribar a casa comença a descarregar els paquets i finalment es disposa a descarregar el cotxet amb el nen, que per cert encara deu dormir perquè no ha fet cap plor. Aleshores s’adona que el cotxet no hi és, i que s’ha deixat el nen als grans magatzems. Torna a agafar el cotxe i a tota velocitat es dirigeix cap allà, però quan hi arriba tot és tancat, i uns cartells avisen que no tornaran a obrir fins passat festes. Ara s’adona que té moltes coses, però que ha perdut el més important: el nen, el seu fill.
(Nota: al nen no li va passar res, ja que una bona hostessa el va recollir i el va portar a una casa d’acollida d’infants regentada per monges).
Fins aquí el conte. Però no us sembla que és el que ens pot passar tot pensant en les festes de Nadal i la seva preparació?
Anem atabalats per comprar coses amb la bona intenció de fer felices les persones que estimem i viure així unes bones festes, però entre tants preparatius ens podem deixar el nen. Concretament, siguem del tot conscients que celebrem el naixement d’un nen, que és Jesús, el Fill de Déu, i que és aquest el motiu principal de les festes.
Sense el nen, sense Jesús, què celebrarem? Per què ens felicitarem?
No oblidem preparar-nos per viure un Nadal amb Jesús, i si no és així preguntem-nos quin sentit té tot el que ens disposem a celebrar.
És bo pensar en els signes materials que ens recordin el veritable Nadal. Però també cal preparar «la nostra cova» mentre detectem els obstacles que posem perquè Jesús visqui entre nosaltres. Potser haurem de demanar perdó anant a confessar-nos. Sobretot, cal participar en la Missa del gall o de Nadal per acollir-lo novament. Que l’àpat fratern i els senzills regals siguin expressió d’amor, d’ajuda mútua. Sense oblidar tots aquells que estan aclaparats per la manca de treball, d’habitatge, de recursos per a una vida digna, colpejats per la crisi. En el nostre pessebre, en el del cor, no oblidem posar-hi els ancians, els malalts i, alhora, tots aquells que fan festa però no han escoltat la Bona Nova del naixement del Salvador o la consideren una quimera.
Que tots preparem un joiós Nadal amb Jesús!
