Data: 11 d’octubre de 2020
El dia 15 celebrem la festa de santa Teresa de Jesús o santa Teresa d’Àvila.
Ens pot semblar que la festa d’una dona consagrada, reformadora del Carmel, fundadora de molts monestirs, escriptora fecunda del segle XVI, no pot oferir un testimoniatge que avui ens ajudi en la nostra vida cristiana del segle XXI. Aquesta és una impressió equivocada. Desitjo recordar actituds de la seva vida que ens poden ajudar.
Santa Teresa ens recorda la necessitat de ser veritables cristians i de respondre amb generositat a la pròpia vocació
La santa va passar moltes dificultats per descobrir la pròpia vocació, després de viure moltes experiències. De fet, en cada moment de la vida cercava el que Déu volia d’ella. Des de la infantesa fou educada religiosament. Era molt piadosa, i amb un seu germà va arribar a escapar-se de casa seva per anar a morir a l’Islam com a cristiana. Jugava sovint a la vida de monja, fins que en un cert moment es va sentir molt atreta també per «les vanitats» del món. Cap als vint anys, però, es decidí per la vida religiosa i entrà al monestir de l’Encarnació, més per amistats i afinitats que per vocació. A causa de la seva salut molt fràgil passà temporades fora del monestir per recuperar-se. De fet, la seva conversió s’esdevé després de temps de lluitar entre el desig de Déu i les coses del món.
Finalment descobreix la seva veritable vocació amb la reforma del Carmel i fundant el monestir de Sant Josep, malgrat sofrir molta oposició.
Santa Teresa és mestra de vida cristiana perquè ens ensenya a ser testimonis de la presència de Déu i de la seva acció; ens ensenya a sentir la set de Déu que nia en el fons del cor i de comunicar-nos amb ell. Així descobrirem en cada moment el que Déu ens demana, la pròpia vocació.
Santa Teresa ens recorda la necessitat de la pregària
Cal recordar que fou una dona molt activa, que trepitjà molts camins i ciutats per fundar monestirs, però alhora fou una dona de pregària i contemplació.
Ella mateixa escriu que durant una colla d’anys va viure una gran sequera interior quan es proposava pregar, fins esdevenir la gran mestra de la pregària i de la contemplació.
Descriu l’ànima com un castell tot de diamant o d’un clar cristall en què hi ha moltes mansions, i la porta d’entrada a aquest castell és la pregària mental o vocal.
Anota tres condicions essencials per a la pregària: coneixement d’un mateix, conversió i humilitat.
Coneixement propi, perquè no ens acabarem de conèixer si no procurem conèixer Déu, ja que mirant la seva grandesa serem conscients de la nostra fragilitat. La pregària és vida, i es desenvolupa amb el creixement de la vida cristiana: comença amb l’oració vocal, i passa a la interiorització per la meditació, fins a la unió amb Crist.
La santa descriu l’oració així: «Tratar de amistad, estando muchas veces tratando a solas con quien sabemos que nos ama».
Els veritables orants i contemplatius són capaços de descobrir Déu present i proper en les persones, en els fets positius i negatius de la història. Un Déu que estima i interpel·la, i sempre proper.
Si queréis, dadme oración, Si no, dadme sequedad,Si abundancia y devoción, y si no, esterilidad.Soberana Majestad, sólo hallo paz aquí.¿Qué mandáis hacer de mí?
Santa Teresa ens recorda que ens cal confiar en Déu i ser forts per afrontar les dificultats
Dificultats per iniciar la reforma del Carmel; dificultats de tot tipus per anar a fundar tants llocs, tot i els mals camins i les condicions d’aquell temps; dificultats per les denúncies a la seva nova fundació per part del clergat, dels jerarques; i també crítiques als seus escrits, fins a ser denunciada i interrogada al tribunal de la Inquisició. En totes aquestes situacions Teresa no perd mai la pau i sempre confia en Déu. Per això escriu aquest escaient poema:
Nada te turbe, nada te espante. Quien a Dios tiene nada le falta.Nada te turbe, nada te espante.Solo Dios basta.
