Data: 8 de març de 2020
En els evangelis, algunes vegades ens trobem amb la pregunta que es feien els mateixos apòstols i altres acompanyants de Jesús: qui és aquest home? Sobretot ho veiem quan ell mateix els desconcerta amb les seves paraules i accions. Per això hi trobem també narracions que manifesten certament qui és Jesús. Aquest diumenge, segon de Quaresma, se’ns proposa la narració de la «transfiguració», amb la finalitat d’ajudar-nos a respondre la pregunta sobre qui és Jesús.
Quina finalitat té aquesta narració? Calia animar els deixebles i mostrar-los on conduïa el camí de Jesús, després d’anunciar-los la seva passió i la seva mort. Ell ha comunicat als deixebles que haurà de patir molt, que serà rebutjat per la gent religiosa del seu poble, que morirà. Els ha assenyalat el camí de la creu.
L’expressió «transfiguració» suggereix que es transcendeix la figura o s’aprofundeix. A dalt d’una muntanya, que sempre indica comunicació entre cel i terra, acompanyat per Pere, Jaume i Joan, Jesús es transfigura per mostrar que és el Fill de Déu amb tota la lluminositat i veritat. Per això s’indica la seva transformació per mitjà d’imatges: els vestits blancs com la llum i la seva cara resplendent com el sol. També l’acompanyen dos testimonis molt importants de la història del poble d’Israel: Moisès i Elies. Per uns moments es manifesta la presència i la glòria divina en aquell home que anomenen mestre, com a culminació i realització de les promeses al poble escollit.
Pere vol fer eterns aquests moments i per això proposa fer tres cabanes pensant en Jesús, en Moisès i Elies. Pere ha tastat la glòria i no en vol marxar. És natural: vol fer eterns aquells moments, però encara no ha arribat l’hora.
Aleshores se sent la veu del testimoni principal: «Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m’he complagut. Escolteu-lo». És la veu de Déu Pare que testifica a favor de Jesús i revela que és el seu Fill.
Tot seguit podem pensar quin missatge té per a nosaltres, avui, aquesta narració.
Cal escoltar Jesús. Caldrà creure en la seva passió, en la seva creu i en la seva resurrecció per respondre a la pregunta de qui és Jesús.
Nosaltres seguim Jesús, i l’hem d’escoltar, però també necessitem viure i descobrir la joia i vida de la Pasqua en el camí fosc i dur de la vida. Tenim necessitat de moments de transfiguració.
Ara vivim moments de goig i dolors, de pors; portem a sobre els problemes, i el camí cristià també se’ns fa difícil. Però també tenim Jesús, que se’ns fa present per mitjà de signes humans, l’Església –la parròquia–, els sagraments, la pregària, les persones…
Però per viure-ho necessitem moments de transfiguració.
Quins poden ser aquests moments?
– La pregària personal i de tots junts, perquè aleshores una paraula pot ressonar molt a dins nostre, fent-nos millors, animant-nos, donant-nos força. És el pas o la presència de Déu que transfigura la nostra vida.
– També, i especialment, l’Eucaristia. Hi participes potser pensant en les qüestions que et preocupen, en situacions de goig o de dolor… i experimentes que tu mateix quedes renovat i amb força per afrontar el que calgui.
– Una conversa a fons amb algú que ens escolta i ens ajuda a veure-hi més clar.
– Fer-se proper per acompanyar, servir i sostenir en situacions doloroses.
