Data: 1 de març de 2020
Creure, viure, celebrar i proclamar la Pasqua de Jesucrist, la seva vida, mort i resurrecció, és la finalitat de viure en cristià. Succeeix, però, que a causa de la feblesa humana, del pecat, de la temptació d’abandonar, de les distraccions i complicacions de la vida… l’experiència de la trobada amb Jesucrist s’afebleix i pot quedar reduïda simplement a un record. Per això cada any necessitem viure la Pasqua, i per això ens cal el temps de Quaresma.
Són quaranta dies que recorden els quaranta anys durant els quals aquell poble esclau, alliberat per Déu del jou d’Egipte, descobrí i experimentà que era la nació amb la qual Déu havia fet una aliança d’amor, i esdevingués el seu poble. Quaranta anys de dubtes, infidelitats, càstigs, de descobriment de Déu i del seu designi i també de creixement en la fe i en l’esperança de la terra promesa. La Quaresma, quaranta dies, també fou el temps que Jesús va dedicar a preparar l’inici del seu ministeri públic. Durant aquells dies va experimentar la gran temptació: seguir el camí del Messies servidor, sofrent, fidel a la missió, o seguir el camí del Messies victoriós, poderós, espectacular, però sotmès al maligne, a l’adversari de Déu i de la humanitat.
La temptació, manifestada en tres propostes del temptador, sempre es presenta com la possibilitat enlluernadora d’abandonar la proposta de Déu i decidir-se per altres, que sembla que ofereixen més satisfacció i més realització personal. Aquesta fou l’experiència de Jesús i és alhora la de cadascun de nosaltres.
Cada temptació a Jesús comença amb l’afirmació «si ets fill de Déu»… També la temptació que se’ns presenta a nosaltres comença amb «com que ets cristià/na», «com que ets fill/a de Déu»…
– «Que aquestes pedres es converteixin en pans». És la temptació del pa fàcil o de fer servir Déu per resoldre les necessitats humanes. La situació de gana i necessitat és ocasió de temptació per demanar miracles en profit propi. Esperar que Déu resolgui els problemes que nosaltres hem de resoldre: guanyar el pa i repartir-lo a tothom i, si cal, lluitar perquè això sigui possible. No esperem que Déu resolgui amb una intervenció espectacular els nostres problemes humans.
I també és la temptació de creure que amb pa material, amb els béns materials, assegurem la vida i ja en tenim prou. Jesús afronta la temptació amb la Paraula de Déu: «No solament de pa viu l’home, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu».
– «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix d’aquesta cornisa i els àngels ja se’n cuidaran». La temptació consisteix a reclamar signes espectaculars i que cridin l’atenció perquè s’accepti que és el fill de Déu, per creure en ell. Fixem-nos en la vigència de la temptació: per creure caldrien grans signes espectaculars que no ofereixin dubtes. Es proposa no acceptar els signes humans, humils i senzills, per viure la fe i proposar-la.
– «Et puc donar tota la glòria i el poder d’aquest món. Adora’m i tot serà teu». És la dèria de tenir poder encara que sigui pactant amb el diable. Per tenir poder econòmic, polític i glòria cal vendre’s els principis, els criteris, i per tant deixar l’evangeli, pactar amb el maligne, el qui juga contra l’home i la humanitat.
Les temptacions expressen les possibilitats que tenim d’abandonar el camí de Jesús. Per això la Quaresma és necessària per tornar a Jesucrist.
