Data: 13 de desembre de 2020
Aquesta és la resposta de Joan Baptista a les preguntes dels sacerdots i levites enviats pels líders jueus per interrogar-lo, a causa de la seva activitat baptismal al Jordà.
Aquesta mateixa expressió o algunes de molt semblants s’han repetit en la història de l’Església. Els qui hem rebut la missió d’anunciar l’Evangeli per l’ordenació –i tot cristià que ha volgut donar testimoni de Jesús– vivim sovint la mateixa experiència de ser una «veu que crida en el desert».
Certament que sovint tens la impressió que parles enmig d’un desert sense oients, o amb oients que aparentment no escolten. Constato, però, que molts escolten i fins i tot ens poden preguntar, com a Joan: «I vosaltres, qui sou?». La nostra resposta és que som una veu que vol cridar arreu, però la Paraula és Jesucrist. Som senzillament portantveus, i no ens cal fer res més que contribuir a aplanar un camí perquè el Senyor pugui anar a trobar-se amb cada persona.
Quines indicacions podem suggerir per aplanar avui el camí del Senyor?
– Refermar la nostra confiança en Jesucrist. La rutina, el costum i, també, una certa deixadesa poden esmorteir la nostra fe. Aquest temps d’advent ens ha d’ajudar a valorar-la, donar-ne gràcies i fer-la més ferma.
Creure és certament un tresor, un do, que cal cuidar cada dia per mitjà de la pregària: cada setmana amb l’Eucaristia dominical, quan s’escaigui amb la penitència i, sempre, amb l’actitud de l’amor, que es concreta en el servei i el perdó.
– Exercir la caritat envers els més desvalguts i necessitats. Si posseeixes béns materials per viure amb dignitat i sense estretors, és un deure de justícia compartir part d’aquests béns amb aquells que no tenen les necessitats bàsiques cobertes. Tanmateix, cal dir semblantment dels altres béns que puguis tenir, com el temps, la cultura, la facilitat en l’ús de les noves tecnologies i altres qualitats.
– Enfortir els lligams familiars. Sempre cal renovar la comunicació entre els esposos i evitar que la rutina afebleixi l’amor i l’atenció mútua. En relació amb els fills, cal ajudar-los a trobar el seu camí, la seva vida, que tant de bo coincideixi amb el que Déu vol d’ells.
– Ser responsable en la teva professió. Si ets un treballador a compte d’altri compleix amb el treball assignat responsablement, i alhora defensa els teus drets essent solidari amb els companys.
Si tens una professió lliberal, de servei a les persones, sigues un bon professional i just en el cobrament dels serveis.
Si ets empresari, compleix amb els teus deures de justícia envers els treballadors. Potser en aquesta crisi de la COVID tens dades objectives per reduir la plantilla, però fes un esforç per mantenir-la, malgrat que el resultat econòmic de l’exercici sigui deficitari.
– Estimar sempre. Si ets avi o àvia i et sembla que ni els fills ni els nets et tenen prou en compte, i que només et volen per fer de cangur, canvia la teva percepció. Has donat la teva vida pels teus i, malgrat que et sembli que no t’ho agraeixen, segur que t’estimen i valoren; i si més no, has de continuar fent el que sempre has fet: estimar sense esperar recompensa.
– Fidelitat als compromisos. Si ets capellà, religiós, religiosa… renova els teus compromisos, no com una càrrega pesada, sinó amb la convicció que és la manera de viure que has escollit i que t’ha de fer feliç.
