Data: 27 de desembre de 2020
Celebrem la festa de la Sagrada Família, festa en què fem memòria de Jesús, que neix, creix i madura en el si d’una família d’un país concret i d’una època molt precisa.
Per això aquesta festa també és ocasió per reflexionar sobre les nostres famílies.
Algunes constatacions:
– La família és la institució més valorada en totes les enquestes sociològiques. I ho és precisament en un temps en el qual les institucions no són gaire valorades.
– Podem dir que som família. Això significa que hi hem nascut, crescut, madurat, viscut… i sempre hi trobem acolliment, escalf i refugi. El que som, en gran manera, ho devem a les nostres famílies. Però també podem contemplar-les com aquell espai humà de goigs i de proves, d’afectes molt profunds i, a voltes, també de conflictes i de ferides. La condició fràgil de les persones, la rutina diària, l’estrès, el cansament i altres factors afebleixen la vida familiar.
– En aquest temps de crisi sanitària, social i econòmica que vivim a causa de la pandèmia, han estat les famílies les que han fet possible la capacitat d’afrontar-la. Només cal recordar l’experiència del confinament viscut en família i el que ha significat per a tots.
– Cal constatar també l’enyorament de la família que s’ha viscut en els mesos més durs del confinament. Els avis no podien ser visitats pels fills i els nets; els qui tenien la família lluny varen patir més que mai la solitud; si hi havia algun malalt ingressat no se’l podia acompanyar; tampoc no es podia dedicar un comiat digne als difunts… Certament, el temps de confinament, en general, ens ha fet valorar la família.
– També cal reconèixer que quan s’ha viscut l’atur, quan s’han acabat les prestacions, quan ha calgut fer alguna despesa extra, s’ha trobat ajuda en la família. En bastants situacions han estat els avis els qui han ajudat els fills i els nets amb els seus recursos precaris, i aquest ajut ha funcionat també quan els fills s’han hagut de fer càrrec dels avis. Gràcies a les famílies, les situacions crítiques no han destrossat més persones.
– Però les famílies han viscut i viuen una transformació important a causa del gran canvi cultural que experimentem. Cal considerar el desafiament a la fidelitat en l’amor conjugal, l’empobriment de les relacions, l’estrès i l’ansietat pel ritme de vida que descuida la reflexió serena, les dificultats per encertar com cal educar els fills… Alhora, som testimonis que algunes crisis matrimonials s’afronten d’una manera superficial, sense la valentia de la paciència, del diàleg sincer, del perdó recíproc, de la reconciliació. Els fills poden considerar la família com una pensió bona, bonica i barata, sense assumir responsabilitats.
– Com recorda el Sínode de la família, celebrat a Roma l’octubre del 2014, també cal que pensem en les famílies pobres; en les que s’aferren a una barca per poder sobreviure; en les que emigren sense gaire esperança i passant per molts perills; en les que són perseguides simplement per la seva fe o pels seus valors espirituals i humans; en les que són colpejades per la brutalitat de les guerres i de distintes opressions…
– L’exhortació del papa Francesc «L’alegria de l’amor» ha recollit tota la problemàtica en relació amb la família per reflexionar-hi i oferir pautes i actituds per viure-la plenament, però sobretot ha fixat la mirada en Crist per repensar amb més frescor el que la saviesa de l’Església ens ha transmès sobre la bellesa i la dignitat d’aquesta institució: l’Evangeli de la família.
– Preguem per les famílies perquè siguin, com esmenta el Concili Vaticà II, «una escola de rica humanitat» i, alhora, perquè també la nostra família eclesial sigui una casa amb la porta sempre oberta per a tothom, sense excloure ningú.
