Data: 19 d’abril de 2020
No es tracta d’un joc de paraules o d’una endevinalla, sinó d’una alternativa molt important per a la vida. Es tracta de creure o no creure en Jesucrist, avui. Però no és una qüestió actual, sinó que ja es va plantejar entre els apòstols de Jesús. Concretament, la qüestió es planteja entre l’apòstol sant Tomàs i els altres deixebles, tal com en aquest diumenge segon de Pasqua escoltarem en la proclamació de l’evangeli a totes les celebracions.
Cal recordar breument el passatge evangèlic. El diumenge, els apòstols han viscut la trobada amb Jesús ressuscitat, però hi faltava Tomàs. Atenció: els apòstols «veuen i creuen». Quan, passats vuit dies, Tomàs s’incorpora al grup i escolta l’experiència dels seus companys no se la creu, i manifesta «que si no veu a les mans la marca dels claus i no li fica la mà a la ferida del costat no s’ho creurà». Ell vol veure per creure.
L’altre diumenge, el Senyor ressuscitat es fa present novament entre els deixebles, i aleshores Tomàs és allà. Jesús, després de saludar-los i desitjar-los la pau, s’adreça a Tomàs: mira’m i toca’m, no siguis incrèdul. Sigues creient! Tomàs respongué: «Senyor meu i Déu meu!». I Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!».
Els dubtes de Tomàs m’han fet pensar en persones properes i estimades que necessiten veure. Alhora, m’ha fet pensar la resposta de Jesús ressuscitat: mira’m, palpa’m, i feliços els qui creuran sense haver vist.
Certament ha estat així al llarg de la història: cal veure les coses per tenir-ne experiència. Però la qüestió és com creure sense que d’alguna manera es vegin senyals que ajudin a creure.
Certament que avui no podem contemplar amb els nostres ulls humans el mateix Senyor Ressuscitat, però això no treu que també d’alguna manera necessitem veure, en el sentit de conèixer, senyals de la seva resurrecció per afermar la nostra fe.
On veure aquests senyals del Ressuscitat?
Els cristians, les nostres comunitats, podem dir: mireu-nos i veureu, com va dir Jesús a Tomàs?
Què haurien de «veure» en nosaltres?
Que vivim a fons la millor notícia adreçada a la persona i la humanitat: Déu ens estima tant i s’ha fet un de nosaltres en Jesús per oferir-nos la possibilitat de viure estimant i de portar-nos a assaborir del tot la vida, l’amor i la felicitat que tastem i desitgem.
Haurien de veure com ens estimem entre nosaltres i com estimem tothom, fins al perdó dels qui ens han fet o ens fan mal.
Haurien de veure que creiem en la resurrecció, és a dir, que la injustícia, la mort i els seus amics, el fracàs… han estat vençuts per la mort i resurrecció de Jesús, i que en podem participar. És a dir, haurien de notar que es lluita contra tota injustícia, que es defensa sempre la vida i els drets de les persones. Que ara en aquests moments lluitem contra l’epidèmia que comporta tant de dolor, i que continuarem lluitant a favor de la vida de les persones. Haurien de veure que per a nosaltres tota persona gaudeix de la gran dignitat de ser fill o filla de Déu…
També haurien de copsar que les celebracions de la fe i la pregària ens donen vida i ens capaciten per ser coherents entre fe i vida.
Ho veuen, realment?
Certament cal creure per veure, però també cal veure alguns signes o fets per creure!
