Celebrant els 275 anys del Seminari de Vic i els 75 anys de l’edifici actual el nostre bisbe ens va convidar a fer un pelegrinatge a Ars demanant a Déu, per la intercessió de sant Joan Maria Vianney, el do de les vocacions per a la nostra estimada diòcesi. Amb aquesta intenció els meus companys seminaristes i formadors des del 3 fins al 5 d’abril vam fer aquest camí de fe. He de destacar que tot el viatge va ser una experiència de molta pregària i fervor, mentre anàvem de camí vam tenir l’oportunitat d’anar meditant algunes frases d’aquell sant Rector d’Ars, cosa que incentivà aquest esperit de pregària. En arribar a Ars, la primera impressió va ser com la de qui arriba a un oasi al mig del desert: és un lloc privilegiat, un lloc beneït, on sembla que la quietud del cel es fongui amb la serenitat de la terra, una terra verda i plena de paisatges sorprenents i d’una pau inexplicable.

Ens vam allotjar al Foyer Sacerdotal Joan Pau II, i en instal·lar-nos-hi no vam perdre el temps i ens posàrem tot seguit a l’acció: vam visitar el centre del poble i tornàrem a l’allotjament resant el rosari. L’endemà, després de l’oració del matí, tinguérem una xerrada formativa, en què el senyor bisbe ens feu unes pinzellades sobre la vida del sant Rector d’Ars en relació a la nostra crida vocacional, una crida que no pot perdre de vista aquest amor primer, perquè ser l’amor del cor de Jesús al mig del món és la nostra missió. Després vam visitar la basílica dedicada a aquest sant, on vam tenir l’oportunitat de celebrar l’eucaristia i combregar en el mateix calze on tantes vegades va consagrar sant Joan Vianney, vam visitar la seva casa, l‘església de la Mare de Déu de la Misericòrdia, vam visionar un documental sobre la seva vida i acabàrem la tarda amb una experiència de reflexió i pregària. L’endemà vam tornar a Vic plens de pau, d’amor i de valentia per a continuar treballant per Crist en aquesta Església particular de Vic.

L’exemple del Rector d’Ars ens motiva a deixar-ho tot en les mans de Déu, perquè només així es pot convertir un poble petit i menyspreat en un far de llum per a la humanitat, en un lloc de pelegrinatge i de grans miracles. És sorprenent com després de 165 anys encara sembla que el ressò de les paraules d’aquest gran sacerdot, humil i entregat al servei de les ànimes, continua ressonant, recordant-nos el poder de la fe i la humilitat. Puc afirmar que, al cor d’Ars, el foc de l’amor diví encès per sant Joan Maria Vianney continua cremant, convidant-nos a tots a acostar-nos a Déu.

Mario Pallares, seminarista