Els bisbes parlen de la Quaresma

Feb 21, 2020

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

Dimecres de Cendra, enguany el dia 26 de febrer, comença el temps de Quaresma, un temps de conversió, de pregària, dejuni i almoina, camí espiritual amb el qual ens preparem per a celebrar la Pasqua, i un temps en el qual el papa Francesc dedica un missatge, aquest any amb el títol «Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu!» (2Co 5,20).

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Quaresma, així com de l’eutanàsia, de rejovenir els nostres cors i caminar amb els joves i dels cristians laics en la política.

Sis de les cartes dominicals parlen de la Quaresma. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que convé que “posem atenció a la invitació de l’Església a entrar en aquest temps fort de conversió, amb vista a celebrar la Pasqua”. Recorda que la Quaresma “es tracta d’un temps de conversió que demana austeritat i penitència” i que hem de ser nosaltres “els qui hem de recuperar el tremp d’esperit i l’interès per la persona de Jesús”. Comunica que el papa Francesc, “en el missatge quaresmal d’enguany, ens invita a viure la nostra adhesió a l’Evangeli a través d’aquella petició de conversió i de reconciliació que sant Pau adreça als cristians de Corint”. Afirma que la Quaresma “és el temps propici per a reconciliar-nos amb Déu que, en el fons, vol dir reconciliar-nos amb nosaltres mateixos”, que “es tracta d’una experiència de misericòrdia en la nostra pròpia vida”, que aquesta experiència, segons el Papa, “«és possible tan sols per mitjà d’un “cara a cara” amb el Senyor crucificat i ressuscitat” i que “per aquest motiu, la pregària és tan important en el temps quaresmal”. Manifesta que “l’escolta de la Paraula de Déu, que intensificarem durant la Quaresma, no pot deixar-nos indiferents davant els pobres”, “d’aquí que, en el missatge esmentat del Papa, es recorda «als homes i dones de bona voluntat el deure de compartir els seus béns amb els més necessitats per mitjà de l’almoina com a forma de participació personal en la construcció d’un món més just»”. Finalment, recorda que “l’altra pràctica pròpia de la Quaresma és el dejuni” i que Jesús ens proposa “fer del nostre dejuni i de les nostres abstinències un treball interior, un exercici d’autocontrol”, i ens demana que “comencem aquest camí de conversió, avancem cap a la Pasqua, cap a l’autèntica santedat”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “comença el camí vers la Pasqua que ha de ser de penitència i conversió” i que “quan reconeixem que som pecadors, ens fem més lliures i creixem com a persones i com a fills de Déu”. Diu també que “realment fem coses mal fetes i ofenem els altres” i  que “ens cal canviar, convertir-nos, obrir-nos a la nova manera de veure les coses, des de Crist, sota la guia del seu Esperit”. Afirma que “els quaranta dies de la Quaresma que començarem són també dies de penitència, per tal de prendre consciència del propi pecat i poder demanar-ne perdó” i que “Déu ens vol més responsables dels  nostres actes i de les nostres omissions culpables”. Finalment, recorda els cinc camins de la penitència que proposa Sant Joan Crisòstom: confessar els propis pecats, ja que “si un no és prou sincer amb Déu i amb ell mateix, i es dissimula l’abast del mal que hi ha en ell, aquest no canviarà mai perquè no deixa que la llum entri dintre seu”; perdonar les ofenses rebudes dels nostres enemics, ja que “si dominem la ira, si oblidem les faltes dels qui ens envolten, atraurem el perdó del Pare sobre la nostra vida mal feta”; l’oració fervent i confiada, “que brolla d’un cor que estima Déu i el cerca amb perseverança”; l’almoina, la solidaritat compromesa, ja que “si comparteixes el que tens, si ets solidari amb els qui pateixen, trobaràs perdó i canviarà la teva tenebra en llum”; i finalment, la humilitat, ja que “si som humils i ens fem petits i confiats, atraiem la misericòrdia del Pare del cel, que ens pot omplir amb la seva gràcia i ens vol fer arribar allà on nosaltres sols, amb les nostres pròpies forces, mai no hauríem pogut arrribar”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, recorda que “un any més rebrem la imposició de la cendra amb aquesta exhortació: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”” i que la cendra “simbolitza la nostra disposició a començar una nova Quaresma expressant el nostre propòsit de conversió” i “representa el final, la caducitat i la mort, però també significa la humilitat i la penitència, i ens recorda l’origen i la fi perquè Déu va formar l’home amb pols de la terra i al final de la vida tornarem a la terra de la que vàrem ser formats”. Afirma que “la Quaresma és un camí cap a la Pasqua que iniciem amb aquesta celebració” i que “la cendra sobre el nostre cap assenyala l’inici d’aquest camí  que ens porta cap a l’encontre ple amb Crist”. Manifesta que els creients, “pelegrins en aquesta terra, som convidats a arribar a la meta final”, que “sabem bé que Jesús ha iniciat el camí nou i vivent perquè els seus deixebles puguin seguir-lo” i que “aquest camí és Ell mateix”. Destaca que “els cristians que pelegrinem en aquesta vida caminem segurs siguin quins siguin els perills, els imprevistos i la durada de la ruta”, ja que “no estem abandonats a les nostres pròpies forces per a guardar els manaments i mantenir-nos fidels, perquè comptem amb Crist” i n’hi ha prou “amb seguir-lo per a entrar a la casa del Pare”. Finalment, ens convida “a viure amb esperit de conversió aquesta Quaresma que som a punt de començar”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “amb la mirada fixa en Jesucrist, que es va lliurar a la mort per salvar-nos, volem acollir amb gratitud el seu amor per tots nosaltres i respondre amb generositat a la seua gràcia vivint un sincer procés de conversió”. Informa que “el papa Francesc, en el missatge que ha dirigit a l’Església per a aquest temps litúrgic, ens convida a escoltar i acollir l’anunci de la mort i resurrecció de Crist”. Diu que “únicament qui creu en aquest anunci pot començar a recórrer un autèntic procés de conversió, ja que és en el Misteri Pasqual on s’ha revelat i se’ns ha ofert la misericòrdia infinita de Déu” i que “l’acolliment d’aquesta Bona Notícia ha de viure’s en un clima d’oració”, en un “diàleg de cor a cor, d’amic a amic”. Afirma que l’oració “brolla del cor de qui té la consciència de ser estimat sense merèixer-ho, i no és més que manifestació de gratitud i reconeixement al Senyor” i que “ha d’anar acompanyada pel dejuni, viscut en el seu sentit més vertader”. Manifesta que “la misericòrdia que es revela en la Creu de Crist ens ha de portar a tenir un cor misericordiós, a sentir compassió per tots els qui pateixen, a compartir els béns amb els més necessitats per a construir un món més just”; manifesta també que “compartir fa a l’home més humà” i que “l’almoina és la prova de l’autenticitat de la conversió”. Finalment, ens demana que “no desaprofitem aquest nou temps de gràcia”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “tot esdeveniment eclesial important necessita una adequada preparació”, que “en la vida cristiana tenim la festa central de l’any en la Pasqua de la Resurrecció del Senyor” i que l’Església “ens demana una autèntica preparació per celebrar-la” i “ens ofereix el temps de Quaresma, quaranta dies, perquè organitzem de nou la nostra vida, tornem a mirar el rostre de Crist i visquem la immensa alegria de ressuscitar a una vida nova, plena de bondat, de misericòrdia, de perdó i de servei”. Afirma que “aquest temps de preparació ens beneficia primerament a nosaltres com a individus i, de forma simultània, beneficia a tota la comunitat”. Manifesta que els mitjans que Déu posa a la nostra disposició “són de sobra coneguts per tots encara que en ocasions ens excusem amb la ignorància, la mandra o la vacil·lació” i que “incideixen en les dues dimensions, la interior i l’exterior”. Constata que “volem buscar sempre la coherència entre els nostres sentiments, les nostres paraules i les nostres accions per aconseguir la vinculació del cor amb els resultats exteriors del comportament”. Diu que “evitarem així la hipocresia i complirem amb el mandat de Jesús”, que “per aconseguir-ho necessitem dues disposicions: el silenci i l’escolta de la Paraula de Déu” i que “reconeixerem de forma immediata els tres mitjans al nostre abast: l’almoina, la pregària i el dejuni”. Destaca que l’almoina ens permetrà compartir el que és nostre amb els necessitats, que la pregària farà possible que comptem sempre amb la força de l’Altíssim i que el dejuni ens posa en camí per lluitar contra el consumisme, la satisfacció corporal abusiva per l’acumulació d’aliments o les conseqüències dels altres pecats capitals. Finalment, diu que “demanem tots a Déu que ens ajudi a viure amb autenticitat aquesta quaresma”, ja que “és la millor manera de preparar la gran festa de la Pasqua”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “se’ns fa urgent reflexionar, ni que sigui breument, sobre el temps quaresmal” i que “la Quaresma ens proposa un camí d’alliberament personal i social, un camí de vida” que “ens portarà a la Pasqua”. Afirma que “aquest és un temps de creixement cristià, i per això veritablement humà, que ens permet una revisió a fons de la nostra vida tenint l’Evangeli com a referència”, un temps en el qual “se’ns convida a preguntar-nos per la nostra relació amb Déu, amb els altres i amb nosaltres mateixos”, “d’aquí les tres actituds quaresmals: la pregària, l’almoina i el dejuni”. Manifesta que “cal que sigui un temps de relació intensa amb Déu per mitjà de la pregària personal i comunitària”, que cal que “llegim, acollim, meditem la Paraula de Déu” i demana que “busquem moments de silenci per adonar-nos novament de tot el que Déu ens ofereix i preguntar-nos què ens demana”. Recorda que “pensar en l’almoina significa ser conscients de la nostra relació amb els altres germans, i més concretament de la nostra donació o servei als altres” i diu que ens podem preguntar què els oferim, com estem atents a les seves necessitats i com els ajudem. Recorda que “com a signe de comunió eclesial i de penitència ens cal dejunar els dies prescrits”, que “l’abstinència de carn és també un dels signes penitencials de tota l’Església, i cal ser-hi fidels” i que “tanmateix, a tots ens cal descobrir de què ens cal dejunar i abstenir-nos, a més dels aliments”. Finalment, exclama que “iniciem la Quaresma per viure la Pasqua”.

Dues de les cartes dominicals parlen de l’eutanàsia. El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “en la Bíblia llegim com Moisès planteja al poble el dilema d’escollir entre la vida i la mort”, que “aquest dilema acompanya, no solament a Israel pel desert i en la terra promesa, sinó també tota la història de la humanitat” i que “en les paraules de Moisès també es fan presents les dues conseqüències de l’elecció de la mort o la vida: la felicitat o la desgràcia”. Recorda també que “Sant Joan Pau II va denunciar moltes vegades la «cultura de la mort», per expressar la paradoxa d’una civilització que es vanta dels drets de les persones, però que vulnera fàcilment un dret tan fonamental com el dret a la vida, basat en la dignitat de tota persona humana”. Manifesta que “en la nostra legislació civil la vida de l’infant en el si matern no té cap dret”, ja que “la seva vida està supeditada al dret d’altres a decidir la seva vida o la seva mort” i diu que “ara, propostes legislatives intenten justificar la mort a un ésser humà que està en el patiment”, que “és el que s’anomena «eutanàsia»: procurar la mort d’una persona humana per a evitar-li el sofriment, o el sofriment dels qui són més propers”. Afirma que pot comprendre “l’opció per l’eutanàsia dels qui posen la seva sola confiança en la societat del benestar” i que “de fet, que aquesta societat no pugui donar solució al problema del sofriment i de la mateixa mort és clarament un fracàs per a ella mateixa”. Constata que “no hi ha autèntica humanitat sense afrontar el sentit del sofriment i de la mort, que tard o d’hora apareixen en tota vida humana”. Finalment, diu que “la qüestió de l’eutanàsia no és una mera qüestió política entre blocs ideològics” i que “per al cristià és escollir entre la vida i la mort; i en el fons, entre la felicitat i la desgràcia, entre Déu i el no-res”.

 El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que “la vida és un do de Déu”, que “tota vida és sagrada” i “més encara quan aquesta està marcada pel dolor i el sofriment”.  Afirma que “és bo i necessari que els cristians catòlics tinguem criteris clars sobre la vida a partir dels ensenyaments de l’Església, sempre a favor “d’acollir, protegir i acompanyar en l’etapa final d’aquesta vida.””. Diu que al document “Sembradors d’esperança”, “a partir de 60 preguntes i respostes es presenta amb claredat i senzillesa la posició cristiana en aquesta etapa delicada de les persones”. Fa memòria també del “document “L’Eutanàsia, 100 qüestions i respostes sobre la defensa de la vida humana i l’actitud dels catòlics” editat el 1993 per part del comitè episcopal per a la defensa de la vida”. Afirma que en els propers mesos veurem com “el debat sobre l’eutanàsia ens portarà a dubtar de la nostra posició cristiana, amb els arguments de: el sofriment insuportable, la compassió, la mort digna i el concepte d’autonomia absoluta”. Ens convida a “llegir el document “Sembradors d’esperança” per descobrir la riquesa en protegir la vida en els moments de més debilitat i ser testimonis del do que Déu ens ha donat”, un document que “es divideix en 7 apartats”: “I. El debat social sobre l’eutanàsia, el suïcidi assistit i la mort digna. II. Ètica de la cura dels malalts: dignitat, salut, malaltia. III. La medicina pal·liativa davant la malaltia terminal. IV. La il·licitud de l’obstinació terapèutica. V. L’eutanàsia i el suïcidi assistit són èticament inacceptables. VI. Propostes per fomentar una cultura del respecte a la dignitat humana. VII. L’experiència de fe i la proposta cristiana”. Finalment, demana que “tant de bo la nostra proposta sigui una veu d’esperança també per a l’etapa final de la vida humana”.

El cardenal Joan Josep Omella, diu que per poder canviar aquest món “cal que cadascú visqui a la seva manera el que proposa Jesús al Sermó de la Muntanya, i que faci missió, és a dir, que comparteixi amb els altres allò que ha viscut” i que “quan el nostre cor, per la gràcia de Déu, entra en el camí de les benaurances i segueix els consells de Jesús al Sermó de la Muntanya, es rejoveneix, s’omple d’una profunda alegria”. Recorda que “l’objectiu pastoral d’aquest any litúrgic són els joves”, però que “per poder arribar-hi és imprescindible que els nostres cors adults es rejoveneixin”. Afirma que “rejovenir els nostres cors i caminar amb els joves són dues maneres de continuar avançant en la missió que, com a diòcesi, ens hem marcat per aquest any” i que “seria bo apropar-nos als joves amb un cor jove i amb la saviesa de la nostra experiència”. Afirma també que “els joves protesten, ens sacsegen, ens interpel·len; en definitiva, lluiten en un camí vital del qual hem de ser-ne part” i diu que “hem de donar-los un lloc, parlar el seu llenguatge i escoltar-los”. Recorda que “la Quaresma és precisament el temps ideal per rejovenir el nostre cor”, un temps en què “l’Església ens convida a meditar la Paraula de Déu, a intensificar la pregària, a fer dejuni d’allò innecessari per tornar al que és important en la nostra vida”. Finalment, ens anima a “iniciar junts la Quaresma, participant en l’acte central del Pla pastoral diocesà que tindrà lloc el proper diumenge, 1 de març, a les 18.00 h a la basílica de la Sagrada Família” on, “al costat dels joves, celebrarem la IV trobada Sent la Creu, acompanyats de la Creu de Bangassou i amb la presència del bisbe d’aquesta diòcesi de la República Centreafricana”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda que fa unes quatre dècades, “dins de l’Església la qüestió política impregnava tot el nostre pensament i bona part de les nostres accions” i que la Conferència Episcopal Espanyola “va publicar nombrosos documents i notes per a il·luminar la presència de l’Església, particularment dels laics, en el món de la política”: “Testimonis del Déu viu” (1985), “Constructors de la pau” (1986) i “Els catòlics en la vida pública” (1986), perquè “urgien aquests missatges una democràcia en plena construcció, l’espiritualitat de l’acció transformadora del món, la crida al compromís dels laics, la presència de catòlics en partits polítics, etc.”. Diu que “recentment es tornen a escoltar paraules semblants en el context de la revitalització dels cristians laics com a tals”, que “feia la impressió que la política ja estava en mans de “professionals” i que el cristià no tenia res a dir sobre aquest tema” i que la veritat és que els mateixos polítics “s’han ocupat de recordar que el fet religiós, la fe, especialment la cristiana, ha de retirar-se a la sagristia i reduir-se a un sentiment íntim, individual, sense projecció en l’àmbit públic”. Aclareix i defensa “algunes veritats fonamentals”. Afirma que “la política és el govern de la ciutat”, però no és “simplement una organització i un conjunt de normes”, sinó que “és decisió i acció concretes, que es fonamenten en les idees que es tenen sobre la persona humana” i que “per això la política evoluciona” i “canvia fins i tot dins del sistema democràtic”. En aquest sentit, diu que el cristià, “a més d’aportar un fonament als valors i els drets humans, els defineix i els defensa segons la idea de món i d’humanitat que ens ha transmès Jesucrist” i “entendrà l’acció política concreta com un servei compromès en la transformació del món acostant-lo al projecte del Regne de Déu”. Finalment, diu que “el compromís del cristià en la política és indefugible”, que “és missió rebuda de Crist” i que “assumir-la és servir el Crist en l’exercici de la caritat política”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/)  i a la pàgina web de cada diòcesi:

 

Així mateix, poden trobar el document de la Subcomissió Episcopal per a la Família i Defensa de la Vida de la Conferència Episcopal Espanyola, “Sembradores de esperanza: Acoger, proteger y acompañar en la etapa final de esta vida”, a la següent pàgina web: