Data: 1 de juny de 2025
Celebrem aquest diumenge la solemnitat de l’Ascensió del Senyor. Amb el retorn de Crist al cel es completa la seva missió a la terra. El Fill de Déu es feu home per tal de compartir la nostra vida, els nostres sofriments i la nostra mort i donar-nos la filiació divina en voler compartir la seva resurrecció. Un cop Crist pujat al cel, un cop davallat l’Esperit Sant, com celebrarem el diumenge vinent, ens toca a nosaltres ser testimonis de Crist en aquest món en el qual cada cop se l’oblida més, se l’ignora més i fins i tot se’l vol esborrar.
Però Déu, malgrat els nostres intents humans de negar-lo, de voler eliminar la seva presència del nostre dia a dia, Ell continua present. Com escrivia sant Pau a Timoteu: «encara que siguem infidels, ell continua fidel, ja que no pot negar-se ell mateix.» (2 Tm 2,13) Ser testimonis de Crist en aquest món és ser aquelles pedres vives de l’Església de les que ens parlava sant Pere (Cf. 1P 2,5) i de les que deia en la Missa d’inici del seu pontificat el papa Lleó XIV: «Tots, en efecte, hem estat constituïts “pedres vives”, cridats pel nostre Baptisme a construir l’edifici de Déu en la comunió fraterna, en l’harmonia de l’Esperit, en la convivència de les diferències.»
La diversitat i la unitat han estat dues idees que el papa Lleó ens ha repetit en aquests seus primers dies de ministeri. Preservar la unitat demana esforç, demana ser conscients que nosaltres no ho som tot, que som febles i ens manca l’ajut tant de l’Esperit com el de la mateixa comunitat cristiana per tal de viure en plenitud la nostra fe; rebre aquesta ajuda suposa reconèixer que som un i alhora que som diferents, però tots units en un mateix ramat guiat per un únic pastor, Jesucrist. Ens ho deia també el papa Lleó, Déu ens vol a tots units en una única família; amor i unitat són les dues dimensions de la missió que Jesús va confiar a Pere, la missió que ens ha confiat a tots nosaltres.
Estem cridats pel baptisme a ser testimonis de la fe en Crist mort i ressuscitat, en Crist pujat al cel i a ser-ho en mig del nostre món. Els deixebles es quedaren embadalits mirant al cel, restaren mirant al cel però tocant de peus a terra. Així hem de viure la nostra fe, hem de mantenir ben viva la relació amb Déu i alhora la relació amb els nostres germans i germanes. Estimar-los vol dir portar la bona nova allí on no la coneixen, l’han oblidada o n’han abandonat la pràctica. Cal mantenir sempre ben ferma l’esperança que ens dona la fe que professem.
