Data: 22 de juny de 2025

Aquest diumenge i en alguns llocs el darrer dijous, l’Es­glésia celebra la so­lemnitat del Cos i de la Sang de Crist, el Corpus. Ha estat aquesta una festa de gran anomenada al llarg dels segles i que ha donat lloc a múltiples tradicions populars, de fet gegants, nans, balls populars i entremesos provenen d’aquesta festa, quan acompanyaven pels carrers el Sant Sagrament, i tam­bé les catifes de flors; aquestes sí que es conserven en moltes de les nostres poblacions encara avui, guarneixen els nostres carrers per tal que el Sant sagrament es passegi per les nostres viles i sigui honorat com cal.

Tot plegat ens mostra l’arrelament d’aquesta festa en la nostra cultura popular, certament, però no per­dem de vista que el que ens mostra vertaderament és l’arrelament del culte al Cos i a la Sang de Crist en la nostra Església. A vegades les tra­dicions perduren i la seva raó de ser es va perdent. No convé que sigui així, en primer lloc perquè una cosa sense l’altra perd sentit, i en segon i primordial lloc, la fe és una part indestriable de les nostres arrels i tot i les grans dificultats i els molts canvis, la fe és viscuda per una part molt important del nostre poble i no pas de manera menor.

Recórrer els nostres carrers acom­panyant el Santíssim és quelcom més que una tradició venerable, és quelcom més que una mani­festació folklòrica per més que l’acompanyin elements de la nos­tra cultura popular; és sobretot i per damunt de tot un acte de fe del qual no ens hem d’avergonyir, ans al contrari. Si la seva existència prové de la pietat popular i aquesta es manté, és bo que fe i manifes­tació popular s’uneixin com han fet sempre per donar glòria al Senyor que es fa present d’una manera singular i especialíssima en el pa i el vi que esdevenen pel misteri eucarístic el seu cos i la seva sang.

Escrivia sant Joan Pau II que: «La participació devota dels fidels en la processó eucarística en la solemni­tat del Cos i la Sang de Crist és una gràcia de Déu, que cada any omple de goig als qui prenen part en ella.» Tot i així, afegia: «hi ha llocs on es constata un abandó gairebé total del culte d’adoració eucarísti­ca.» (Ecclesia de Eucharistia, 10).

El culte al misteri eucarístic és quelcom que està for­tament arrelat en la fe de l’Església, no hi renunciem. Tal i com el mateix sant Joan Pau II ens proposava amb la pregunta «¿com no sentir una renovada necessitat d’estar llargues estones en conversa espiritual, en ado­ració silenciosa, en actitud d’amor, davant Crist present en el Santíssim Sagrament?» (Ecclesia de Eucharistia, 25). Una conversa íntima amb Crist que ens mou a la pràctica de la caritat envers aquells als quals més els cal el nostre amor, com no pot ser d’altra manera.