Data: 22 de juny de 2025
Aquest diumenge i en alguns llocs el darrer dijous, l’Església celebra la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, el Corpus. Ha estat aquesta una festa de gran anomenada al llarg dels segles i que ha donat lloc a múltiples tradicions populars, de fet gegants, nans, balls populars i entremesos provenen d’aquesta festa, quan acompanyaven pels carrers el Sant Sagrament, i també les catifes de flors; aquestes sí que es conserven en moltes de les nostres poblacions encara avui, guarneixen els nostres carrers per tal que el Sant sagrament es passegi per les nostres viles i sigui honorat com cal.
Tot plegat ens mostra l’arrelament d’aquesta festa en la nostra cultura popular, certament, però no perdem de vista que el que ens mostra vertaderament és l’arrelament del culte al Cos i a la Sang de Crist en la nostra Església. A vegades les tradicions perduren i la seva raó de ser es va perdent. No convé que sigui així, en primer lloc perquè una cosa sense l’altra perd sentit, i en segon i primordial lloc, la fe és una part indestriable de les nostres arrels i tot i les grans dificultats i els molts canvis, la fe és viscuda per una part molt important del nostre poble i no pas de manera menor.
Recórrer els nostres carrers acompanyant el Santíssim és quelcom més que una tradició venerable, és quelcom més que una manifestació folklòrica per més que l’acompanyin elements de la nostra cultura popular; és sobretot i per damunt de tot un acte de fe del qual no ens hem d’avergonyir, ans al contrari. Si la seva existència prové de la pietat popular i aquesta es manté, és bo que fe i manifestació popular s’uneixin com han fet sempre per donar glòria al Senyor que es fa present d’una manera singular i especialíssima en el pa i el vi que esdevenen pel misteri eucarístic el seu cos i la seva sang.
Escrivia sant Joan Pau II que: «La participació devota dels fidels en la processó eucarística en la solemnitat del Cos i la Sang de Crist és una gràcia de Déu, que cada any omple de goig als qui prenen part en ella.» Tot i així, afegia: «hi ha llocs on es constata un abandó gairebé total del culte d’adoració eucarística.» (Ecclesia de Eucharistia, 10).
El culte al misteri eucarístic és quelcom que està fortament arrelat en la fe de l’Església, no hi renunciem. Tal i com el mateix sant Joan Pau II ens proposava amb la pregunta «¿com no sentir una renovada necessitat d’estar llargues estones en conversa espiritual, en adoració silenciosa, en actitud d’amor, davant Crist present en el Santíssim Sagrament?» (Ecclesia de Eucharistia, 25). Una conversa íntima amb Crist que ens mou a la pràctica de la caritat envers aquells als quals més els cal el nostre amor, com no pot ser d’altra manera.
