Data: 21 de setembre de 2025
La professió i vivència de la fe en Déu ens salva. Una de les afirmacions més freqüentment repetides al Nou Testament és que la salvació s’assoleix per mitjà de la fe. El missatge de la Carta als Romans es pot resumir dient que el just és justificat –és fet just– per la fe (cf. Rm 1, 17). I a la carta als Efesis es repeteix que “és per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe. I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n” (Ef 2, 8-9). L’encontre amb Déu mitjançant la fe té caràcter salvador.
En la perspectiva del que significa ser home o dona, la fe en Déu perfecciona el nostre ésser; és plenitud. Fiar-nos de Déu ens fa ser més madurs, més humans, més persones. Creure en Déu és viure una vida de plenitud i entrega, una vida plena d’alegria i d’esperança. La fe té una gran capacitat d’integració perquè pot assumir tots els fenòmens i circumstàncies de la nostra vida personal. Ens permet comprendre-ho tot d’una manera harmònica, donant un sentit ple a la vida, integrant els seus esquinços i fissures. A més, la fe té una força humanitzadora. L’abandó confiat en Déu allibera l’home per disposar-lo cap a una humanitat més profunda. La fe encoratja el creient en el lliurament desinteressat als altres i en el servei a tot allò creat.
Des de la perspectiva teologal, la fe ens fa entrar a la vida de Déu. La fe ens posa sota l’acció vivificadora de la gràcia i ens fa viure com a noves creatures. Com es diu a la “Declaració conjunta catòlico-luterana sobre la justificació” (1999), “només a través de Crist som justificats quan rebem aquesta salvació en fe. La fe és en si do de Déu mitjançant l’Esperit Sant que opera en paraula i sagrament en la comunitat creient i que, alhora, els condueix a la renovació de la seva vida que Déu haurà de consumar en la vida eterna” (núm. 16).
Creure ens salva, ens justifica davant de Déu. Jesús mateix ens fa veure la vinculació entre fe i salvació quan repeteix: “Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat” (Mt 9, 22; cf. Mc 10, 52, Lc 17, 19; 18, 42). Això vol dir que Déu ens salva a través d’aquest encontre amb Ell, com va salvar aquella dona amb fluxos de sang per mitjà de la seva fe, el cec de Jericó o els deu leprosos. La fe obre la nostra vida a les meravelles de l´amor de Déu: ens insereix en Crist, ens regenera per l´Esperit, ens obre a la unió filial amb el Pare. Així la fe ens fa entrar en el dinamisme i la vida eterna de la Trinitat Santa. Qui creu té vida eterna (cf. Jn 3, 16). La fe ens obre al món futur, a la trobada final amb Déu, posant-nos en comunió amb la vida eterna del Déu viu.
(De l’article “Professar la fe en la Catalunya del segle XXI”, en J. LIDON (coord.), Nosaltres creiem. Comentari interconfessional al Credo del Concili de Nicea, CPL, Barcelona 2025, pp. 195-211)
