Data: 12 d’octubre de 2025
El sant pare Francesc ens va deixar com a darrera encíclica seva la titulada Dilexit nos, sobre l’amor humà i diví del cor de Jesucrist. Aquest text és com el seu llegat, com la pedra clau que tanca l’arc del seu magisteri pontifici. El seu primer ensenyament fou l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium, en què ens abocava a la missió com a realitat ineludible per al deixeble de Crist. El seu somni fou paradigmàtic: una Església tota ella en missió, amb l’anunci de Crist com a tasca primera i principal. Amb Dilexit nos remarca encara més quina és la veritable evangelització: «A la llum del Sagrat Cor la missió es converteix en una qüestió d’amor, i el risc més gran en aquesta missió és que es diguin i es facin moltes coses però no s’aconsegueixi de provocar el benaurat trobament amb aquest amor que abraça i salva» (núm. 208).
La missió cristiana és inseparable de l’amor, perquè el kerygma, l’anunci nuclear de la fe cristiana, és: «Jesucrist t’estima, va donar la vida per salvar-te; i ara és viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te» (EG, 164). Aquest esdeveniment de la mort i resurrecció de Jesús és la màxima expressió de l’amor de Déu a la humanitat. L’anunci de l’Evangeli, doncs, solament és possible amb l’amor. El sant pare Lleó, per la seva banda, ha repetit moltes vegades: «Aquesta és l’hora de l’Amor.» Així és, ara com mai: en una societat d’increença s’ha d’anunciar l’Evangeli de l’amor, perquè pugui renéixer en el cor de tothom l’esperança indefallent, Jesucrist, Senyor nostre.
Llegim en Dilexit nos: «Quan ens assalta la temptació de navegar per la superfície, de viure sempre de pressa sense saber ben bé per a què, de convertir-nos en consumistes insaciables i esclavitzats pels engranatges d’un mercat al qual no interessa el sentit de la nostra existència, necessitem recuperar la importància del cor.» Solament des d’on podem ser estimats del tot per Déu i des d’on podem estimar de debò, és a dir, del cor, podem acomplir la missió que tenim com a deixebles de Crist: ser testimonis del seu amor. Perquè això sigui realitat necessitem enamorar-nos de Jesús. «Necessitem l’auxili de l’amor diví. Acudim al Cor de Crist, aquest centre del seu ésser, que és un forn ardent d’amor diví i humà i és la més gran plenitud que pot aconseguir la persona humana. Allí, en aquest Cor, és on ens reconeixem veritablement nosaltres mateixos i aprenem a estimar» (núm. 30).
