Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la festa de la Mare de Déu del Pilar, així com de l’encíclica Dilexit nos, de la Jornada Mundial de les Missions, de la Paraula de Déu, font d’esperança, de tres prioritats evangelitzadores a la diòcesi de Tortosa, del patrimoni, de redescobrir l’oració en temps de pressa, de saber dir “necessito” i de la missió.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que la festa de la Mare de Déu del Pilar “es tracta d’una festivitat rica en celebracions pel fet que ostenta el patronatge d’Espanya i de moltes institucions”. Explica que “hi ha testimonis ben antics que avalen la tradició devocional de l’aparició de la Verge”, com “un manuscrit de l’any 1297, sobre un comentari al llibre de Job de sant Gregori Magne, on hi trobem el testimoni que Maria, abans de la seva assumpció, hauria arribat a Saragossa i, des d’una columna de jaspi, coneguda popularment com el Pilar, hauria consolat l’apòstol Jaume, encoratjant-lo a continuar endavant en la seva tasca evangelitzadora”. Afirma que “Maria és signe preclar de la presència de Déu en el món” i que “ella dona coratge enmig de les dificultats”. Manifesta que “Maria es converteix d’aquesta manera en pilar de l’Església” i que “ella és també figura del que ha de ser la comunitat eclesial, és a dir, tots nosaltres, els creients”. Finalment, diu que Maria “ens invita a escoltar i acollir la Paraula de Jesús, a avivar la nostra fe i a portar una vida coherent amb l’Evangeli, tot ensenyant-nos què significa ser humils, condició bàsica per viure la vida de Déu”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que diumenge 12 d’octubre “se celebra en tot Espanya la festa de la Mare de Déu del Pilar”. Comenta el fragment de l’evangeli de Lluc que l’Església ens proposa que meditem en aquesta festa (Lc 11,27-28), una lloança a la Mare de Déu. Diu que la vida de la Mare de Déu “va ser un «sí» a la Paraula de Déu”, que “ella va acollir en les seves entranyes el Fill de Déu”, “va ser la primera deixebla de Jesús. Guardava la Paraula de Déu en el seu interior i la meditava amb amor” i que “ella creu i actua”. Demana que “deixem que sigui la nostra guia i el nostre consol” i que “busquem algun moment de la setmana per meditar les paraules de Jesús i tractem de portar-les a la pràctica en la nostra vida diària”. Finalment, prega que “demanem a la Mare de Déu que ens ensenyi a acollir l’Evangeli i a deixar que ompli el nostre cor” i que “demanem al Senyor que, per intercessió de la Verge del Pilar, ens concedeixi fortalesa en la fe, seguretat en l’esperança i constància en l’amor”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “el sant pare Francesc ens va deixar com a darrera encíclica seva la titulada Dilexit nos, sobre l’amor humà i diví del cor de Jesucrist”, amb la qual “remarca encara més quina és la veritable evangelització”. Expressa que “la missió cristiana és inseparable de l’amor, perquè el kerygma, l’anunci nuclear de la fe cristiana, és: «Jesucrist t’estima, va donar la vida per salvar-te; i ara és viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te»”. Afirma que “aquest esdeveniment de la mort i resurrecció de Jesús és la màxima expressió de l’amor de Déu a la humanitat” i que “l’anunci de l’Evangeli, doncs, solament és possible amb l’amor”. Manifesta que “en una societat d’increença s’ha d’anunciar l’Evangeli de l’amor, perquè pugui renéixer en el cor de tothom l’esperança indefallent, Jesucrist, Senyor nostre”. Finalment, recorda que “solament des d’on podem ser estimats del tot per Déu i des d’on podem estimar de debò, és a dir, del cor, podem acomplir la missió que tenim com a deixebles de Crist: ser testimonis del seu amor” i que “perquè això sigui realitat necessitem enamorar-nos de Jesús”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, informa que diumenge 19 d’octubre “l’Església celebra el DOMUND, la Jornada Mundial de les Missions, organitzada per Obres Missionals Pontifícies”, amb el lema “Missioners d’esperança entre els pobles”. Expressa que “aquesta jornada ens recorda que tots els cristians hem d’estar compromesos en la propagació de la Bona Nova de Jesucrist arreu de la terra”. Comunica que “de la nostra diòcesi tenim dos preveres missioners, Mn. Manuel Homar a la diòcesi de Cienfuegos a Cuba, i Mn. Xavier Serra al Vicariat apostòlic de Canaima, a Venezuela”, així com “un bon nombre de religiosos i religioses originaris del territori diocesà i també laics i matrimonis en missió”. Afirma que “els missioners anuncien l’esperança de Déu, viuen aquesta esperança que transmeten i contagien als altres, sovint en condicions dures i difícils i amb perill de les seves pròpies vides”. Finalment, diu que “nosaltres, des de les nostres parròquies i comunitats, els fem arribar un suport que sempre és necessari i els ajuda, juntament amb els recursos econòmics indispensables per a dur a terme la seva tasca”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “l’escolta atenta de la Paraula de Déu és un altre dels llocs d’aprenentatge de l’esperança”. Expressa que “la Paraula de Déu ens dona a conèixer les promeses de Déu i ens convida a confiar en Ell”. Afirma que “l’escolta de la Paraula de Déu ens porta també a Jesucrist, que és la nostra esperança”. Considera que “la Paraula de Déu va transformant la nostra vida, perquè és una llavor eficaç que creix quan troba un terreny propici” i que “la Paraula ens fa mirar el futur amb serenitat i a desitjar l’encontre definitiu amb el Senyor”. Demana que “no ens cansem de tornar una vegada i una altra a la Paraula de Déu, a deixar que ressoni en els nostres cors com una realitat nova, que ens interpel·la i ens transforma”. Finalment, diu que “si Déu no ens dirigeix la seva Paraula, la nostra vida esdevé inconsistent i superficial”, però que, en canvi, “si ens atorga la gràcia de viure escoltant, d’estar atents a la seva Paraula, que ens crida a la comunió amb Ell, a una infinita amistat, aleshores permetrem que l’Esperit generi en nosaltres una vida nova, desbordant d’esperança”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “el camí sinodal que hem recorregut a la nostra diòcesi és un regal que ens ha ajudat a escoltar-nos, a discernir i a descobrir junts què ens demana avui el Senyor”, però que “el procés no acaba en el discerniment”, sinó que “ara és l’hora de posar mans a l’obra, amb un cor disponible i generós”. Expressa que “les tres prioritats evangelitzadores que hem assumit com a diòcesi no són una llista de propòsits, sinó camins per fer més viva la nostra fe i més missionera la nostra comunitat”. Afirma que “necessitem enfortir la catequesi i la iniciació cristiana, però abans encara el primer anunci, aquell encontre amb Crist viu que toca el cor i desperta el desig de seguir-lo”, que “és urgent l’acompanyament espiritual i vocacional” i que “la creació d’una escola diocesana d’agents de pastoral —no academicista— amb acompanyament espiritual, on es visqui la joia de ser cristià, és una altra prioritat ineludible”. Finalment, demana que “en aquest Any Jubilar 2025, preguem amb esperança i deixem que la nostra Mare, Maria, ens guiï”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, informa que “l’Església celebra aquests dies les Jornades Europees de Patrimoni”. Expressa que “el patrimoni representa les nostres arrels” i que “a Europa, com en gran part del món, aquestes arrels són evidentment cristianes”. Afirma que “l’Església ha deixat i deixa també avui, la seva empremta en la nostra societat”. Manifesta que “el patrimoni vinculat a la nostra tradició religiosa comuna és una cosa que no podem ignorar i que cal preservar, perquè forma part de la nostra mateixa identitat”, “un patrimoni que és material i que és també immaterial, que està conformat en l’àmbit cultural pel patrimoni artístic i per les tradicions, que han anat formant una cultura que, es vulgui reconèixer o no, té unes arrels cristianes indubtables”. Finalment, diu que “si no en som conscients, correm el perill que la riquesa d’aquest patrimoni sigui reconegut per d’altres abans que per nosaltres mateixos”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, recorda que “el 15 d’octubre celebrem santa Teresa de Jesús, dona de foc i paraula, escriptora universal que va saber parlar de Déu amb la mateixa profunditat amb què descrivia els camins del cor humà”. Expressa que “en un món que corre, que mesura el temps en notificacions i missatges, Teresa ens convida a aturar-nos” i que “ella defineix l’oració com tractar d’amistat amb qui sabem que ens estima”. Afirma que “en l’eucaristia, en l’oració de les hores, en el ritme de l’any litúrgic, l’Església ens ensenya que no tot depèn de la nostra agenda” i que “allà, el silenci i la paraula s’entrellacen, l’Escriptura es converteix en aliment i la comunitat es fa llar”. Manifesta que “redescobrir la pregària no exigeix fórmules complicades”, que “pregar és trobar-se amb la persona de Jesucrist, amb la seva Paraula”. Finalment, diu que “en temps de pressa, aquesta invitació sona gairebé subversiva”, però que “potser és la revolució més necessària: tornar a l’arrel del que som, éssers cridats a relacionar-nos, a estimar, a escoltar i a celebrar que la vida és un do”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que l’expressió del papa Lleó XIV “no hi ha res més humà i més diví que saber dir: necessito” “ens ajuda a pensar”. Expressa que “dir “necessito” és reconèixer la pròpia fragilitat i obrir-se a l’altre”. Ens convida a “escoltar el clam d’aquells que no s’atreveixen a dir amb senzillesa: no necessito ser jutjat sinó escoltat, necessito esperança, necessito ser acompanyat segons les meves circumstàncies cap a una experiència de Déu amor, font d’identitat i de sentit”. Afirma que “el papa Lleó XIV ens anima a una pastoral “que no jutja i acull a tots””. Considera que “si tots ens atrevíssim a dir necessito, i què necessito, descobriríem que és molt més el que ens uneix que el que ens separa” i que “tots volem el millor per a les pròximes generacions”. Demana que “diguem necessito” i que “acollim les necessitats reals dels altres i d’un nosaltres cada vegada més gran”. Finalment, diu que “pot ser que un futur no distòpic depengui de la nostra capacitat d’abraçar cada dia aquesta paraula senzilla i revolucionària: necessito, ens necessitem”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “la missió és apassionant, certament esgotadora, però també fascinant” i demana que “ningú decaigui”. Recorda que “la missió és obra de l’Esperit” i que “nosaltres som instruments de Déu”. Vol subratllar “la importància de fer el que està a les nostres mans, no més, tampoc menys”. Adverteix que “esdevenir veritables instruments per a la missió no pot reduir-se a un conjunt de coneixements a l’abast únicament d’uns experts, ni pot ser fruit d’un voluntarisme extraordinari, a prova de bomba, en mans només dels més forts”. Afirma que “a cadascú li toca fer allò que Déu li ofereix com a tasca, com a responsabilitat, començant per les situacions més petites, quotidianes i imperceptibles”. Manifesta que “les nostres accions, però, no poden restar separades de l’agraïment”. Finalment, demana que “siguem agraïts amb la fe que ens han transmès els nostres avantpassats”, que “siguem dels qui no ens cansem mai de viure el do de la fe amb valentia i agraïment”, que “fem el que ens toca fer” i que “no oblidem mai qui som, d’on venim i cap a on anem”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
