Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Diumenge 9 de novembre, coincidint amb el dia de la dedicació de la basílica de Sant Joan del Laterà, en el qual es commemora des d’aquest any els sants, beats, venerables i servents de Déu a les Esglésies particulars, se celebra a totes les diòcesis amb seu a Catalunya la diada de Germanor, també coneguda com a Dia de l’Església Diocesana, amb el lema «Tu també pots ser sant». En aquesta jornada, l’Església catòlica fa una crida a tots els fidels a seguir prenent consciència de la necessitat de contribuir al sosteniment de l’activitat de les diòcesis i els convida a enfortir el seu compromís amb l’Església diocesana, a col·laborar-hi i ajudar-la perquè serveixi millor i més adequadament en tots els camps en què treballa a favor de la societat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la diada de Germanor 2025, així com de la festa de la dedicació de la basílica de Sant Joan del Laterà i de com viu l’art la cantant Rosalía.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “si l’Església ha de servir la nostra condició d’homes i dones batejats i ha d’anunciar l’Evangeli al món, necessita una infraestructura” i que “si ha de continuar fent una labor formativa de les persones, necessita mitjans d’ordre material”. Expressa que “l’Església té vocació de servei”, que “avui són molts els reptes pastorals que marquen el camí”, com ara “presentar la vida cristiana com la resposta a una vocació de servei; portar a terme una acció social escaient davant els moments que vivim…”, que “aquests reptes pastorals precisen una infraestructura o uns mitjans adients”: personal dedicat de ple a les labors eclesials; el treball organitzat a les parròquies i a les unitats pastorals; el manteniment d’edificis d’un alt valor històric i patrimonial…” i que “tot té el seu cost”. Reconeix que “són moltes les persones i famílies que se n’han adonat i que col·laboren econòmicament” i “tenen clar que el que la nostra Església comunica i fa no és merament homologable a una aportació econòmica”. Finalment, diu que “el que demanem és una col·laboració lliure i segons les possibilitats de cadascú” i agraeix l’atenció i col·laboració de tothom.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que amb la col·lecta que es duu a terme el Dia de l’Església Diocesana, “l’Església demana als fidels contribuir econòmicament en el sosteniment de l’activitat de la seva diòcesi”. Expressa que “la jornada de Germanor vol ser un exercici de transparència i comunió” i que “en aquest sentit, la publicació anual de la memòria d’activitats explica, amb absolut rigor i transparència, tota la labor que l’Església arxidiocesana de Barcelona ha dut a terme al llarg de l’any 2024”. Afirma que “més enllà de les xifres, el que volem és agrair la tasca ingent, en moltes ocasions invisible, que fan tots els membres de l’Església” i que en l’àmbit econòmic i organitzatiu, vol significar el “projecte de millora dels espais parroquials, que permet gestionar el manteniment ordinari, preventiu i normatiu d’aquests espais”. Finalment, ens anima a deixar que aflori el sant que portem a dins i assenyala que “aquesta santedat no consisteix a fer grans gestes, sinó a viure en comunió amb Crist i amb els nostres germans en la fe, a viure l’amor de Déu en el nostre dia a dia”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que en un primer moment, quan va veure que el lema del Dia de l’Església Diocesana és «Tu també pots ser sant», va quedar una mica perplex perquè “la finalitat d’aquesta jornada és prendre més i més consciència que l’Església l’hem de mantenir entre tots els creients”, però que “mirant-ho de més a prop, és evident que l’Església es manifesta en la santedat dels seus fills i en la missió que acompleixen d’eixamplar el Regne de Déu”. Expressa que “santedat i missió són inseparables, perquè el testimoniatge més clar que fa avançar l’Església és la credibilitat dels cristians”. Informa que “al bisbat de Vic, a més dels set sants canonitzats i d’un centenar de beats, la majoria màrtirs, tenim també fills d’aquesta terra que tenen la causa de canonització oberta, com els venerables Josep Torras i Bages, Caterina Coromina i Joan Collell…”. Afirma que “la veritable riquesa de l’Església són els sants”. Finalment, ens convida a viure amb autenticitat el seguiment de Crist i, d’aquesta manera, aportar el millor de nosaltres mateixos a l’Església, perquè serem en camí de santedat i de missió.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que la Jornada de l’Església Diocesana i la Campanya de Germanor “ens ofereix de nou l’oportunitat de reflexionar sobre la importància de sentir-nos membres del que és l’Església, una família gran, ampla i diversa”. Expressa que “ens cal promoure que ens sentim membres vius, actius i responsables de l’Església” i que això passa per “promoure trobades en els diferents àmbits diocesans”. Considera que “sentir-nos que formem part d’aquesta família demana de nosaltres unes actituds i unes accions concretes”: “Demana una resposta que passa per fomentar que les nostres comunitats siguin acollidores”; “demana també que treballem per ser comunitats integradores” i “demana que siguem comunitats obertes, on ens puguem trobar tots”. Afirma que “per continuar fent possible tot això és important sentir-nos partícips també del sosteniment de l’Església”. Finalment, dona gràcies perquè “entre tots ho fem possible, amb l’ajut de cadascú, i amb la gràcia de Déu que sempre ens acompanya i ens sosté”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la nostra diòcesi de Solsona és una porció del poble de Déu que està confiada a la cura pastoral del bisbe i que està en comunió amb la seu de Roma i amb les altres esglésies”. Recorda que la diòcesi de Solsona, “situada al centre de Catalunya, va néixer el 1593, en una terra que aleshores era frontera amb el protestantisme que penetrava des de França”, que “des d’aleshores, són molts els cristians que han viscut aquí, amb fidelitat, la fe en Jesucrist”: “alguns han estat declarats com a sants o beats per l’Església, altres es troben en procés per ser reconeguts, però la majoria són persones que en la vida quotidiana van viure amb fidelitat la seva fe en Jesucrist”. Afirma que “els uns i els altres ens estimulen a ser també nosaltres sants”. Manifesta que “l’any jubilar que estem vivint per celebrar el 2025 aniversari de l’encarnació del Fill de Déu, ens recorda que el camí cap a la santedat el recorrem junts, formant part d’un poble com a “pelegrins d’esperança””. Finalment, demana que ens deixem estimular per “l’exemple dels sants i, units a ells, deixem que Déu ens faci sants”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, expressa que “celebrem el bell misteri de ser Església Diocesana: un poble congregat per l’Esperit, arrelat per una història concreta i cridat a caminar amb esperança cap al Cel, superant les seves pobreses i limitacions” i que “aquest Dia de l’Església Diocesana commemorem la vida comunitària que ens acull, ens sosté i ens crida a la santedat”. Diu que “la nostra diòcesi simbolitza la memòria viva dels qui ens van precedir, d’aquells que van edificar la nostra fe, i dels qui avui constitueixen el poble de Déu”. Recorda que “ser sant no és un privilegi d’uns pocs”, sinó que “és la vocació de tot batejat”. Afirma que “avui contemplem aquells que custodien la mirada de la nostra Església, aquests mestres que transformen l’ordinari en extraordinari”. Manifesta que “la nostra Església Diocesana camina entre els goigs i les penes del món, entreteixint una història de salvació en la qual tot adquireix sentit a la llum de Crist”. Finalment, demana que “la mirada de cadascun d’aquests germans ens animi a ser sants en la nostra vida quotidiana, fent del nostre cor un altar per als altres i de la nostra vida un cant silenciós de fe, esperança i caritat”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que “comunitats, grups de joves, d’adults, de nens, els ancians, famílies i els més vulnerables cerquen en l’Església consol, pau, comprensió, estimació i així creix l’acollida en les nostres Esglésies diocesanes i troben un Déu que es fa proper”. Expressa que “la fe que cerca comprendre és la fe que es deixa interrogar i així esdevé acció, i troba la seva raó de ser en una comunitat diocesana, on tots som necessaris”. Considera que podem trobar o viure la fe “fent silenci, escoltant, compartint i sobretot acollint”. Afirma que “l’hospitalitat no és un acte puntual, sinó una manera de ser” que “ens porta a la santedat de vida, a l’exemplaritat en els pensaments i en les accions”. Manifesta que en aquesta jornada “l’Església ens ofereix celebrar la nostra identitat cristiana, oberta als germans i ens convida a la santedat de vida”. Finalment, diu que “en qualsevol lloc, en qualsevol època, la distància és sempre un obstacle per l’amor” i que desitja que “aquesta jornada de Germanor ens faci estimar i honorar”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, repensa en veu alta “aquella dita ben coneguda, «la unió fa la força», per il·lustrar la jornada de germanor d’enguany”. Diu que “estar units és un do”, “units amb nosaltres mateixos, amb els qui tenim més a prop i amb els qui venen de més lluny” i que “es tracta de posar-nos en camí en la direcció que ens ha de portar vers la fraternitat universal”. Expressa que “tenir «força» és endinsar-nos en un camí d’autèntica conversió”. Afirma que des d’una perspectiva eclesial, diumenge que celebrem la diada de germanor, “descobrim la importància del fet de ser xarxa, de configurar un entramat de relacions veritables que ens facin sortir dels nostres aïllaments i construir així un «nosaltres» marcat per l’Esperit”. Considera que “la germanor és molt més que una campanya econòmica, davant la qual no podem deixar de fer una crida ben sincera i necessària a la corresponsabilitat en la marxa de les nostres comunitats”. Finalment, manifesta que “necessitem aquesta mirada de caire humà, davant la qual la unitat i la força que provenen de Déu seran les que, de manera convenient, ens cohesionin sense aïllar-nos de la realitat”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, recorda que “celebrem aquest diumenge la festa de la dedicació de la basílica de Sant Joan del Laterà, la catedral de Roma i seu, per tant, del seu bisbe”, “una festa que és signe d’unió amb el Sant Pare i de comunió amb el conjunt de l’Església universal”. Expressa que “paraules com: signe visible i eficaç de salvació, comunió o sinodalitat, representen conceptes diversos referits a una mateixa realitat eclesial en la qual sant Joan Pau II, Benet XVI i Francesc han anat posant l’accent tot desenvolupant l’eclesiologia del Concili Vaticà II” i que “ara el papa Lleó XIV posa l’accent de manera especial en la idea de la unitat”. Afirma que vivim la pertinença a l’Església des de la diversitat, però ben conscients de formar una única realitat sempre viva i sempre en camí i que “aquesta diversitat s’expressa també en la multiplicitat de ministeris i de serveis, alguns sagramentals, d’altres dirigits a aspectes concrets del dia a dia de l’Església”. Finalment, diu que “l’Església va néixer amb vocació d’universalitat, de catolicitat”, que “està a les nostres mans que així continuï essent” i que “hi ajudarem vivint la nostra fe en comunitat i solidaritat”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, s’adreça a la cantant Rosalía. Li diu que el seu art, hipnòticament eclèctic i performatiu, i ella mateixa, li generen preguntes i que es pregunta què hi ha dins seu, al seu món interior en aquesta etapa o cicle de la seva vida com a dona i artista. Li expressa que li sembla que ella viu l’art com “una travessia espiritual, on la creació és una forma de pelegrinatge cap a allò que transcendeix”, però que no acaba de fer-ho. Reconeix que les lletres de la cantant el desconcerten, però també l’obren a “la possibilitat d’un diàleg sobre la complexitat de l’experiència humana”. Creu que la Rosalía entén l’amor com “una força que pot ser dolorosa, alliberadora, fins i tot divina” i que el seu art és “un espai on la vulnerabilitat i la força conviuen, on el desig i la fe es poden trobar”. Finalment, diu que “hi ha silencis que parlen més que mil cançons”, es pregunta si, quan tot calla, l’artista de Sant Esteve Sesrovires troba pau o solament més soroll, i conclou l’escrit expressant que potser la resposta no és a fora, sinó a dins d’ella.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
