Data: 16 de novembre de 2025
Estimats diocesans,
Amb aquestes paraules del salm 71 el papa Lleó ha convocat la Jornada Mundial dels Pobres, que celebrem aquest diumenge. El salmista, tot i estar passant per angoixes i dificultats, roman ferm en la fe en Déu i confia en Ell. D’aquí neix l’esperança: “En vós m’emparo, Senyor, que no en tingui un desengany”. La certesa de l’amor de Déu l’encoratja enmig de les proves de la vida.
Els pobres, que pateixen la marginació i la fragilitat, saben per experiència que no poden posar la seva esperança en els poders d’aquest món i que només Déu és una esperança duradora. Déu és el veritable tresor del qual tots tenim necessitat. Per això, la pobresa més gran és no creure en Déu i la major riquesa que podem oferir a qualsevol persona –també als pobres- és Déu: “la seva amistat, la seva benedicció, la seva Paraula, la celebració dels Sagraments i la proposta d’un camí de creixement i de maduració en la fe” (Papa Francesc, Evangelii Gaudium, 200).
L´esperança en Déu ens compromet a transformar el món, afrontant les causes estructurals de la pobresa. No ens podem resignar davant de la pobresa que pateixen molts germans nostres. Hem de donar suport a aquelles polítiques que busquin combatre les antigues i noves formes de pobresa. Al mateix temps, hem de procurar crear nous signes d’esperança per als més pobres. El papa Lleó recorda el que l’Església va fer en altres temps, com ara hospitals i escoles; fa memòria també del que actualment es fa a molts llocs, com ara llars per a menors, centres d’acollida d’immigrants, albergs o escoles populars; i també ens anima a pensar de manera creativa noves formes d’atenció als més pobres.
El Papa escriu: “Els pobres no són una distracció per a l’Església, sinó els germans i les germanes més estimats, perquè cadascun d’ells, amb la seva existència i, fins i tot, amb les seves paraules i la saviesa que tenen, ens provoca a tocar amb les mans la veritat de l’Evangeli” (Missatge Jornada 2025). La Jornada Mundial dels Pobres vol recordar a les nostres comunitats que els pobres han d’estar al centre de tota la seva vida i acció pastoral. Sense oblidar que ajudar el pobre és una qüestió de justícia, abans que de caritat.
L’esperança és àncora que fixa el nostre cor en Déu i, alhora, ens compromet a oferir als més pobres signes eficaços d’esperança que testimoniïn la caritat cristiana.
