Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper dilluns dia 8 de desembre, l’Església celebra la solemnitat de la Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria, la plena de gràcia, en la qual se’ns recorda que Déu va escollir Maria com la mare del seu Fill i la va preservar de tota màcula de pecat original des de la seva concepció.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria, així com de sant Ambròs, de l’Advent i de caminar vers la Ciutat Santa.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “l’Advent és un temps litúrgic en què recordem d’una manera especial la Mare de Déu”. Ens proposa que, “acompanyats de Maria, recorreguem amb alegria el camí que ens condueix a viure intensament la tendresa i l’amor de Déu revelats en el misteri del Nadal”. Expressa que “comencem aquest itinerari el dia 8 de desembre, en què celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria” i recorda que “des de molt antic, l’Església creu que Maria va ser preservada per Déu del pecat original per poder acollir en el seu si el Verb fet carn”. Afirma que “una altra etapa en el camí de l’Advent, té lloc el 12 de desembre, festa de la Mare de Déu de Guadalupe, mare i patrona d’Amèrica” i diu que “ja en els dies previs al Nadal, el 18 de desembre, l’Església celebra la festa de la Mare de Déu de l’Esperança”, en la qual “Maria ens recorda que tot l’Advent és un temps d’espera i d’esperança”. Finalment, prega que “demanem a la Mare de Déu que faci néixer Crist en el nostre cor i en les nostres famílies i comunitats” i demana que “ella ens ajudi a preparar els camins del Senyor i a anunciar-lo a tot el món”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, informa que “el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe de la Santa Seu ha lliurat una nota doctrinal, titulada Mater populi fidelis, en què vol ajudar a entendre més correctament la devoció i estima a la Mare de Déu”. Expressa que “és evident que tot el misteri de Maria de Natzaret està íntimament unit al seu Fill, el nostre Salvador”. Diu que “en Maria de Natzaret és clar el seu paper de cooperadora en l’obra de la gràcia a favor dels homes” i que això “es fa palès en el moment de l’anunciació de l’àngel amb el seu «sí» com l’esclava del Senyor”, així com al peu de la creu de Jesús, o quan a les noces de Canà de Galilea “ella, mare atenta a les necessitats, demana al seu Fill que es manifesti”. Constata que l’afirmació de fe que ens fa dir que Maria és immaculada, sense cap pecat, fins i tot sense el pecat original, “té la seva arrel en la redempció del seu Fill, pel misteri pasqual de la seva mort i resurrecció”. Finalment, demana que “no oblidem mai que el misteri de Maria, com el de l’Església, s’entén molt bé amb la comparació del sol i la lluna: el sol té la llum pròpia; la lluna, tot el que té de llum és reflex de la solar”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Maria és “un misteri que resplendeix com un far d’esperança enmig d’un món convuls”. Expressa que “en aquesta solemnitat hi descobrim la primera llum que Déu ens envia, la Immaculada, transparència de Déu en un món ferit per enfrontaments i guerres que aparentment no tenen fi”. Afirma que “Maria Immaculada és un anunci de la veritat, la bondat i la bellesa que no estan derrotades”, que és el primer fruit del pla de Déu de salvació per a tota la humanitat i que “és la guia segura per a aquests temps que Lleó XIV ha descrit com una hora decisiva per a la fe, la cultura i la missió”. Considera que “Maria ens convida a recuperar el que és més essencial”, que “en una cultura que valora el que és instantani, ella ens recorda el valor de la fidelitat quotidiana” i que “en una societat que viu “cap enfora”, ella ens convida a viure des de dins, des de la gràcia”. Finalment, ens convida a adreçar a Maria aquesta pregària: “Sota la vostra protecció ens refugiem, oh santa Mare de Déu. No desoïu les nostres súpliques, en les nostres necessitats. En tots els perills deslliureu-nos sempre. Verge gloriosa i beneïda”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, s’adreça a la benaurada Verge Maria i li diu que cada llum encesa és un petit Evangeli: una flama que proclama que va ser triada per portar al món la Llum veritable que il·lumina qualsevol cor ferit. Li demana que ens ensenyi el secret dels seus ulls, “una mirada que reconeix el petit, cuida el fràgil, acaricia el ferit i, en posar-se sobre cadascun de nosaltres, ens recorda que tot en aquesta vida pot ser redimit quan passa pels ulls d’una mare”. Li demana també que ens aculli sota el seu mantell, que ens ensenyi a abraçar la voluntat de Déu i que la claredat de la seva gràcia il·lumini les estades fosques de la nostra vida. Finalment, demana a la Mare Immaculada que ens faci senzills com la seva ànima, valents com la seva fe, dòcils amb el seu cor, que reneixi en nosaltres l’alegria de saber-nos estimats, custodiats i acompanyats per ella; i que el món, en veure la llum que ella encén en nosaltres, trobi un motiu per a creure, una abraçada on descansar i una llar on tornar.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “som en el temps d’Advent, aquell que ens ofereix la possibilitat de preparar els nostres cors per a l’arribada del Senyor” i que “per poder rebre’l com cal ens hem de preparar, hem d’aplanar el camí”. Expressa que “Maria, la Mare de Déu concebuda immaculada, ens és un model” i que “Maria va obrir una ruta al Senyor, amb la seva concepció va aplanar-li el camí per tal que fent-se home com nosaltres, pogués acomplir-se el pla de Déu”. Reconeix que “tenim massa soroll al nostre voltant, un soroll tal que ens impedeix de poder escoltar amb nitidesa la paraula que ve de Déu”, “escoltar-la com feia Maria, dipositant-la en el seu cor i meditant-la”. Finalment, afirma que per escoltar Déu i rebre en els nostres cors la seva veu per meditar-la, “ens cal desbrossar el camí, arrencar les males herbes de l’egoisme, de l’odi o de la mandra; treure els rocs de la indiferència i del rebuig a tot allò que no encaixa amb les nostres preferències” i “fer-ho amb aquella senzillesa de Maria, amb la disponibilitat de Maria i sobretot, amb l’amor de Maria”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “en un món saturat d’imatges, on la bellesa sovint es redueix a aparença i consum, ressona la reflexió del filòsof Byung-Chul Han: «la màxima bellesa, la que permet que la vida sigui quelcom més que mera supervivència, és una bellesa religiosa»”. Recorda que “el teòleg Miguel Iribertegui, en el seu llibre La bellesa de Maria, ens ofereix una clau: Maria no és bellesa superficial, sinó transparència de Déu”. Afirma que “en temps de consumisme, pressa i estrès, on la mirada esdevé superficial i l’atenció es fragmenta, la festa de la Immaculada ens convida a recuperar la bellesa que neix del silenci i la presència”. Manifesta que “Maria ens ensenya que mirar és més que veure: és deixar-se tocar, és obrir-se a l’altre sense pressa ni utilitat” i que “la seva Immaculada Concepció no és un privilegi llunyà, sinó una invitació a viure des de la llum i la gràcia, lliures de la lògica del domini i la utilitat”. Finalment, diu que “Maria ens mostra que la veritable bellesa és deixar-se habitar per Déu, acollir la seva Paraula i fer-la carn en gestos senzills” i que “ella es va deixar trobar per la bellesa sobrenatural que no passa i obre camins de vida”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda “la figura de sant Ambròs de Milà, que té la memòria litúrgica el 7 de desembre”, “un dels grans Pares de l’Església i un excel·lent guia espiritual que condueix vers una trobada viva amb el Crist”. Expressa que “la seva determinació per restablir la pau i la comunió va ser tan forta, que, malgrat trobar-se encara en el catecumenat cristià, va merèixer ser aclamat pel poble bisbe de Milà” i que “ell mateix va entendre de seguida que li mancava l’escolta íntima i pregona de les Sagrades Escriptures, deixar-se treballar i formar per elles”. Manifesta que “en les seves homilies i himnes percebem un home que no sols medita la Paraula, sinó que la deixa ressonar en el cor, fins convertir-la en diàleg amb Déu”. Recorda que “com tots sabem, sant Agustí fou un dels seus deixebles” i que “amb ell va aprendre a creure, viure i predicar en conformitat amb el missatge diví revelat en l’Escriptura”. Finalment, diu que “l’Advent ens convida a fer el que Ambròs i Agustí van aprendre: retornar al silenci, meditar l’Escriptura i deixar que la Paraula desperti la set de Crist”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que “a les vigílies de la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria fem camí cap una humanitat que ens fa retrobar el sentit del ser persona humana i això gràcies a la maternitat de Maria, expressió de les nostres mares que ens han regalat el do de la vida”. Expressa que “l’experiència d’esperar l’arribada d’algú que ve a visitar-nos sempre és un gest d’entusiasme”. Considera que “en aquest caminar d’Advent ve la Pau, som convidats a fer de les nostres vides de parròquia, d’aquestes nostres experiències espais d’encarnació, temps d’encarnació, també famílies on l’infant Jesús es pugui encarnar i fer-se present amb tota la seva vulnerabilitat i fragilitat”. Afirma que “goig, joia i esperança són les virtuts i els sentiments que han de predominar en els deixebles de Jesús”. Finalment, ens proposa “en aquest Advent fer el nostre examen de consciència diari analitzant, si de tot cor, el nostre peregrinar és acompanyat del goig, la joia i l’esperança perquè arriba l’infant Déu nascut a Betlem”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “continuem el nostre camí cap al portal de Betlem”, que “ser missioners ens demana saber regular les forces” i que “la missió ens reclama l’enteresa i la fermesa de «tocar de peus a terra»”. Expressa que “si és ben cert que la missió de vegades és «fer volar coloms», també és cert que la missió és un exercici de realisme, de sensatesa, de prudència, de ponderació”. Afirma que “arribar al portal de l’infant de Déu és voler madurar com a persona, però també com a comunitat creient”. Demana que “el nostre Advent sigui, doncs, un temps adient per saber que ens cal posar els peus a terra sense trepitjar ni esclafar ningú”. Considera que caminar estimant “és el bon pas que ens durà a Betlem” i que “Jesús toca el nostre cor no pas per maltractar-lo, sinó per acaronar-lo i estimar-lo més”. Finalment, diu que “el realisme que ens exigeix la missió ens permet seguir creixent en aquella saviesa popular d’entendre quins són els camins de Déu i quins són els moments adients i, per tant, els ritmes necessaris per seguir aproximant-nos a l’Amor, a Jesús, a Betlem, a Déu”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el nostre Déu no ha abandonat l’ésser humà a la seva sort, sinó que desitja que romangui sempre en comunió amb Ell” i que “per això, l’associa al triomf de Crist sobre la mort i li concedeix participar de la seva vida per tota l’eternitat”. Expressa que “el cristià és “ciutadà del cel”, on té la seva estada definitiva” i que “caminem vers la Ciutat Santa, vers la trobada definitiva amb Déu”, on “tindrem estada permanent, plena comunió amb tot i alegria perfecta”. Considera que “som caminants que s’adrecen a una meta; som pelegrins de l’esperança. Som caminants guiats per la fe”. Manifesta que “és important que transmetem als altres aquesta esperança que encoratja les nostres vides, que comuniquem la certesa que la història de la humanitat i la de cadascun de nosaltres no es dirigeix a un punt cec o a un abisme fosc, sinó que s’orienta a la trobada amb el Senyor”. Finalment, diu que “hem de contagiar l’esperança que és possible assolir la felicitat plena, que consisteix en la plena comunió amb Déu, i la seguretat que res no ens podrà apartar del seu amor”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
