Data: 14 de desembre de 2025
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
En aquest diumenge d’Advent s’escau la festa de Sant Joan de la Creu, carmelita, poeta, místic, doctor de l’Església, patró dels poetes de llengua castellana. Va néixer l’any 1542 a Fontiveros (Àvila) i va morir el 1591 a Úbeda (Jaén). Va néixer en aquell segle d’or espanyol ple d’escriptors genials, de grans sants i fundadors, un segle d’artistes, músics i aventurers.
Amb només 49 anys de vida va dur a terme una aventura extraordinària i única, en un segle ple de grandesa i misèria, d’heroïcitats i descobriments, de pobresa i d’enginy. La seva aventura es va teixir a l’interior de la dificultat i la pobresa, fet que el va convertir en un observador fi de la realitat per dins i un cercador del que és essencial. Joan de la Creu va viure una vida contemplativa en camí i va saber lliurar-se sense excuses a un Déu que se li va regalar com a flama viva d’amor enmig de la nit més existencial.
Amb Santa Teresa de Jesús va iniciar la gran reforma del Carmel descalç, el 28 de novembre de 1568, a Duruelo (Àvila), amb dos altres companys, Fra Antoni de Jesús i Fra Josep de Crist. En el frare de Fontiveros, acabat d’ordenar sacerdot a Medina, Santa Teresa hi va veure la sòlida primera pedra de la fundació dels descalços. La seva intuïció no la va enganyar.
Aquest any 2026 se celebraran dos centenaris santjoanistes: el tercer centenari de la seva canonització (1726, Papa Benet XIII) i el primer del seu doctorat (24 d’agost de 1926, Papa Pius XI).
Qui és Joan de la Creu? Per què seria tan necessari conèixer la seva història, entrar en la saviesa i bellesa dels seus escrits, llegir la seva poesia, preguntar-li per la seva experiència? És un dels místics més admirats i reconeguts de la història de l’espiritualitat cristiana arreu del món, i la seva poesia és considerada d’una bellesa tan extraordinària que els poetes no creients l’admiren profundament; perquè és una llum oportuna per a aquesta època de dispersió, cansament, superficialitat, buit i polarització.
La història de Joan de la Creu està marcada per tres èpoques de penúria, presó i rebuig (infància pobra; presó a Toledo; i menyspreu, malaltia i mort a Úbeda), que van gestar i donar a llum el Joan de la Creu artista, creador, místic i enamorat que avui coneixem. En el territori de la dificultat es va deixar guiar i va trobar l’alegria de saber-se estimat amb amor incondicional.
A la meitat de la seva vida, un fet decisiu, una gestació de nou mesos, el faria viure una experiència de lluita entre germans de la pròpia família del Carmel. Feia 14 anys que era frare i li’n quedaven 14 més per morir. Els seus propis germans l’empresonen i pateix un dur empresonament a Toledo (com altres autors coneguts i genials de l’època: Cervantes, Fray Luis de León, etc.). I seria precisament en aquella cel·la terrible on Joan viuria l’experiència més dura de la seva vida i alhora la més increïblement fecunda, el ressò més visible de la qual són els seus poemes d’una bellesa colpidora: Noche oscura i Cántico espiritual.
« Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el Amado,
cesó todo y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado. »
Noche oscura, 8
Amb la mística de Sant Joan de la Creu som convidats a ser aventurers en un món que necessita amor, del Vostre servidor,
