Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper dijous 25 de desembre, l’Església celebra el Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, el naixement de Crist, Déu fet home, quan es revela la bondat i l’amor del Senyor. Nadal és el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu i l’anunci de la nostra salvació. Nadal és bona notícia per a tothom, és la festa de la glòria de Déu i de la pau per a la humanitat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, concretament de creure en la humanitat de Déu, de mantenir viva la llum de Nadal, de Jesús, Messies pobre, de la vinguda de Déu a nosaltres, de l’esperança nascuda el dia de Nadal, de la presència de Déu fet home en els infants que pateixen, del significat de l’encarnació de Déu com a font d’esperança i de viure el Nadal acollint Jesús en família i comunitat, així com de la necessitat de crear ponts.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda dues frases pronunciades per Òscar Camps, fundador i director de la ONG Open Arms, a la lliçó inaugural de la Universitat Rovira i Virgili d’enguany: «No us acostumeu a veure la injustícia com si fos un paisatge», perquè «el coneixement sense consciència és com un far sense llum: brilla per fora però no guia a ningú». Explica que Camps es preguntava «quin tipus de món hem construït perquè algú hagi d’agrair que el miris com una persona?». Expressa que “els Drets Humans que, segons Camps, són «probablement la millor idea que ha tingut la humanitat i a la vegada la més incòmoda», han estat reduïts a un objecte decoratiu”. Recorda que el papa Francesc, en el seu viatge a Lampedusa, deia que la pregunta de Déu a Caín, “on és el teu germà?” «és una pregunta dirigida a mi, a tu, a cadascun de nosaltres» i acabava el seu discurs convidant tothom a preguntar-se “qui ha plorat avui en el món”. Finalment, diu que “a les vigílies del Nadal, a punt de celebrar el misteri d’un Déu que, per Amor, es compromet amb nosaltres, és necessari que ens fem totes aquestes preguntes” i es pregunta si “creiem en la humanitat del nostre Déu” i demana que “si hi creiem, siguem coherents i conseqüents”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “el Nadal acostuma a arribar carregat de llums, de bons desitjos, de rostres de nens il·lusionats”, però que “per a aquells que han tingut la pèrdua d’un ésser estimat és també una època en què es remouen sentiments”. Expressa que “per Nadal cap cadira és buida, perquè el cor sempre guarda un lloc per als qui estimem” i demana que “quan la tristesa ens domini, escoltem el murmuri de Jesús que ens diu que és aquí per acompanyar-nos, que mai no ens abandonarà”. Afirma que “per Nadal ens mostrem més sensibles envers els qui ho passen malament, especialment els més vulnerables, els malalts, les víctimes de les guerres, els que estan sols o malviuen al carrer” i que “Déu vol que els febles no siguin invisibles als nostres ulls”. Manifesta que “per Nadal augmenten les ganes d’abraçar, de comunicar-nos, de compartir l’alegria” i que “un Nen ens retorna l’esperança, la confiança i l’entusiasme”. Finalment, diu que “Nadal ens eclipsa amb els seus llums”, però que “la llum més gran i més pura la rebem de Crist, no només per Nadal, sinó tot l’any” i demana que “la Llum de Nadal no s’apagui mai en el nostre cor”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que al monestir de Santa Maria de Lluçà hi ha una representació de la fugida de la Sagrada Família a Egipte. Recorda que “la fugida a Egipte és narrada en l’evangeli de Mateu” i que “el naixement de Jesús, tot i l’esplendor que mostren els fets dels àngels en l’anunci als pastors i l’adoració dels mags, té la característica de la pobresa”. Recorda també que el sant pare Lleó XIV, a Dilexi te ens diu que «Jesús va néixer en condicions humils; nounat, fou posat en una menjadora i, molt aviat, per tal de salvar-lo de la mort, els seus pares fugiren cap a Egipte»”. Afirma que “en aquest moment de la història, les situacions de pobresa són més i més punyents” i que, “posant el focus a casa nostra mateix, sabem, per l’informe Foessa de Càritas 2025, que el nombre de famílies que es troben en la precarietat és cada vegada més gran i que la pobresa infantil augmenta”. Manifesta que no hi pot haver autèntic Nadal sense que aquest inclogui el compromís d’acollir, acompanyar i servir els pobres. Finalment, desitja de tot cor a tothom “un bon i compromès Nadal de nostre Senyor Jesucrist”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “el més important en aquest temps d’Advent és netejar el camí de la nostra vida, netejar el nostre cor, posar ordre perquè pugui venir i entrar el Senyor”. Expressa que “en les celebracions d’aquestes festes ens acostarem a venerar la imatge del nen Jesús, i aquests dies contemplarem el pessebre a les nostres llars o a la parròquia” i que “en aquests gestos hem de poder descobrir el misteri d’amor que se’ns manifesta en el naixement de l’Infant, el Fill de Déu”, “el misteri d’un amor infinit, que vol comunicar-se als cors de tots els homes i dones de la terra per a ser veritablement feliços”. Manifesta que “ho comunica no només amb paraules sinó també amb fets, venint “en persona”” i que “això ens implica i ens compromet a tenir en compte nosaltres també els nostres germans”. Considera que “és precisament en aquest context que hem de situar i hem d’entendre la col·lecta de Nadal a través de Càritas que es duu a terme a totes les parròquies i esglésies per als germans més necessitats”. Finalment, demana que si Déu ha estat generós amb nosaltres, ho siguem també amb els germans.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda que el poeta francès Charles Péguy, un home profundament creient, “en un preciós poema va escriure: “L’esperança és una nena petita de no-res, que va venir al món el dia de Nadal””. Expressa que “amb el naixement de Jesús ha nascut l’esperança per a tota la humanitat”, que “el Messies esperat pel poble d’Israel va venir al món el dia de Nadal” i que “celebrar el seu naixement ens omple de vida, perquè ens dona la seguretat que Déu ens estima fins al punt de compartir la nostra existència i fer-se un de nosaltres, semblant en tot a nosaltres, menys en el pecat”. Manifesta que “hem de ser transmissors d’aquesta esperança” i que “a tots hem de contagiar l’alegria que sentim aquests dies i anunciar-los la bona notícia que ens ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor”. Finalment, afirma que el poema de Péguy afegeix que “com l’estrella va conduir els tres reis des de l’extrem de l’Orient, cap al bressol del meu Fill, així una flama tremoladissa, l’esperança, tota sola, conduirà les virtuts i els mons”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, expressa que, des de ben petit, l’arribada de Nadal era sempre un llindar lluminós, una làmpada de llum suau que li recordava que Déu era a prop i que s’imaginava a “Jesús naixent en tots els portals del món, en els bressols de les llars abandonades i en aquelles ferides que, ocultes entre les llums, ningú no veu”. Recorda també que en la seva família, “Nadal mai no va ser un espectacle grandiós, sinó un temps sigil·lós embolicat d’amor”. Afirma que “Nadal és un record permanent d’amor, i també de fe” i que “no es pot contemplar el naixement de Déu sense mirar els nadons que avui continuen naixent a la intempèrie, en llocs abandonats, en hospitals on ningú no els reclama, en països on el so de les bombes és l’única cançó de bressol que escolten…”. Demana que “aquest Nadal, aprenguem a preparar el naixement de Jesús amb gestos que no busquen aplaudiments: una visita, un plat compartit, una abraçada”, perquè “Nadal no comença quan les llums s’encenen, sinó quan el cor es torna capaç de fer lloc al rebutjat”. Finalment, diu que “allí on un nen pateix, Déu torna a néixer”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “arribats al quart diumenge d’Advent encenem en la nostra corona d’Advent l’espelma de la caritat, de l’amor” i que “som a les portes del Nadal, un temps fort en la nostra vida de fe i un temps també especial per al conjunt de la societat”. Expressa què significa que Déu es faci home: vol dir que “ve a dignificar la nostra vida, a destacar-ne el seu caràcter de do de Déu”; vol dir que “Déu, conscient de la debilitat i la fragilitat de la vida de la seva criatura, vol compartir-la, sense renunciar a patir com nosaltres patim, a esperar com nosaltres esperem” i que “no és un simple gest de solidaritat que al cap i a la fi queda en això, un simple gest”. Afirma que “tot el misteri de la salvació està contemplat en aquest infant que avui ens mou a la tendresa i que demà ens ha de moure a l’esperança” i recorda que “vivim aquest Nadal a les portes de la conclusió de l’Any Jubilar de l’esperança”. Finalment, diu que “com escrivia el papa Francesc, hem de ser missatgers de: «l’esperança per als milions de pobres, que sovint no tenen el més necessari per a viure»” per “fer saber així que Déu és amb tots nosaltres”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, desitja a tothom un bon i Sant Nadal amb una imatge del retaule dels Goigs de la Verge de Cornellana – Vall de La Vansa (s. XVI), un vers del poema Lo Pirineu del Canigó, Cant IV de Mn. Cinto Verdaguer i les següents paraules de sant Agustí d’Hipona: «Jesús reposa al pessebre, però porta les regnes del govern del món; pren el pit, i alimenta els àngels; està embolcallat en bolquers, i a nosaltres ens vesteix d’immortalitat; està mamant, i l’adoren; no va trobar lloc a l’hostal, i Ell fabrica temples seus als cors dels creients. Perquè es fes forta la feblesa, es va fer feble la fortalesa… Així abrandem la nostra caritat perquè arribem a la seva eternitat» (Sermó 190,4: PL 38, 1009).
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, recorda que “el nostre és un camí eclesial, comunitari, i, per tant, això d’arribar a Betlem és cosa de tots”. Expressa que vol encomanar-nos una mica més d’entusiasme i de força per fer l’últim tram, comentant la dita «Per Nadal, cada ovella al seu corral». Desitja subratllar la importància i la necessitat per a tots, i pel bé de la missió, que poguéssim posar ordre, segons el voler de Déu. Afirma que “tots tenim el nostre «corral», aquell espai familiar en què hem crescut i seguim creixent” i que “amb el Nadal, tota «ovella», és a dir, cadascú de nosaltres, vol gaudir d’aquell espai familiar en què ens reconeixem estimats, volguts, acollits”. Manifesta que Maria “és qui converteix el «corral», la cova, en un lloc d’humanitat, de tendresa i d’esperança” i que “ho fa juntament amb Josep, l’espòs, qui, des del silenci d’aquell segon pla, dona suport, estabilitat i enteresa a un projecte familiar centrat en Déu”. Finalment, demana que siguem dels qui reconeixem que l’ordre no és rigorisme i no és pur atzar, sinó deixar entrar, un cop més, Jesús en la nostra família, en la nostra comunitat, en la nostra Església.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, recorda unes paraules d’Antoni Puigverd: “Els ponts són el primer que es bombardeja en una guerra”, així com unes paraules del papa Lleó XIV: “Cadascú ha de posar de la seva part i tots hem d’unir els nostres esforços perquè aquesta terra pugui recuperar el seu esplendor. I només hi ha una manera de fer-ho: desarmem els nostres cors, deixem caure les armadures dels nostres tancaments ètnics i polítics”. Expressa que són dues veus diferents, amb un mateix missatge: sense ponts, no hi ha futur. Afirma que “els profetes llegits durant l’Advent també anuncien una pau que comença desarmant el cor” i que això “vol dir renunciar a la munició ideològica que fem servir contra aquells que no pensen, voten, parlen o resen com nosaltres”, és “apostar pel diàleg” i “buscar allò que uneix, no allò que divideix”. Es pregunta si “no necessitem més cristians, ciutadans i líders a tots els nivells que abandonin les trinxeres i els discursos excloents per bastir més ponts”. Finalment, diu que “Lleó XIV passeja pels ponts de Puigverd i ens recorda que l’única via perquè una terra recuperi el seu esplendor és la unitat en la diversitat i els cors desarmats”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
