Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 28 de desembre de 2025, Jornada de la Sagrada Família, tindrà lloc a les diòcesis d’arreu del món la clausura del Jubileu de 2025, amb la celebració de l’Eucaristia per a donar gràcies al Senyor per tot allò que ha obrat durant aquest any especial de pregària i conversió, un any de gràcia convocat pel papa Francesc mitjançant la butlla Spes non confundit.
El Jubileu, amb el lema “Pelegrins d’esperança”, va començar oficialment el dimarts 24 de desembre de 2024 amb l’obertura de la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. En l’àmbit diocesà, el Jubileu es va iniciar el diumenge 29 de desembre, coincidint amb la festa de la Sagrada Família, amb misses d’obertura a les catedrals de totes les diòcesis amb seu a Catalunya. Gairebé un any després, doncs, tindrà lloc la clausura d’aquest any especial que convoca el Papa cada 25 anys de manera ordinària. La clausura oficial d’aquest Any Jubilar tindrà lloc a la ciutat del Vaticà, el 6 de gener de 2026, solemnitat de l’Epifania del Senyor.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la clausura del Jubileu de l’Esperança a les diòcesis d’arreu del món, així com de la Jornada de la Sagrada Família i del credo de Nicea.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “al llarg d’aquest any de gràcia han estat molts els pelegrinatges que s’han realitzat, tant a Roma com a les nostres basíliques on es podia lucrar la indulgència plenària: la catedral de Sant Pere de Vic, la Seu de Manresa, Santa Maria d’Igualada i el monestir de Santa Maria de Ripoll”. Recorda que el tema de l’esperança ens ha acompanyat en tot aquest Any Sant. Afirma que “hem après que l’esperança no defrauda (Rm 5,5), quan es posa la confiança en Déu, que en Jesucrist, mort i ressuscitat, ens ha manifestat com ens estima” i que “amb aquesta esperança hem seguit caminant amb la joia en el cor, malgrat tantes realitats punyents que ens podrien convidar a perdre aquesta virtut teologal, tan necessària per a donar sentit a la nostra existència”. Considera que “l’Any Jubilar ens ha ajudat a obrir més i més els ulls interiors per a descobrir en el nostre entorn signes d’esperança enmig de situacions diverses”. Finalment, diu que “hem fet camí”, però que “encara ens resta molt a fer de caritat i d’evangelització perquè molts puguin trobar-se amb el Crist vivent” i manifesta que “l’esperança ens obre l’horitzó missioner per a seguir caminant junts”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda que “aquest diumenge a totes les diòcesis del món tancarem l’Any Sant”. Expressa que “quan el papa Francesc ens va convocar a viure aquest Jubileu, va voler que al llarg de l’any tinguéssim molt present que som “Pelegrins d’esperança””. Afirma que “un altre signe del Jubileu ha estat el pelegrinatge a la Catedral”, que “som caminants que es dirigeixen cap a una meta” i que “caminar plegats ens ajuda a advertir que formem part d’un poble i a sentir el goig de caminar al costat dels germans”. Recorda que “enguany hem celebrat també el 1.700 aniversari del Concili de Nicea, en què va ser proclamada la nostra fe en Jesucrist, “Fill Unigènit de Déu”, “de la mateixa naturalesa del Pare»” i que “durant aquest any hem intentat aprofundir en aquesta fe, que compartim els cristians de les diverses esglésies i confessions”. Finalment, ens convida “a què ens unim en acció de gràcies al Pare per tots aquests dons que hem viscut en el Jubileu de l’esperança, que ha estat veritablement un temps de gràcia”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, recorda que en el Jubileu “hem posat l’accent en la virtut teologal de l’esperança, la reconciliació, el perdó i la renovació espiritual, com una crida a la solidaritat i a l’atenció vers els qui més ho necessiten”. Expressa que “en aquest temps de Nadal i a les vigílies de l’any 2026, som cridats a reconciliar-nos en el sagrament de la Penitència”. Demana que “continuem caminant en aquest any 2026 amb l’esperança i la joia de viure en la família que ens fa fills, germans i servidors”, “un any en què volem que la família recuperi el seu lloc central en la vida de les nostres comunitats cristianes, i que les seves virtuts puguin il·luminar a tot el Poble de Déu”. Demana que agraïm aquest Any Sant que conclou i que “demanem a la Sagrada Família de Natzaret que ens concedeixi les seves virtuts i el seu exemple de simplicitat i docilitat a l’Esperit Sant que condueix els nostres passos en cada moment de la nostra història”. Finalment, recomana un petit llibre per llegir en família: el llibre del teòleg dels Estats Units Henry van Dyke (Theother Wise Man), traduït com L’altre Rei Mag o El Quart Rei Mag.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que aquest diumenge “totes les esglésies diocesanes clausuren arreu del món l’any jubilar de l’esperança”. Recorda que “el papa Francesc, en convocar-lo, va voler que fos l’inici d’un camí personal i eclesial cap al proper any jubilar, 2033, en que celebrarem els dos mil anys del misteri de la redempció: de la passió, mort i resurrecció de Crist a Jerusalem”. Comunica que “aquí a la nostra diòcesi han estat tots els arxiprestats els que, en un moment o altre de l’any, s’han aplegat per celebrar junts aquest any jubilar” i que “aquestes celebracions han estat moments forts per viure plegats la nostra fe, com també ho han estat les múltiples peregrinacions a Roma de les quals en voldria destacar tan sols dues: el jubileu dels joves i la peregrinació diocesana”. Considera que “cal que ara quedi en els nostres cors el pòsit d’aquest any jubilar, que ens hagi ajudat a enfortir la nostra fe i a augmentar la nostra esperança tot practicant la caritat”. Finalment, demana que “la Sagrada Família de Natzaret ens ajudi ara i sempre en el nostre camí de fe tenint, com escriu l’apòstol sant Pau, els sentiments que escauen a escollits de Déu”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que aquest diumenge “s’escau la festa de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep” i se celebra la Jornada de la Sagrada Família. Explica que “el motiu central, tant de la festa com de la jornada, és rememorar el model de vida cristiana que representa la família on va créixer Jesucrist, el Fill de Déu fet home”. Diu que “el possible doble sentit de la celebració d’aquest diumenge també ens permet una quasi obligada referència al gran temple ideat per Gaudí”. Expressa que la festa que celebrem diumenge “és la font d’inspiració que va donar lloc al temple de la Sagrada Família” i que “aquest temple existeix, perquè va existir la família de Natzaret que és model de vida cristiana”. Afirma que “la família és la primera escola on ho aprenem tot”, que “és l’església domèstica, una petita llavor que pot donar molt fruit” i que “la família esdevé la primera transmissora de valors i de fe en Déu”. Finalment, prega que “demanem a Jesús, Maria i Josep que les nostres famílies siguin «sagrades» i signe del Regne de Déu i de vida enmig del món”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “a l’evangeli llegim que Jesús «creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes»” i que “això ens convida a tornar la mirada cap a Natzaret, amb serenor i amb profunditat”. Expressa que “Déu ha volgut entrar en la nostra història, d’aquesta forma tan quotidiana: creixent en una veritable família humana” i que “aquest fet esdevé una mostra que la família és un do preciós”. Afirma que “la família de llar de Natzaret ens mostra que cada dia pot ser un espai de gràcia” i que “Jesús va créixer en la proximitat d’un pare i d’una mare que l’acompanyaven amb tendresa i constància”. Finalment, prega que, en aquest dia, “demanem que les nostres famílies siguin espais de pau, de confiança i de respecte”, que “cadascú hi trobi lloc per créixer, per aprendre a estimar, per deixar-se ajudar” i que “la llum suau de la Família de Natzaret il·lumini els nostres cors i ens ajudi a custodiar amb amor aquest do tan gran que Déu ens fa: la família, l’escola de vida, on s’aprèn a estimar i on Jesús continua creixent discretament enmig nostre”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, en acostar-nos al final d’aquest Any Jubilar, ens convida a posar la nostra mirada en la Sagrada Família de Natzaret, “l’escola de santedat silenciosa, la llar on la Trinitat va albirar un espai profundament humà per a mostrar-nos que la vida familiar, viscuda en esperit i veritat, pot convertir-se en una litúrgia quotidiana”. Afirma que “de Santa Maria, la Mare del permanent fiat, aprenem la docilitat que no es trenca, la maternitat teològica, la disponibilitat absoluta que espera callada i guarda en el més profund aquells signes que no som capaços de desxifrar”. Manifesta que “de sant Josep, el guardià del Misteri, aprenem la fidelitat silenciosa que neix de l’abandó total i la fortalesa tranquil·la del qual roman simplement per amor”. Diu que la infància de Jesús és “una preciosa epifania d’humilitat: parla d’una obediència cega que, anys més tard, segellaria en una Creu”. Finalment, demana que “si aquest Any Jubilar ha estat un camí de gràcia, dipositem tot el rebut en la falda de la Sagrada Família de Natzaret, la nostra llar espiritual”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, felicita les famílies, ja que “sense vosaltres no hi ha Església, ni societat, ni educació, ni transmissió de l’amor i de la vida; sense vosaltres no hi ha món, ni valors, ni comunitat que es sostingui”. Els fa dues propostes per a aquests dies: convida les famílies el diumenge 28 de desembre a les 18 h a la catedral de Sant Feliu de Llobregat a “donar gràcies a Déu amb l’Eucaristia que tancarà l’Any Jubilar de l’Esperança a la nostra diòcesi”, “un temps que ens ha regalat reconciliació, esperança, gràcia i camins nous” i les convida a “anar en família a veure la pel·lícula d’animació “El Rei de Reis””, en la qual podran “contemplar la història que va canviar la història”, convertir la pantalla en una finestra al misteri, regalar-se una història que uneix i recuperar tot el temps que puguin per passar-lo junts. Finalment, demana que “cada llar i parròquia sigui un Natzaret on Déu ens pugui fer somriure” i que, “com Maria, Josep i Jesús, fem de la nostra vida familiar un espai on l’esperança es faci carn i missió compartida”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que aquests propers diumenges, la litúrgia ens convida a contemplar els esdeveniments centrals de la infància de Jesús i que “un d’aquests escenaris vitals decisius és la família”. Considera que “la vida cristiana necessita aquests nuclis humans a través dels quals s’aprenen les grans lliçons de la vida, a saber: escoltar, dialogar, perdonar… estimar” i que “la missió, i en general la vida cristiana, té molt a veure amb la disponibilitat”. Afirma que “en tot projecte missioner —i la família és un lloc primordial— cal el diàleg i l’escolta”. Recorda que “la família de Jesús era un lloc de Déu”, que “Josep i Maria no vivien la fe de la mateixa manera, però la vivien” i que “llegien la partitura que Déu els havia escrit i, al mateix temps que la interpretaven, amb la seva disponibilitat, compromís i oració, composaven nous fragments”. Finalment, diu que cal generar records, però també “capacitats per ser actius avui, en el nostre present”, “d’aquí que, quan fallin els records, tinguem l’enginy i la gosadia de deixar-nos portar per la força i la destresa de seguir conjugant el verb «estimar», dialogant i escoltant”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que el 2025 “ha estat l’any en què hem celebrat el 1700 aniversari del Concili ecumènic de Nicea (a. 325)”. Explica que “acabades les persecucions, l’Església es trobà amb un problema doctrinal de gran abast: l’heretgia arriana”, una “doctrina que anul·lava el més essencial del cristianisme: el misteri de l’Encarnació”, i que “davant aquesta doctrina, els bisbes, reunits a Nicea, van afirmar la divinitat de Jesucrist”. Expressa que “el punt fonamental és l’afirmació del Credo nicè quan diu que Jesucrist és de la mateixa naturalesa o substància de Déu Pare”. Finalment, manifesta que “han passat 1.700 anys d’aquest fet cabdal en què, per primera vegada l’Església comprometia la seva autoritat per a defensar la divinitat de Jesucrist”, que “en aquells moments, l’Església era encara indivisa, és a dir, no havien tingut lloc les separacions que van venir més tard” i que “és per aquest motiu que, enguany, les diferents Esglésies i comunitats eclesials de l’Estat espanyol —catòlics, ortodoxos, protestants, anglicans…— han fet diversos actes ecumènics per a rememorar el fet i a més han elaborat recentment una declaració conjunta”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
