Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Dimecres de Cendra va començar la santa Quaresma, temps de conversió i de reflexió, de pregària, dejuni i almoina, camí espiritual que ens conduirà a la Pasqua.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de l’inici del temps de Quaresma, així com de viure la sinodalitat amb una conversió personal, de la constitució pastoral Gaudium et spes i de la coherència entre el que creiem i el que fem.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que el temps de Quaresma “és un temps teològic, un kairós que estructura l’experiència cristiana de la conversió, de la veritat sobre Jesucrist i de l’esperança pasqual”. Considera que “la conversió quaresmal no s’ha d’entendre només en clau moral, sinó també en clau cognitiva i existencial: és un canvi de mirada, una reordenació de l’intel·lecte i del desig segons la veritat de Crist”. Expressa que “el dejuni, l’almoina i la pregària no són pràctiques ascètiques aïllades, sinó veritables exercicis d’unificació interior”. Afirma que “la Quaresma no és una experiència merament privada, sinó sobretot eclesial”, que “la Quaresma té també una dimensió profètica: posa en qüestió les complicitats amb el poder, el consumisme desenfrenat i les idolatries contemporànies” i que “el sentit últim de la Quaresma és pasqual”. Finalment, diu que “la Quaresma és un temps de veritat, en què el cristià és convidat a deixar-se jutjar per l’Evangeli, a purificar la raó i el desig, i a reorientar tota la seva existència cap al misteri pasqual de nostre Senyor Jesucrist, centre i criteri últim de la nostra fe”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que el temps litúrgic de Quaresma “té la força d’una imatge: els quaranta dies que Jesús va passar al desert”, “un lloc erm, insegur, on Jesús va ser temptat, on l’única seguretat era Déu”. Expressa que “també nosaltres travessem els nostres propis deserts, quan passem dificultats i ens trobem sols”, però que “en l’aridesa i en el silenci extrem podem escoltar la veu de Déu”. Recorda que “a la nostra arxidiòcesi, des de fa deu anys, tenim molt present la creu”, ja que “a l’inici del temps quaresmal celebrem Sent la Creu”, “una celebració en què volem sentir la creu d’un país que viu el cristianisme amb sofriment”. Comunica que diumenge, “a la Sagrada Família, a les sis de la tarda, celebrem la trobada de joves de Quaresma: Sent la Creu del Camerun”. Afirma que “aquest any, sens dubte, sentirem la creu d’una manera especial a la basílica de la Sagrada Família, perquè el proper 10 de juny beneirem la torre de Jesucrist coronada per la Creu de Jesús”. Finalment, demana que “durant aquest temps de Quaresma, de reflexió i de pregària, contemplem la creu de Jesucrist” i que la sentim “amb amor i pau”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la Quaresma és un dels temps forts de l’any litúrgic” i que el temps quaresmal “té una clara referència a la Pasqua”. Expressa que “és tan important la celebració del Tridu Pasqual que cal preparar-s’hi adequadament”. Afirma que “seguir de prop les pràctiques pròpies d’aquest temps, assaborint-ne la riquesa en la pregària personal, ens serà de gran ajut per a assolir el que és propi de la Quaresma: deixar-se guiar per l’Esperit per a esdevenir més i més deixebles de Crist”. Recorda que “la crida que ressona de moltes maneres en el camí vers la Pasqua és: Convertiu-vos i creieu en la bona nova (Mc 1,15)”. Finalment, diu que el temps quaresmal que estem recorrent per arribar a la Pasqua, l’hem de fer guiats per l’Esperit Sant, el Mestre interior, que, “per mitjà de la Paraula, la predicació de l’Església i el nostre desig de conversió, ens durà pels viaranys que hem de recórrer per a acomplir el que el Senyor desitja de tots i cada un de nosaltres: sortir de les nostres actituds egoistes i progressar en l’amor a Déu i als germans”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “la Quaresma arriba cada any com una porta oberta a la renovació personal i espiritual” i que “lluny de ser només un període de privacions, se’ns presenta com una oportunitat d’actuació en el nostre interior”. Expressa que “els cristians vivim en aquest món una lluita constant” i que “Jesús va voler experimentar també aquesta lluita i ser temptat”. Considera que les temptacions modernes poden ser “el desig de diners, l’ànsia de poder i de domini…”, “temptacions que sovint ens allunyen de Déu, de nosaltres mateixos i dels altres”. Recorda que “el papa Lleó, en la seva proposta per a la Quaresma, ens convida a unes actituds que ens poden ajudar, que poden ser medicinals per a la nostra salut espiritual: escoltar i practicar el dejuni”. Finalment, diu que “la Quaresma és una crida a viure amb més plenitud i autenticitat, a viure amb veritable salut espiritual, superant els obstacles que ens separen dels altres i de Déu” i expressa que “si cada dia fem l’esforç de cultivar l’amabilitat, la nostra comunitat cristiana esdevindrà un espai de salut, d’alegria i d’esperança compartida”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “comencem a recórrer, un any més, l’apassionant camí de la Quaresma” i que “ho fem units, cor a cor, com a Poble de Déu cridat a una conversió sinodal”. Expressa que “la Quaresma és un temps de retorn, de girar la mirada cap a Déu”. Afirma que “el signe de la cendra, que dimecres ens va introduir en aquest misteri, marca el nostre front amb un missatge clar: som fang a les mans del Senyor” i que “la cendra no ens humilia”, al contrari, “ens situa, ens centra en allò que realment som, ens cus a la pell ressuscitada d’on venim”. Manifesta que “mitjançant el dejuni, l’oració i l’almoina, ens endinsem en el desert per retrobar el sentit de viure, d’estimar i de creure”, perquè “el signe concret de l’amor al germà passa per fer nostre el seu dolor, i aquest gest és l’expressió més visible d’una conversió autèntica”. Finalment, diu que “aquesta Quaresma és una oportunitat per tornar a escoltar la veu de Déu que et crida pel teu nom”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “el primer diumenge de Quaresma escoltem la perícopa de l’Evangeli que denominem de les temptacions”. Expressa que “la temptació és quelcom que ens acompanya en la nostra vida” i que “escollir entre fer el bé i no fer-lo està a les nostres mans”, però que “tot i que siguem conscients de quina és l’opció correcta, a vegades escollim la incorrecta”. Afirma que “són a vegades petites temptacions, les de cada dia, quan algú ens demana alguna cosa i la peresa ens mou a no fer-la” i que “hi ha també temptacions més fortes que al cap i a la fi ens mouen a dependre d’unes necessitats que realment no són tals, sinó més aviat caprici”. Considera que “la nostra societat està molt avesada a crear necessitats o bé supèrflues o bé desmesurades”. Finalment, recorda que “el temps quaresmal es caracteritza per tres elements: la pregària, el dejuni i l’almoina”, “tres remeis, podríem dir que casolans però ben eficaços, que estan sempre al nostre abast per fer front a moltes de les temptacions que ens surten al pas a cada moment” i expressa que “practicant-les tindrem el Senyor al nostre costat i podrem vèncer-les”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “vivim atrapats en un ritme que no hem triat”, que “ens llevem accelerats, treballem accelerats, opinem accelerats… i, fins i tot, estimem accelerats”. Considera que “la llibertat és recuperable” i que “es recupera quan gosem desaccelerar”. Expressa que “la Paraula de Déu cada Quaresma ens ensenya que el Salvador es manifesta en els paisatges quotidians quan decidim sentir «el murmuri d’una brisa suau»” i que “només aquell qui desaccelera pot sentir la brisa dins seu”. Proposa un itinerari a seguir durant la Quaresma: desaccelerar el cos, perquè l’ànima pugui respirar; desintoxicar els sentits, perquè el cor pugui escoltar; habitar el silenci, perquè Déu pugui parlar i deixar-nos conduir per la Paraula, que no oprimeix, sinó que allibera. Finalment, demana que no tinguem por d’aquest silenci ple, que ens repara, ens equilibra i ens retorna la millor versió de nosaltres mateixos: aquella que Déu ja coneix, i ens desitja una “bona i Santa Quaresma”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “des del principi de la Quaresma estem escoltant la crida a la conversió”, una crida que “ha estat present també al Sínode sobre la sinodalitat”. Expressa que “el Sínode ens parla de quatre tipus de conversió”. Se centra “en el primer tipus que, evidentment, és la conversió personal”, que “té per objectiu ser persones que escoltin”. Afirma que “l’escolta és una actitud exigent, perquè requereix no només donar el propi temps, sinó més profundament fer espai per a l’altre dins d’un mateix” i que “l’escolta atenta de la Paraula de Déu i l’escolta activa dels altres ens demana una conversió de cor, per modelar el nostre cor segons el cor de Crist”. Manifesta que Maria ens ensenya les actituds fonamentals d’una Església sinodal: “D’ella aprenem l’art de l’escolta, l’atenció a la voluntat de Déu, l’obediència a la seva Paraula, la capacitat de recollir la necessitat dels pobres, el coratge de posar-se en camí, l’amor que ajuda, el cant de lloança i l’exultació en l’Esperit”. Finalment, diu que “quan l’Església perllonga en la seva vida aquestes actituds, creix com a Església sinodal, missionera i misericordiosa”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens presenta “la constitució pastoral Gaudium et spes, “Goig i esperança”, un text que batega amb el pols de la humanitat”. Expressa que “Gaudium et spes ens convida a escoltar els clams del temps, a discernir els signes del temps i a respondre amb la veritat que salva: Crist, l’home nou que revela plenament l’home a l’home mateix i li descobreix la grandesa de la seva vocació”. Afirma que “en aquesta constitució pastoral, el Concili no pretén donar solucions tècniques a cada problema, sinó oferir una orientació espiritual i moral, nascuda de la fe, perquè els cristians visquem amb responsabilitat la nostra presència en la història”. Manifesta que “Gaudium et spes ens recorda que les alegries autèntiques del món són terreny per a la gràcia, i que els sofriments del món són lloc sagrat on Crist ens espera”. En acollir Gaudium et spes, ens convida a tres actituds concretes: l’escolta, el discerniment i el compromís. Finalment, desitja que “aquestes lletres ens animin a viure una fe que no fuig dels problemes, sinó que els travessa amb la llum de Crist”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que els cristians sovint ens preguntem “com” hem de viure avui l’Evangeli. Continuant la reflexió sobre el món contemporani i la missió, s’endinsa en la dita «tal faràs, tal trobaràs». Puntualitza que “el verb «fer» ha agafat molt protagonisme”, però que no som creadors absoluts: només Déu és el Creador i nosaltres som instruments. Es pregunta fins a quin punt les nostres accions –i també les omissions- ens defineixen i respon que “bastant o del tot” i ens alerta perquè “en el nostre entorn existeixen accions i persones incoherents i irresponsables”. Considera que “en aquest temps de conversió que és la quaresma, hauríem de créixer tots en la valentia de viure clarament els criteris de l’Evangeli”. Afirma que “la missió guanya pes gràcies a la sintonia entre el que diem i el que fem”. Manifesta que “la nostra dita, en el context quaresmal en què ens trobem, ens convida a l’acció responsable, coherent, i també a l’acceptació de les conseqüències dels nostres actes”. Finalment, diu que “avui necessitem retrobar-nos amb el món de l’experiència”, ja que “és des de la vida que entendrem la crida a ser coherents i a ser responsables del que hem pogut fer o desfer”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
